Paula Valls: "No m'agrada veure la música com una competició"

La cantant de Manlleu presenta el seu treball 'Black and White' al Black Music Festival el dissabte 4 de març

Nina Pagès

04/03/2017

Música

Puresa, frescor, calidesa i energia. La veu de la Paula no és habitual, compta amb un talent precoç i prometedor que ja ha captivat festivals com l'Aphònica de Banyoles, l'Emergent i també ara el Black Music Ferstival. El dissabte 4 de març, la cantant de Manlleu presentarà a la Sitja de Fornells de la Selva (21 h) el seu primer Ep, 'Black and White', un projecte que integren ella mateixa i una banda de músics professionals de dilatada trajectòria, sota la coproducció de Guillem Soler. Valls, malgrat la gran quantitat d'elogis que ha rebut en el darrer any, no és una noia d'ambicions, curses ni mirades a llarg termini.

"La música és la meva forma de dir les coses, de viure i entendre el món"

- Amb 17 anys, aconsegueixes el teu primer disc, acompanyada d’una banda de músics professionals. Com estàs vivint tot aquest procés?

És un procés molt bonic. No esperava poder estar tan ben acompanyada, de tan bons músics, però tots ells es van apuntar encantats al projecte. Això és un regal!

- Com va començar aquest regal?

Tot això és culpa d'en Guillem. És el meu professor de piano i, tan bon punt va escoltar els temes que havia compost, em va dir: "ho hem de gravar, això no es pot quedar aquí". I així va començar tot, ara just fa un any...

- Podries parlar-nos de Black and white? Has intentat plasmar la teva essència al disc?

No, en realitat el disc té l'essència de tota la banda. El projecte som tots i, per molt que la majoria dels temes siguin originàriament meus, han agafat el color de cada músic.

- Què és per a tu la música?

Cada cançó és un moment que necessito explicar. La música és la meva forma de dir les coses, de viure i entendre el món. D'alguna manera, la necessito per explicar el que m'està bé i el que no.

- Paula Valls canta música negra?

Potser les influències que més m'han marcat ho són, però no considero que faci música negra. No hem anat a buscar cap color concret pel projecte, simplement sona així.

- La música et ve de família? Des de petita, tenies clar que volies viure en aquest món?

Sempre he escoltat molta música a casa. El meu pare m'ha ensenyat a valorar-la, però mai havia pensat que podria arribar on som, i menys així, viscut tan ràpid, tan maco...

- Per què creus que has aconseguit destacar essent tan jove?

No ho sé... Diga-li sort o no, però hi ha gent molt jove que està fent coses molt bones. Potser el que fem arriba perquè és sincer.

- Molts et consideren una jove promesa musical. Et veus reflectida en aquesta afirmació?

La veritat és que no... Simplement faig el que m'agrada, ho intento fer bé, i no vull pensar massa en el que passarà. Sóc molt carpe diem.

- No tens cap meta musical?

Potser seria mantenir el meu respecte a això que estem fent i poder seguir fent música.

- Creus que, en el món musical, un ha de ser ambiciós i jugar bé les seves cartes?

No crec que sigui això, no m'agrada veure la indústria musical com una competició. Tots som diferents i podem aportar coses. No hem d'anar a buscar res de forma ambiciosa. La música és un llenguatge, només, i l'hem de deixar fluir.

- El pròxim dia 4 de març, presentaràs el disc a la Sitja, dins del Black Music Festival, un esdeveniment que enguany acollirà artistes de prestigi com Gloria Gaynor. Què esperes del concert?

Que ho passem bé plegats, i que connectem d'aquella forma màgica que només aconsegueix la música.