Les claus de ‘Cinema i emocions. Un viatge a la infància’

Gaudeix d’aquesta exposició a Caixaforum Lleida fins el 21 de juliol

Cristina Mongay

20/03/2019

Arts

El setè art és una de les expressions artístiques que més fàcilment connecten amb el públic i que remouen consciències. La seva combinació d’història amb moviment, color, música i efectes especials ha fidelitzat els públics des de la seva invenció, al llunyà segle XIX. Un treball en equip que ha fet –i que fa– vibrar a nens i adults amb una immediatesa difícilment comparable. Això té a veure, en gran part, a causa de la seva connexió emocional, quelcom la infància ha viscut i reflectit amb intensitat dins i fora de la gran pantalla.

‘Cinema i emocions’ retorna al públic a l’ampli espectre emocional de la mà de la infància

Des del passat 27 de febrer, i fins al 21 de juliol, la sala d’exposicions temporals de Caixaforum Lleida acull la mostra ‘Cinema i emocions. Un viatge a la infància’, una proposta museogràfica que arrenca en col·laboració estreta amb La Cinémathèque française i que proposa un repàs de la relació emocional de grans títols del cinema nacional i internacional amb materials vinculats amb la infantesa.

Aquesta mostra val la pena explorar-la amb temps i calma, en solitud –per tal d’interioritzar millor les emocions que treballa– o en companyia de grans i petits.

Visitar ‘Cinema i emocions’ suposa tot un joc per al visitant. Primerament perquè fa reflexionar al voltant de totes les emocions que pot transmetre i revifar el cinema –des de l’alegria a la ràbia passant pel riure, les llàgrimes, la valentia, la por o la il·lusió–. I, seguidament, perquè es submergeix en aquestes a través d’una gran quantitat de materials que giren al voltant de la creació del film. Des de fotografies de rodatges a cartells, maquetes o vestuari original.

Entre d’altres, tot cinèfil es meravellarà en trobar-se amb els dibuixos preparatoris del revolucionari film d’animació Persepolis (2007), diversos objectes de Les vacances de monsieur Hulor (1951), una figura de gran format de King Kong, una còpia facsímil d’aquarel·la i aiguada sobre paper d’un decorat de la pel·lícula Bambi (1942), diverses còpies facsímils realitzades amb grafit sobre paper negre retallat de Les aventures del príncep Achmed (1926), un cartell de Peter Pan (1965), l’escombra Nimbus 2000 de Harry Potter i la pedra filosofal (2001) o una reproducció del vestit de lluna de Pell d’ase (1970).

En aquest passeig a través de les emocions i el món audiovisual no hi podia faltar la projecció de diversos fragments de pel·lícules. Aquestes il·lustren una emoció determinada, i de ben segur que arrencaran al públic un somriure –i qui sap si una llàgrima–.

Les sis primeres seccions de la mostra giren al voltant de la manera en què el cinema representa aquestes emocions, com es plasmen en els rostres, els gestos i les paraules d’infants. L’última –Il·lusió–, però, té un caliu una mica diferent, ja que desvela els misteris de la creació cinematogràfica i les diferents maneres que té de generar fascinació a través de les eines amb què es construeixen aquestes emocions. Ens permet percebre la tramoia, el que passa darrere la càmera, tot allò que fa possible la creació d’aquest món il·lusori, amb la qual cosa el viatge és doble: cap als dies de la nostra pròpia infància i cap als secrets de la producció cinematogràfica.