Consulta, de pa sucat amb oli?

S'acosta el 9-N i, llevat que hi hagi un daltabaix d'aquells que fan història, votarem. Potser no de la manera com hauríem desitjat molts, però votarem. Molts catalans, tant partidaris de la independència de Catalunya com defensors del seu encaix a Espanya, haguessim volgut que el proper 9-N tingués quelcom més d'últil que de simbòlic. Desitjàvem que la consulta que s'havia de celebrar el 9-N suposés un pas ferm per resoldre una situació que ja fa massa temps que dura, perquè Catalunya no es mereix l'agonia a què la sotmet el govern central.

Però les artimanyes d'una dreta espanyola d'allò més carca han fet que la consulta del 9-N s'hagi convertit en una primera volta de les eleccions que vindran més enllà i que, aquest cop sí, serviran per avançar de valent en el camí de la independència o en forçar una negociació amb l'estat sense precedents les dues darreres dècades. Són pocs els ciutadans de Catalunya que es conformen amb la situació actual, en què el país viu escanyat per l'equip del ja conegut "president-plasma".

Hi ha qui ha tillat el procés participatiu, perquè això és el que veritablement és, del proper 9-N com una consulta de pa sucat amb oli. Fins i tot hi ha enquestes que asseguren que la gent no se la pren seriosament i que no aniran a votar (vegeu enquesta de Segre.com, per exemple). Si no som vidents, haurem d'esperar al 10-N per saber-ho del cert.

És veritat que potser els canvis a un ritme vertiginós que s'han precipitat les dues últimes setmanes hagin confós a més d'un, potser sí que hi hagi gent que hagi "desconnectat" una mica del dia a dia i dels tripijocs dels partits polítics en tot aques procés, però no em crec que els milers i milers de persones que el passat 11-S van participar a la V hagin perdut gas i no continuïn exigint el mateix que aquell dia. Bé, potser demanen alguna cosa més, potser clamen als nostres líders polítics que deixin de parlar "només" del 9-N i que comencin a dibuixar com hauria de ser el nou estat en cas que tant el procés participatiu que aquest dimecres ha presentat la vicepresidenta del Govern, Joan Ortega, com les famoses plebiscitàries que el seguiran (encara no sabem ben bé quan) el #SíSí guanyi per golejada.

Que el procés no s'apaga i que no es tracta d'una dèria passatgera ho demostra el fet que més de 30.000 persones s'hagin ofert com a voluntaris per fer possible la votació del 9-N i el fet que tan sols 9 municipis catalans s'hagin negat a cedir espais municipals on situar les urnes, un dels quals havia de ser Almatret. En aquesta població del Segrià, governada pel PP, l'alcalde finalment s'ha deixat doblegar per la "pressió popular", com ja havia passat hores abans a Sant Martí de Riucorb o Gimenells.

Us imagineu en quin punt ens trobaríem avui si l'executiu de Rajoy s'hagués "deixat doblegar" pel clam de la majoria de catalans? Us imagineu què hagués passat si s'hagués assegut a negociar i hagués fet concessions? A mi em costa, i molt, però tinc clar que si el govern espanyol hagués fet algun gest de bona voluntat avui no hi hauria tants independentistes com hi ha. Per tant, ni el procés participatiu del 9-N ni res del que vindrà a partir d'ara és de pa sucat amb oli.