Jump to navigation
Quan els visitem, enmig d’un assaig, només en trobem cinc. Són Leo Tejedor (guitarra), Carles Sanz (piano), Xavi Carbó (contrabaix), Ricard Parera (bateria) i l’Àlex Cassanyes, que s’encarrega la direcció. Ells són la base, els que marquen el ritme i donen color a la música. Cassanyes explica que just estaven treballant com podien fer que els diferents temes que treballen tinguin colors diferents, “com que tenim un repertori divers, que ha estat arranjat per diferents músics i no és uniforme, volem aconseguir que se sentin aquests colors diversos”. Els que porten la melodia de l’Open Jazz Collective són el Roger Martínez (saxo alt i soprà), el Xavi Plaza (saxo alt), Gaby Ardèbol, Xavi López (saxos tenors) i Joel Sempere (saxo baríton). Tots ells són els deu que ara integren el grup, però “estem oberts, per això en anomenem Open Jazz Collective, s’hi poden sumar nous músics, altres instruments, qui sap, perquè no un quartet de corda, estem oberts a què els músics entrin i surtin quan vulguin”, diu Tejedor.
Co-creació musical més enllà de la interpretació Són músics molt bons, que a més, són amics. Alguns són professors a l’Escola de Música, d’altres han tocat plegats en més d’una ocasió, però sobretot, el que els ha unit en aquest projecte és anar més enllà de la interpretació d’una peça musical amb el seu instrument. Com explica Tejedor, “el dia a dia d’un músic és assajar, concert, assajar, concert... tots els projectes són efímers. Per sort, al Penedès hi ha molts músics que estan fent coses molt bones i amb qui es poden fer projectes originals i amb cara i ulls”. “Amb Open Jazz Collective volem viure l’assaig com un espai de creació: tots aportem composicions i arranjaments musicals i aquests no són definitius perquè, quan els posem en comú, quan els assagem, tots hi aportem la nostra part, ja sigui la visió del nostre instrument com les nostres preferències musicals; i això, enriqueix molt”.
L'Àlex Cassanyes remarca que són una espècie de laboratori, “on toquem coses que en un concert normal no es programarien i que, sobretot durant l’assaig, comentem aspectes musicals, aportem millores, i treballem aspectes que ens interessen molt sobre com sonar, com poder donar més color a una cançó, com millorar una peça, ... coses que en el nostre dia a dia, immersos en altres projectes més efímers, no hi ha cabuda a aquesta part més creativa del músic”.
Un repertori format amb arranjaments d’ells Tots tenen les seves preferències musicals, les seves idees, i en aquest espai hi tenen cabuda. Alguns d’ells han aportat peces pròpies o arranjaments i, amb les idees i reflexions de tot, gaudint del fet d’assajar, han anat composant les diferents peces que integren el seu repertori, que és agosarat, com explica Xavi Carbó: “triem el que fem, aquí toquem allò que ens ve de gust i ho arrangem, ningú decideix, som tots iguals. I per això portem aquelles coses que sovint no les toquem, o coses que són arriscades, que potser no gosaries tocar, però en espais així, són ideals per experimentar”.
Per exemple, en el concert del proper 9 de juny a l’Auditori del Vinseum, es podrà escoltar una peça arranjada de Paul Motian, un bateria molt interessant, un músic que Ricard Parera admira. “Vaig aportar aquesta peça arranjada per mi al grup, i clar, quan composo o arranjo, a casa, ho faig amb l’ordinador, amb instruments i bases gravades, i clar, l’oportunitat de poder portar una peça com aquesta, que es pugui testar per músics com tots ells i que, entre tots, l’acabem d’afinar, és molt especial”. O Tejedor, que ha proposat el repte de convertir un tema de la cantautora nord-americana pensada per veu, guitarra i piano, per deu músics, on la melodia són els saxos, amb tots els seus colors i sons.
Una de les peces més especials és la suit 9:PIECES, nou micro-temes d’un sol minut dedicats a grans compositors de jazz, obra de l’Àlex Cassanyes, confessa que “per mi era un experiment, un repte com arranjament, perquè en cada minut intento plasmar l’essència del compositor, i aquest és l’espai ideal per provar-ho”.
Parera afegeix que un atractiu és que els arranjaments són fets avui al Penedès, “no hem volgut sonar al so dixieland de Chicago dels anys 20, sinó que volem sonar com sona la música d’ara. És producte Penedès, fet avui”. “I slow cooking, cuinat a foc lent, amb una visió particular molt nostra”, afegeix Carles Sanz (i riuen tots).
Són assemblearis, no hi ha un líder, tots estan disposats a arranjar, a tocar i a assajar. “Com instrumentista, el meu rol sempre ha estat interpretar un paper i ja està, en canvi amb Open Jazz Collectiva tinc un concepte més ampli de la música perquè quan escric intento tenir la visió del saxofonista, del pianista, del bateria, i, quan sona, doncs és impressionant”, explica Tejedor. Sanz afegeix que a més, a l’hora d’escriure, “reconeixes qui interpretarà la peça i escrius més a mida perquè tots ens coneixem, posem nom a cada instrument, aconseguint que allò que és previsible esdevingui nou i més ric gràcies a les aportacions de tots”.
Què es trobarà el públic en el concert del 9 de juny? De segur que una experiència molt especial, i no cal que siguin bojos pel jazz, expliquen, perquè serà un concert molt enèrgic, a més de la màgia de poder veure deu músics a l’escenari, un so d’una potència molt diferent i particular.
A més escoltaran peces de grans compositors que han estat arranjades avui, que han estat creades de forma conjunta. I mantenint l'esperit del jazz, tots els temes tenen solos, per tant també hi haurà cabuda a la improvisació.
“Hem vingut a jugar”, confessen.
Web Jazz Club Vilafranca
