Jump to navigation
Hem parlat amb els tècnics del Servei de Joventut, el regidor Miquel Medialdea i una de les joves implicada en el Grup Motor de La Nau, la Judit Guasch, per explicar-vos la història que hi ha rere aquest equipament. Una història que ve marcada per la participació de la gent jove de Vilafranca del Penedès.El procés de participació Preguntat per les característiques que ha tingut el procés de participació al voltant de la creació de La Nau, el cap del Servei de Joventut Ruben Calvo ens explica que el gruix d’aquest procés va tenir lloc durant gairebé tot el primer semestre de 2016, entre el març i el juliol. L’objectiu era dissenyar un equipament des d’una “visió compartida, joves i ajuntament, i incorporar les necessitats i la realitat dels i les joves de Vilafranca des de l’inici a través d’un projecte d’usos que permetés elaborar el projecte arquitectònic de rehabilitació de l’antic mercat de La Pelegrina”. Per tot aquest procés es van crear dos grups de treball: el Grup Motor Jove, on finalment hi van participar 36 joves; i un grup de treball tècnic entre els serveis de Joventut i Urbanisme, liderat pel regidor de Joventut, per dur a terme la proposta de treball dels joves. En total es van realitzar cinc trobades fins a obtenir una proposta consensuada amb els i les joves, en base a les característiques arquitectòniques i funcionals de l’espai, en les quals hi van acabar participant gairebé un centenar de joves entre el grup motor i la jornada oberta.“Estem molt contents perquè vam assolir els objectius que ens havíem marcat abans d’iniciar-ho: que fos un procés propositiu i que els i les joves elaboressin propostes en relació a com havia de ser el nou espai jove, que estigués el màxim d’acotat en el temps, però que fos el màxim de flexible possible i permetés dos graus d’implicació juvenil, segons les motivacions i les disponibilitats dels joves: un espai de participació més estable (el Grup Motor de Joves), continuat i amb necessitat de major compromís juvenil; i un espai de participació esporàdic menys intens però que permetés obrir-se a l’opinió de qualsevol jove de la vila (Jornada oberta)”, explica el regidor de Joventut Miquel Medialdea.
Des de llavors, hi ha hagut altres moments de participació juvenil, de caire més consultiu, amb la finalitat de recollir suggeriments en relació als usos i els continguts de l’espai jove. és el cas de l’exposició itinerant #FEJVila, de la qual es van recollir valoracions i propostes de 1.175 joves, o el més recent ‘Posem nom al nou Espai Jove’, en què es va escollir el nom de l’equipament. “A partir d’aquí estem treballant per seguir buscant la implicació de les persones joves en el desenvolupament de tot el que vagi passant a La Nau”, afegeix Calvo.La visió dels joves La Judit Guasch, membre del Grup Motor, ens explica que “des del primer moment els i les joves vam agafar amb molta força i ganes el nou projecte de convertir l’antic mercat de la Pelegrina en un nou espai per a joves”. La Judit recorda que des del tancament de l’Etcètera - l’antic equipament jove de Vilafranca- fa 15 anys, els i les joves de la vila no havien tornat a tenir un espai de trobada, relació i creació de referència. Malgrat això, “durant el procés de participació del nou equipament molts joves tenien molt clar què era un espai jove i els serveis que aquest havia d’oferir”. “En l’inici d’aquest procés de participació, feia goig veure el Grup Motor format per joves de diferents edats i perfils, però a la vegada amb opinions i visions compartides sobre els espais i els usos que se li volien donar a les parets de la futura Nau”, diu la Judit.
Quan encara no s’havia visitat conjuntament l’edifici i l’espai del que havia de ser el nou equipament, els joves “ja teníem molt clar que aquest havia de ser un espai obert, amb molta llum i visibilitat des de fora”. “La gran majoria també coincidíem en dedicar un gran espai per una sala polivalent on poder fer tot tipus d’actes, entre aquests un bon concert amb un escenari i una zona de control tècnic. També, una zona amb bucs d’assaig on poder crear i desenvolupar talents musicals, aquest espai estava als primers punts de la llista”.
