Les 8 propostes del Barcelona Pensa que ens ajuden a analitzar el present

El festival de filosofia tindrà lloc la setmana del 18 al 23 de novembre a diversos espais de Barcelona

Anna Vilamú Bosch

11/11/2019

Activa't

Davant la situació sociopolítica actual no només a Catalunya sinó arreu del món, les últimes eleccions a Espanya, l'exhumació de les restes del dictador Francisco Franco, l'última sentència mediàtica en què es condemna per abús sexual allò que va ser una violació, el frenètic desenvolupament tecnològic o l'emergència climàtica, cal enfocar una estona la vista en aquell àmbit d'estudi que l'educació pública progressivament ha anat apartant de les bases de l’ensenyança: la filosofia. Hem seleccionat algunes de les propostes que enguany programa Barcelona Pensa, un festival promogut per la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Entre el 18 i el 23 de novembre, les activitats d'aquesta sisena edició estan agrupades en sis blocs temàtics: societat, creativitat, existència, igualtat, coneixement i memòria; i són obertes i gratuïtes per a tothom.

1. Imaginar-nos móns futurs pel present
L'objectiu de la taula rodona és reflexionar sobre la capacitat de la ciència ficció per, més enllà de ser una projecció cap a futurs llunyans, parlar-nos sobre problemes del present i del futur immediat. Des dels seus inicis, la ciència ficció pren com a punt de partida el propi present per fer una projecció cap al futur. En fer aquesta operació, aquest gènere ens revela els conflictes, les pors i les esperances del nostre present. Des de les imatges d'un futur pacífic i esperançador com 'Star Trek', fins a les distopies cyberpunk més punyents del tipus Blade Runner, totes són un eco de la nostra forma de vida, dels somnis i malsons.
Amb Carme Torras, Cecilio Angulo, Miquel Domènech i Marcel Cano.
Quan? Dimarts 19 de novembre, de 15 a 17h | La Virreina Centre de la Imatge

2. Repensem els espais del Franquisme
Es tractarà el tema de la transmissió contemporània de la memòria abordant la problemàtica de diversos espais emblemàtics, com ara El Valle de los Caídos i el Cementiri de l’Almudena, a Madrid, però també altres que ens queden més a prop com és el Memorial dels Requetés a Montserrat o el Monument franquista a Tortosa. En especial, es vol posar en valor perspectives interdisciplinàries sobre la problemàtica, mitjançant una taula rodona d’experts del món de l’antropologia, l’anàlisi digital i l’art.
Amb Núria Ricart, Jordi Guixé, Mari Luz Congosto, Paco Ferràndiz i Fernando Sánchez Castillo.
Quan? Dimecres 20 de novembre, de 17 a 20:30h | Centre Penitenciari La Model

Conferència al Barcelona Pensa 2018 I Foto: Cedida

3. Perill públic: ocupar criticament l'espai
Quin paper juga l’art en l’espai públic? Quan el podem considerar transformador i que incentiva el pensament crític? Amb l’activitat ‘Perill públic’ es proposa un espai de reflexió sobre les diferents accions reivindicatives que es porten a terme al carrer. L’activitat parteix de la intervenció artística de Gemma Fontanals, que durant la jornada del 21 de novembre estarà pintant un mural a la Facultat de Filosofia. L’obra serà una invitació a discutir com es pot ocupar un espai compartit per tal que desperti el pensament. A partir d’aquest mural i de la concepció de Hannah Arendt sobre l’espai públic, s’obrirà el debat per parlar de l’impacte social que generen les diferents accions reivindicatives fetes davant dels altres. Ens sentim interpel·lats pels escrits i les pintades que ens trobem al carrer? Sentim l’espai públic com un lloc propi on expressar-nos i actuar amb llibertat?
Amb Alba Lafarga i Gemma Fontanals.
Quan? Dijous 21 de novembre, de 15 a 17h | Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona

4. Dir, delimitar i quantificar el mal
Il·limitat, desmesurat són adjectius amb què usualment s’ha caracteritzat el mal. Aquesta ha estat la perspectiva des de la qual s’ha abordat el problema. A la conferència es proposa analitzar quines són les grans definicions del mal i perquè, un cop aplicades a la realitat, cap d’elles acaba de funcionar. Així, una per una es desmuntaran les definicions del mal i es diferenciarà mal de maldat i de dany. D’aquesta manera, es podrà proposar una forma d’abordar-lo en què aquest és expressable, es pot delimitar i fins i tot mesurar. Als testimonis reals, des del genocidi de Ruanda fins als feminicidis, el mal ens menarà a una resposta diferent del Unde malum. I a partir d’aquí no ens toparem amb el relativisme moral, sinó enfront d’allò intolerable.
Amb el representant de la secció de Filosofia de l’Ateneu, Núria Sara Miras i Ana Carrasco-Conde.
Quan? Dijous 21 de novembre, de 19 a 21h | Ateneu Barcelonès

