Èric Vinaixa: “‘Caos a mig camí’ va ser molt terapèutic i ho continua sent’

El músic de Miravet arriba a l’equador de la gira del seu darrer disc amb la satisfacció d’haver connectat emocionalment amb el públic

Goretti Martínez

11/02/2019

Música

El ‘Caos a mig camí’ de l’Èric Vinaixa s’estrenava a finals del 2017. El seu disc més ambiciós planteja les reflexions d’una persona que ja ha viscut certes coses i que comparteix sense donar lliçons la seva visió sobre el món. Amb una varietat de colors i una intensitat creixent, Vinaixa dona forma a una herència musical que es belluga entre el pop, el rock, el blues i el soul amb naturalitat. Ara que ja fa un any de l’inici de la gira, el ‘Caos a mig camí’ arriba al seu equador amb la satisfacció d’haver connectat emocionalment amb el públic. El proper divendres 22 de febrer ho podrem comprovar a l’Auditori de Vilafranca del Penedès. Vinaixa arriba a Vilafranca en el marc del Barnasants en el primer concert del festival a la capital de l’Alt Penedès.

“A ‘Caos a mig camí’ vaig alliberar dimonis, il·lusions, frustracions… tot un seguit de sentiments que la gent es fa seus en primera persona d’una manera molt visceral”

- Com serà el teu concert a l’Auditori de Vilafranca del Penedès? És el primer cop que el Barnasants aterra a la capital de l’Alt Penedès.
Serà un dia molt bonic. Portar la gira ‘Caos a mig camí’ al Barnasants és molt especial perquè és un festival que cuida molt els detalls. Justament, ‘Caos a mig camí’ és una proposta on se treballen molt les emocions, on hi ha molt de preciosisme, on fem un viatge emocional a través de diverses etapes humanes d’una persona que ja té certa edat per haver viscut certes coses. Serà un concert amb molta empatia.

- Et vam entrevistar a finals del 2017, quan començaves aquesta gira. Quin balanç en fas en aquest moment?
La veritat és que, gairebé a un any vista de l’estrena de la gira, miro enrere i no puc estar més satisfet del que hem fet. ‘Caos a mig camí’ ha anat passant per molts llocs i, en aquest viatge, s’ha anat afegint molta gent a la mateixa “onda emocional”. És difícil d’explicar però tinc la sensació que hem aconseguit engrandir la família amb gent amb qui connectem a nivell emocional, que connecta amb el que estem explicant. No és una gira qualsevol on fas uns concerts, toques unes cançons i te’n vas cap a casa. Estem veient com tothom s’hi implica i fa que el projecte es faci més gran. És molt emocionant.

- A què atribueixes aquesta resposta de la gent?
Crec que la diferència respecte a treballs anteriors és que aquest disc és un disc realment de pell. Va molt endins. Per a mi va ser molt terapèutic i ho continua sent. És un disc on vaig alliberar dimonis, il·lusions, frustracions… tot un seguit de sentiments que la gent es fa seus en primera persona d’una manera molt visceral. I això fa que connectis de seguida. En acabar un concert, la gent no em sol dir “M’ha agradat”, sinó més aviat “Gràcies pel que has dit”. Això fa que trascendeixis el punt xou, fa que el que ha passat sigui gairebé una catarsi col·lectiva.

- Això és dona perquè expliques coses que ens passen a tots i totes però que no les solem verbalitzar?
Una mica és això. O no trobes les paraules o te les guardes per tu per por a mostrar-te massa tal com ets. Aquest és un disc que, d’alguna manera, posa la gent en la tessitura de poder-se identificar amb aquestes cançons, o amb aquestes conceptes. I això sobretot passa amb el directe, quan l’energia és de tu a tu, quan allò està passant en aquell moment real, en aquell precís instant, i no hi haurà una altra versió com aquella. Fa que cada nit sigui diferent.

- Com vas treballar les cançons a l’hora de traslladar-les al directe?
Sóc dels que penso que una cançó sempre té la versió definitiva d’entre les múltiples que puguin fer-se, i aquesta és la que intento plasmar en un disc. En directe m’agrada portar aquesta versió al públic lo més fidel possible, almenys al principi. La diferència és que potser no poden estar tots els instruments, però sí que hi són els arranjaments i totes les energies. Si a un tema hi ha cordes o vents, no portarem tota la secció, però aquell so hi serà. M’agrada que la gent pugui escoltar al disc el que escolta al directe i viceversa.

- Quan vas gravar ‘Caos a mig camí’ vas assumir la producció musical i els arranjaments.
Ho faig sempre. Ho he fet en tots els discos. És la manera que tinc de tenir controlat tot el que hi ha dins el meu cap, tot el que sento. És on estic més còmode. Quan tens la idea molt clara, és molt senzill treballar. És una feinada de por però és més senzill intentar transmetre el missatge directe, sense que hi hagin d’intervenir moltes persones que puguin desviar-se del què vols dir.

- Deies abans que tenies molt clar quan una cançó està acabada. Això no és gaire habitual, no?
A mi el que em passa és que, quan arribo a l’estudi, el 99% de les cançons estan tancades. I hi ha un percentatge mínim que pot venir donat perquè passa alguna cosa a l’atzar que em sorprèn i decideixo comprar-la. Però està pràcticament tot tancat perquè tota la preproducció l’he fet abans i és aquí on he suat, on he jugat i experimentat i he trobat el discurs exacte que vull transmetre. Ja ho he treballat amb els músics, tothom té molt clar el que ha de fer. A l’estudi, el que faig és buscar el so adient i buscar una interpretació el més fidel possible per transmetre el que vull dir. Però intento no començar a divagar amb els arranjaments. El que cal és que tots els que estem allà trobem la millor versió de nosaltres mateixos per poder interpretar allò que ja està escrit. Això no vol dir que sigui fàcil: vol dir que tenim un objectiu clar, que tots remem en aquest sentit i no ens desviem pel camí.

- Quins projectes tens ara?
Seguir amb ‘Caos a mig camí’. Perquè precisament estem a mig camí del ‘Caos a mig camí’ (riu) I seguir gaudint d’aquests concerts meravellosos, d’aquesta gent tan entregada que vé a veure-mos, de la màgia que passa a l’escenari amb els músics que m’acompanyen. I a l’hora segueixo fent cançons i preparant nou disc. No li poso data. No em vull programar. Estic gaudint del moment.