Foto: 

Cedida
Voluntaris de Reus Refugi i refugiats realitzant una activitat

Quan la paraula "acompanyar" pren sentit

Reus Refugi acull els refugiats que s'allotgen a la ciutat
Arnau Martínez
,
01/04/2019
Activa't
Els refugiats i la seva acollida han obert informatius, han estat temes de portada, però els últims mesos, ha baixat la mediatització. A Reus, el clímax va arribar segurament per la cavalcada de Reis quan un refugiat de l'Open Arms resident a la ciutat va fer de Baltasar. Fins i tot, el The New York Times va dedicar un article a aquesta història. Mentre baixa el soroll, mentre l'Open Arms està atracat al Port de Barcelona perquè no l'autoritzen a salvar vides, mentre en un any rècord (2018) amb més de 54.000 sol·licituds d’asil a l’Estat, el percentatge de resolucions favorables va descendir d’un 35% a un 24%; mentre passa tot això, desenes de persones segueixen treballant a les ciutats. A la capital del Baix Camp, diversos voluntaris acompanyen els emigrants a través de l'associació Reus Refugi, un tema comunitari que ens ajuda a obrir els ulls a la realitat que ens envolta.
“En aquell moment ja no és un problema de Lesbos o d'uns altres, els tenim a casa i tenim l'oportunitat de ser voluntàries a la nostra ciutat”

L'Àngels Paixà forma part de Reus Refugi des del principi, el 2016. L'Elena Jiménez s'hi va afegir al cap de poc temps. Quan van començar a fer les primeres passes, “no era tan vivencial com ara”, recorda l'Àngels. La ciutat encara no havia acollit refugiats i treballaven per conscienciar a la població sobre aquest conflicte. “Va ser una tasca de sensibilització”, afegeix l'Elena. Feien performances al carrer, una tasca, de fet, que no han abandonat i repeteixen anualment. 

Estaven preparant el terreny, “volíem acollir”, confessa Jiménez. “Teníem la necessitat d'acollir, de compartir amb qui vingués el nostre dia a dia”, segueix Paixà. Ara mateix són una vintena de voluntaris, però compten amb una vintena més de col·laboradors més esporàdics. La majoria d'ells són joves, però la franja d'edat és àmplia, dels 20 als 60 anys. Durant els primers anys van fer campanyes de recollida de material com mantes o cremes solars i el 2018 van passar a l'acció més directa.

  • imatge de control 1per1

A l'agost, una trentena de persones refugiades van arribar a Reus i al setembre, vint més. Es van instal·lar a un centre gestionat per la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CEAR). “En aquell moment ja no és un problema de Lesbos o d'uns altres, els tenim a casa i tenim l'oportunitat de ser voluntàries a la nostra ciutat”. Ningú neix après i l'Elena assegura que han tingut “molta sort” amb la persona que dirigeix el centre. L'Óscar Revilla els va donar totes les pautes per fer un millor acompanyament, però al mateix temps “ens va deixar fer”, diu ràpidament l'altra voluntària.

El programa d'acollida ha tingut diverses fases. Els primers quatre mesos se'ls aporta casa i manutenció bàsica, al mateix temps que se'ls ensenya castellà i català. Després, estableixen un pla més individualitzat d'inserció al món laboral. A més de formació, per exemple, aprenen a fer currículums. I al setè mes, comencen a buscar pisos i cases. Totes les persones sol·licitants d'asil que han vingut a la capital del Baix Camp, que vénen i que vindran, segueixen aquest pla.

A Reus fa més de mig any que van arribar els refugiats i el temps sempre dóna perspectiva. “Al principi els canvis fan por i veure tantes persones de color, pot despertar prejudicis, però cada vegada ho hem normalitzat res”, destaca l'Elena. Les dues coincideixen amb què la ciutat els ha sabut acollir.

“Només hem topat amb la realitat a l'hora de buscar pis”, lamenta l'Àngels. Els hi ha costat molt trobar persones que volguessin llogar el seu pis a refugiats. En aquest àmbit han trobat a faltar l'acompanyament de l'administració local, tot i reconèixer que diversos representants sí que s'han implicat. “Reus, des del 2015 és ciutat acollidora”, recorda Paixà, “no ens podem quedar només amb el títol”, afegeix. “En el moment que han vingut refugiats, la paraula 'acompanyar' ha pres sentit”, conclou ella mateixa.

Els ajuden a buscar pis, organitzen tallers diversos, cinefòrums, descobreixen la ciutat, etc. Una experiència vital que ha canviat als mateixos voluntaris, “si tornés a ser jove i hagués d'escollir una feina, em decantaria per una del tercer sector”, indica l'Elena, “m'ha aportat molta riquesa personal”. 

Més informació: 

Facebook Reus Refugi
Web Reus Refugi

A

També et pot interessar