5. El joc del sentit comú
L'activitat proposa una reflexió sobre el sentit comú i el seu paper en la nostra societat, tot comparant-lo amb el sentit comú del segle XVIII. Per dur-la a terme, es proposa un joc en què s’utilitzaran targetes amb frases considerades d’obvi sentit comú als dos segles, a partir de les quals les persones assistents hauran de votar a favor o en contra. Això servirà de fil conductor per a parlar sobre aquest concepte al segle XVIII a Anglaterra, Alemanya i la Guerra de la Independència americana. S’acabaran mostrant exemples dels usos polítics actuals del terme ‘sentit comú’ per impulsar el debat.
Amb Guillem Sales, Pablo Montosa i Teresa Hoogeven.
Quan? Divendres 22 de novembre, de 15 a 17h | Aules del Pati Manning

6. Cartografies de la vulnerabilitat en el pensament femení contemporani
Aquesta taula rodona pretén explorar la vulnerabilitat en algunes filòsofes del segle XX com ara María Zambrano, Simone Weil o Hannah Arendt, il·luminades retrospectivament gràcies a la centralitat que, de manera gradual, ha anat cobrant el tema de la violència i la vulnerabilitat en la reflexió filosòfica més actual, especialment en el pensament de Judith Butler o Adriana Cavarero. Aquestes filòsofes van pensar la vulnerabilitat i la fragilitat com a característiques de la condició humana, esperonades pels esdeveniments del seu temps. Van intentar dilucidar l'especificitat dels diferents tipus de violència que caracteritzen la contemporaneïtat en el camp polític i socioeconòmic: el perill totalitari; l'absolutisme i la dinàmica sacrificial de la història; la violència en les condicions de la feina a la fàbrica; la violència en els moviments d'emancipació, la migració, els èxodes, l'exili o l'estatut d'apàtrides.
Amb Àngela Lorena Fuster, Fina Birulés, Elena Laurenzi i Pau Matheu.
Quan? Divendres 22 de novembre, de 17 a 18:30h | Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona

Conferència al Barcelona Pensa 2018 I Foto: Cedida

7. La por: origen, fonament i sentit
El fonament de la por no és un factor psicològic, sinó filosòfic, i el seu caràcter és antropològic: temem de forma natural, és després -en el desenvolupament de la nostra vida- quan els temors s'estenen a diferents àmbits existencials. Tenir por és allò normal, allò natural. El problema seria no tenir-ne. Hem de cercar el sentit de l'experiència por: la por jeu a la meva relació amb les altres persones, no en mi mateixa. Les persones, com a projecte vital, s'enfronten constantment a l'elecció: decidir és existir i existir és dominar les decisions que també generen aquesta emoció. I si el domini implica coneixement del que es pretén dominar, amb la por no és així, la por representa aquesta incapacitat humana de ser-déus, de dominar el món.
Amb Juan Carlos Gómez.
Quan? Dissabte 23 de novembre, d'11 a 13h | Casa Golferichs

8. Cafè filosòfic: el desconcert polític actual
El ponent analitzarà breument la desconcertant situació política, social i filosòfica actual, per obrir tot seguit un diàleg àgil i crític amb els presents. La turboglobalització, les retallades neoliberals de l’Estat del benestar i la sèrie de crisis hipotecària, financera i de deutes sobiranes han tensionat, fragmentat i sovint convertit en imprevisibles les societats democràtiques. Han impulsat populismes d’esquerres i de dretes, on els segons s’estan imposant als primers i generant perilloses derives autoritàries. Moltes vegades estan fallant escandalosament les claus explicatives construïdes en les darreres dècades. S’estan transformant complexament i barrejant d’una forma desconcertant les lluites per la redistribució, pel reconeixement i contra “l’altre”. Des del trencament polític i mental de la fi de la Guerra Freda i la caiguda de la URSS, el pensament ètic i social no ha estat tan desorientat. Falten noves idees, teories i “ontologies del present” que ens guiïn en les imprevisibles circumstàncies actuals. Conjuntament es destacaran les causes, dificultats i contradiccions, però també les darreres aportacions filosòfiques, polítiques i sociològiques que tal vegada ens han de permetre orientar-nos en les actuals “polítiques del desconcert”.
Amb Gonçal Mayos.
Quan? Dijous 21 de novembre, de 10 a 12h | Facultat de Filosofia del Raval