Alicia Álvarez

Foto: 

Cedida
Alicia Álvarez

Alicia Álvarez: "Els artistes post millennial trenquen amb les etiquetes musicals però també han trencat amb les etiquetes de gènere"

És la comissària de youFonic, un escenari en el marc d'Eufònic per a actuacions musicals d'artistes joves
Anna Zaera
,
24/08/2018
Arts
Enguany, Eufònic presenta youFònic, un escenari comissariat per Alicia Álvarez Vaquero - professora d’Estètica i Comunicació de Masses a la Universitat Ramon Llull - amb actuacions musicals que van més enllà de la posada en escena i que posen el focus en la cultura juvenil i les tendències artístiques que ha afavorit la societat-xarxa i que han donat lloc a noves identitats artístiques.
"Els artistes d'anteriors generacions delimitaven molt més la disciplina a la que es dedicaven. Hi havia por i recel a posar-se en camps que no eren el teu. Ells ho tenen molt assimilat. Directament es carreguen les etiquetes"

Entre els artistes escollits, hi ha D’Valentina, joveníssima artista de Santander, amb arrels compartides entre Espanya, Anglaterra i Les Antilles, i MC Buseta, apadrinat pel col·lectiu La Vendición Records i un dels talents més prometedors de l’escena urbana, desmarcant-se del trap per acollir en la seva música influències brasileres i funk. Alicia Alvarez Vaquero (Valladolid, 1984), que és la conductora del programa El Bloque, emès al Youtube, porta 10 anys vivint a Barcelona i és una entusiasta de les noves escenes urbanes. Hem parlat amb ella sobre com veu la creació en aquesta generació post millennial.

- Per què creus que Eufònic ha apostat per un escenari dedicat a la cultura musical juvenil?
La tendència ja ve de festivals una mica més grans com el Sónar o el Primavera Sound, que poc a poc han anat introduint aquesta escena que ara en diuen urbana, però que a mi m'agrada anomenar nueva ola.

- Qui són?
Es tracta d'una nova generació que ve marcada per la influència del Youtube. Que un festival de caràcter més indie i experimental com Eufònic just ara doni un espai per aquests tipus de propostes ho trobo molt interessant. A més, no només obre un espai a la música, sinó a les diferents disciplines que envolten la música, com pot ser la fotografia, la creació d'imatges digitals, etc. Quan vaig parlar amb el Vicent Fibla, ell tenia molt clar que volia que hi hagués un diàleg, ja que aquesta escena musical està molt vinculada amb altres disciplines. Són artistes polifacètics que no tenen tanta divisió entre una disciplina i una altra.

- Què és el que tenen en comú? 
Sembla com si hagués una escena que ens està agafant el relleu. Fan les coses molt diferents. Potser un dels seus trets característics és que fan molta vida al carrer. És nota molt el trencament amb els fotògrafs i músics de la nostra generació, els millennials, que ara estem en la trentena. Tenen un nou llenguatge. I això es nota molt amb artistes com Pinus Flash o Gitano del Futuro.

- Quina diferència hi ha entre els millennials i ells?
Nosaltres diferenciem entre la vida real -real life-, i allò tangible que podríem dir IRL i la URL, l'espai virtual. Per nosaltres són llocs diferents. En canvi, ells no ho veuen com a dos espais, sinó que el carrer i Internet són un mateix espai on ells viuen. Per a mi, aquesta és la gran diferència. Pel que fa a Barcelona, hi havia molt debat sobre si hi havia escena real o tot estava a Internet, i ells han acabat amb aquest debat, perquè per a ells és la mateixa cosa.

- I musicalment, quines són les diferències respecte la generació anterior?
Hi ha moltes diferències però potser la clau, com comentàvem abans, és la multidisciplinarietat. Aquests artistes tenen la multi tasca molt desenvolupada. Per exemple, a Gitano del Futuro, tu li preguntes com es definiria i et diu que és model, però també que és influencer. Ells són moltes coses a la vegada. Els artistes d'anteriors generacions delimitaven molt més la disciplina a la que es dedicaven. Hi havia por i recel a posar-se en camps que no eren el teu. Ells ho tenen molt assimilat. Directament es carreguen les etiquetes.

- No tenen complexes...
Ser provocadors i atrevir-se és la seva manera d'ubicar-se com artistes. Tenen més confiança en ells mateixos. A més, tenen les eines per treballar i crear per zero euros. Està clar que és amb la pràctica com acabes descobrint què vols fer realment.

- No hi ha diferència entre artista i públic? Són tan artistes com fans?
La veritat és que veient-ho des de dintre es té una opinió una mica esbiaixada. Però és cert que hi ha un component com d'unió entre ells. Se'ls veu junts als saraos i a les festes, els de La Vendición i Vaikal.

- Per què heu elgit a D'valentina MC Buseta i Kanti Dj pel cartell del youFonic?
Jo veia molt clar que D'Valentina i MC Buseta havien d'estar perquè ara per ara són els caps més visibles d'aquesta nova escena. És cert que tot això va tan ràpid que demà en poden ser uns altres. Veig com dos generacions molt clares. John Beef, entremig Vaikal i la segona generació serien ells dos. Kanti Dj sol acompanyar a Buseta. Tots tenen aquest llenguatge millennial, on mesclen l'anime, aquests móns de fantasia, descontextualitzen una mica la música club, etc.

- Segons tu, quines són les característiques que els han fet destacar sobre els altres?
Buseta és tot carisma. Té molt de rotllo. És molt desimbolt cantant, ballant... Ja des que estava al grup Sugus, eren molt joves quan van començar a La Venidición. Venia d'una família que era el nucli més dur del trap urbà. I què te D'Valentina? A part de carisma també, crec que ha aparegut en un moment clau. Té una veu molt bonica i crec que ella ocupa un lloc que encara ningú l'havia ocupat. 

- Més enllà de l'aspecte musical, quines diries que són les diferències pel que fa a la identitat respecte la generació anterior? 
Els artistes post millennial trenquen amb les etiquetes musicals però també han trencat amb les etiquetes de gènere. Sobretot Pinus Flash i Gitano del Futuro. Se'ls veu en un club relacionant-se noi-noi; noi-noia o noia-noia sense cap diferència. Han trencat amb els gèneres masculí i femení, agafen els elements i les formes que més els agraden.

- Dins de youFonic, heu programat també un taller de memes...
Sí, HJ Dargel té una pàgina (Visual 404), que és un magazine de cinema però fet amb un nou llenguatge. És una nova manera de fer crítica cultural, utilitzant Gifts, imatges en moviment, etc. Ells ja van començar al 2015 i ara és un tipus d'estètica que ja està molt estesa. L'Instagram stories, per exemple, recorda molt al que elles feien fa temps. HJ Dargel suposo que explicarà una mica de teoria del meme però sobretot se n'anirà a la pràctica. Al nostre programa El Bloque se n'encarrega de fer tots els gifts i les imatges digitals.  

- A part de Barcelona, en quins països creus que hi ha l'escena urbana que més t'agradaria conèixer?
M'agrada molt l'escena de la Gran Bretanya i de Berlin. Però a Sud-Àfrica, concretament a la ciutat de Durban, hi ha una escena molt rica, han utilitzat música d'arrel africana per convertir-la en música de ball i es passen els continguts per whatsapp. Aquest estil porta el nom de "gqom" i és una música house. La paraula "gqom", expressada de vegades com qgom, igqom, gqomu o les seves variants, deriva d'una combinació onomatopeica de consonants de clics del llenguatge Zulu i Xhosa que representa un tambor colpejant. 

A

També et pot interessar