Jump to navigation
- Com comença l'aventura del D'A Film Festival?Neix l'any 2010 amb la idea de ser un festival internacional d'autor. Comença en un context de crisi econòmica profunda, i l'equip que vam iniciar el projecte veníem d'altres festivals de cinema. En el meu cas, per exemple, jo venia de dirigir un festival de cinema asiàtic. Tots coincidíem que a Barcelona els festivals estaven molt especialitzats per gènere fílmic, i que potser mancava un festival que tingués una línia menys especifica, més àmplia. I així, des del principi, apareix un dels objectius bàsics i que encara avui conservem: portar el millor cinema internacional contemporani a Barcelona. Independentment del gènere de les pel·lícules i ja sigui a través de directors o directores reconegudes, com a través de nous talents, directors i directores amb les seves primeres obres. A més d'incloure totes aquelles pel·lícules ben valorades en festivals internacionals, amb bones crítiques, però difícilment disponibles a la gran pantalla a Barcelona.- Com ha arribat al que és avui?Com ja he comentat, des dels inicis vam definir algun dels nostres objectius més fonamentals i en aquest sentit ens mantenim en la mateixa línia. Som un equip que al cap i a la fi teníem experiència en el format festival i el creixement en les 8 edicions que portem ha sigut molt gran. Tant si parlem en nombre de pantalles, pel·lícules, espais, com espectadors. De 40 llargmetratges el 2011, avui en projectem més de 84 per exemple, o de dues pantalles hem passat a nou.- Així doncs, potser "feia falta" un festival com aquest a la ciutat.Potser és arriscat dir que "feia falta", però sí que és veritat que tal i com hi ha pel·lícules que ja es podien veure a Barcelona, n'hi ha d'altres que no encaixaven del tot en cap dels festivals que hi havia fins aleshores, pel que comentava de les temàtiques. Per aquest motiu, crèiem necessari tenir una mirada àmplia, que permetés que les pel·lícules no quedessin potser tan classificades; que encara que toquin un tema, no tinguin per què quedar adscrites només en aquell context... A més d'intentar convidar, en la mesura del possible, als seus directors i directores per enriquir encara més el visionat. Però com que programar és tot un art, no n'hi ha prou amb aquesta amplitud de mira que volem tenir, sinó que cal ser molt curós buscant, per exemple, un equilibri entre les pel·lícules esperades i que tenen potser un punt més comercial i les noves descobertes, que al final són les apostes que donen personalitat al festival.- La programació és molt important, doncs. Com és el procés de selecció de les pel·lícules que es projectaran cada any?La programació d'un festival és la mirada del director o directora conjuntament amb la de totes les persones que són assessores de programació. Al llarg de tot l'any som molta gent qui estem visionant pel·lícules, intentant detectar les que destaquen i mirant de crear un equilibri en tots els aspectes. Des de paritat, quant a temàtiques, procurar no repetir històries, en la procedència dels directors i directores o de les productores; cosa que és complicat pel fet que el cinema internacional està liderat pel cinema indie nord-americà i el francès... Perquè al cap a la fi la programació és una feina que s'ha d'entendre com a un tot, i al final de les 800 pel·lícules que veiem, n'escollim només 86.- Sembla gairebé a una qüestió alquímica.Sí. Un director d'una pel·lícula que projectarem enguany em va dir "estic content de formar part del D'A Film Festival perquè em sento molt còmode estant entre aquesta pel·lícula d'aquest director i aquesta altra d'aquesta directora", referint-se al catàleg. I per mi aquest comentari va ser molt important. Perquè d'alguna manera posava sobre la taula la feina ben feta, una coherència que és molt difícil d'aconseguir perquè en realitat no es pot buscar explícitament. És tot un procés intangible, una mescla de risc, rigor i intuïció. I això passa a tots els festivals.