La Judit continua explicant que més endavant, quan els i les joves van poder visitar l’espai de l’antic mercat va ser un moment clau del procés participatiu. “Tot i l’espai buit i en ruïnes, moltes de les idees i propostes van començar a agafar força i forma, va ser en aquest punt on tot allò que podia ser, de cop esdevenia realitat”, afirma. Ara que La Nau ja està en funcionament, molts dels joves que van dir la seva en el procés participatiu afirmen que “porta inherent una mica de cadascú i que el temps dedicat a cada trobada va valer la pena”. De la mateixa manera que els i les joves que van descobrint de nou l’espai, “senten que l’essència de La Nau està pensada i dissenyada per satisfer les seves necessitats i, que amb el temps, molts hi podran desenvolupar els seus interessos”.La definició de l'equipament El regidor de Joventut, Miquel Medialdea, explica que el nou espai jove “ha de ser un espai de creació, d’experimentació i de promoció juvenil a través d’una oferta de serveis i programació d’activitats específiques per als i les joves”. I afegeix que “hem d’aconseguir que els seus continguts donin resposta a les necessitats i als interessos del jovent, això implica que sigui un espai evolutiu i canviant”. Medialdea considera que un dels trets més singulars de la joventut és el canvi constant i la diversitat, i aquest ha de ser el tret principal que defineixi La Nau: “la capacitat d’adaptar-se i atendre l’entorn canviant de la població jove”.
El públic principal són els i les joves de 16 a 29 anys, que és l’etapa pròpiament juvenil, “però també ha de poder donar resposta als joves adolescents, a partir del desenvolupament de projectes socioeducatius i de dinamització específics per aquestes edats, que siguin llavors dels aprenentatges participatius i que permetin el desenvolupament de les seves capacitats, tant individuals com socials”.Els usos de La Nau La tècnica de Joventut Núria Albornà ens explica que La Nau compta amb un espai de trobada jove, és a dir, un espai de relació informal on els i les joves poden anar amb els amics a passar l’estona, divertir-se, fer treballs, deures, llegir... “En definitiva, relacionar-se, compartir i conèixer: en aquest context, l’equip de professionals de l’equipament també hi intervé, si s’escau, a través de la dinamització i l’assessorament juvenil”. També s’ha començat a oferir una programació d’activitats pensada per arribar a diferents perfils d’edat: cursos, tallers, xerrades, agenda cultural, etc. Per altra banda, hi ha la possibilitat de cedir espais, de maneta que el jovent pot fer ús dels diferents espais especialitzats, sigui a títol individual, sigui a través d’entitats i col·lectius juvenils: sala de creació, sala de moviment, etc.
Una línia que també s’hi està començant a desenvolupar és el viver d’iniciatives juvenils, per donar suport a joves i que puguin tirar endavant les seves idees i propostes. “Alhora poden ser d’interès per a altres joves”, afirma Albornà. Altres serveis que es preveu que es vagin posant en marxa properament són l’espai de fabricació digital, l’espai d’exposició per a joves artistes i la dinamització dels tres bucs d’assaig musical entre la diversitat de joves creadors, a fi que pugui ser punt de trobada artística i musical juvenil, i sobretot bressol de noves iniciatives juvenils de caire cultural.Què s’hi pot fer ara? Actualment, està en marxa un espai de cant, un grup de teatre, un curs de balls moderns, un club de lectura i narrativa i un grup de percussió. La programació anirà ampliant-se per tal de de donar resposta als diferents interessos juvenils. S’aprofitaran sobretot els períodes de temps lliure i vacances escolars per oferir una programació ampliada i variada. Per exemple, durant les vacances de Setmana Santa s’ofereix una programació intensiva d’una setmana adreçada a dues franges d’edat diferenciades, i l’equip ja està treballant per la programació d’estiu.
Els principals àmbits previstos són: l’experimentació cultural i artística (literatura, música, teatre, ball, circ...), la innovació tecnològica (la programació, robòtica, disseny, app’s...), el món del lleure educatiu, la mobilitat internacional, les transicions educatives, l’accés al treball i l’habitatge, l’associacionisme i la promoció de la salut, les temàtiques de contingut social…El futur de La Nau “Hem dedicat molts esforços per fer un projecte participat amb els i les joves, amb la voluntat que esdevingui aquell espai de referència que ens demanaven”, diu el regidor. Medialdea afegeix que “ens agradaria molt que la joventut de Vilafranca se'l fes seu i, de forma coordinada amb l'Ajuntament, l'omplís d'activitat i propostes”. “La Nau ha de ser un espai de convivència, gaudi i aprenentatge per a tots els i les joves, on es trobin a gust, acompanyats i esperonats per assumir nous i motivadors reptes personals i col·lectius”.
Web Servei de Joventut de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès Per a qualsevol dubte es pot contactar directament amb l'espai jove a través dels telèfons 937 683 868 | 636 935 466 (whatsapp) | lanau@vilafranca.org.