D'A Film Festival al teatre del CCCB- A més la vostra programació està organitzada per seccions. Què és la que s'anomena 'Un Impulso Colectivo'?Neix el 2013 i agrupa tot de nous talents, primeres i segones obres de directors i directores nacionals. Passats uns anys de rodatge del festival, ens vam adonar de la importància d'apostar per aquell talent que sovint ho té més difícil a l'hora de ser visible. És a dir, apostar per autors i autores que a diferència d'Isabel Coixet o Rodrigo Sorogoyen, que ja estrenen als cinemes, no tenen el camí tan obert. Creiem que és molt important fer aquesta tasca, encara que comercialment potser poguessin ser -d'entrada - més atractives propostes més conegudes. Per això vam crear 'Un Impulso Colectivo' i a més vam dotar la secció de dos premis atorgats per un jurat.- Una altra secció nova que teniu és la Sala Jove. Què és?Davant la preocupació que el públic jove potser li era més difícil trobar el seu lloc al festival, vam crear aquesta secció dirigida a persones d'entre 16 i 25 anys. La idea és no només oferir sessions a preus molt populars i assequibles, sinó també i sobretot oferir-los una programació pensada per a joves. Aquesta s'ha encarregat a un comitè de programadors d'aquestes edats, que juntament amb alguns assessors de programació del D'A Film Festival han seleccionat les set pel·lícules que estaran disponibles enguany. Aquest fet també és interessant perquè obre la porta a les escoles, i a una nova possibilitat d'aprendre i de treballar.- Perquè des del teu punt de vista, creus que és important seguir veient les pel·lícules a la gran pantalla i animar el públic a fer-ho?Oi tant! És evident que hi ha hagut un canvi de costums a l'hora de veure cinema i de veure pel·lícules. Actualment tenim molts dispositius a prop, moltes pantalles, i sí que és veritat que hem perdut el costum d'anar a la sala de cinema habitualment. Sembla que tenir-ho tot a l'abast ens ha fet tancar a casa. Tot i això, em dóna la sensació que hi segueix havent persones molt inquietes, que segueixen movent-se i anant-hi, per sort. Perquè si una cosa crec que és certa és que el cinema és l'espai més immersiu per veure una pel·lícula, on pots realment capbussar-t'hi; ja que al cap i a la fi és un espai adequat per aquesta finalitat. A més, anar a veure una pel·lícula a la gran pantalla també té un caràcter eventual, de compartir un mateix espai i ambient amb altres persones, i d'alguna manera de teixir comunitat. És un espai on et pots deixar influir per altres opinions i on fins i tot pots conèixer el director o directora de la pel·lícula i parlar-hi directament en algunes ocasions.- En aquest sentit, doncs, un festival ajuda a potenciar el visionat a la gran pantalla?Un festival no deixa de ser un petit prescriptor, una selecció. És una feina feta per un grup de persones que al cap i a la fi pot esdevenir una ajuda. En qualsevol plataforma tens més de 250 mil pel·lícules, com esculls? El públic que participa del festival d'alguna manera es deixa assessorar i està disposat a descobrir, deixant-se enlluernar per un espai tan potent com és una sala cinematogràfica. Des del meu punt de vista, un festival s'ha de fer en les millors sales, en les millors pantalles possibles justament pel que parlàvem de l'experiència immersiva. Després, al final tothom agraeix tornar al cinema, és com si ens haguéssim oblidat del que vius anant-hi fins que hi tornes.- I quins plans de futur teniu des del D'A Film Festival?Un dels objectius que tenim és consolidar la multiplicitat de pantalles i horaris que tindrem enguany. Inaugurem la col·laboració amb noves sales, ja que el cinema Aribau Club ha hagut de tancar malauradament, i enguany hi haurà la possibilitat de visionar quatre pel·lícules en quatre sales al mateix moment. El ventall d'horaris que això ens permet ajuda a l'espectador a poder fer un recorregut més a fons per tot el festival i per a nosaltres això és important. Un altre objectiu que tenim és seguir creixent quant al pressupost per poder convidar cada vegada més directors i directores. Enguany en seran uns 45 però ens encantaria poder-los convidar a tots. També, com a objectiu tenim iniciar una línia d'aportació a la producció, abans que la pel·lícula estigui acabada. I en definitiva, crec que el que tenim ganes és de seguir sumant i creixent, aportant el nostre gra de sorra al panorama cinematogràfic.
Web D'A Film Festival Barcelona Facebok D'A Film Festival Barcelona
