Jump to navigation
- Treballes l’ecoart, en què consisteix?Per a mi l’ecoart és trobar el nostre lloc a la Terra, fer-se moltes preguntes, moltes vegades sense resposta, sobre com abordar aquesta dissociació entre natura i cultura. Implica una connexió vital amb qualsevol consciència que pertany a aquest planeta.
- Com quines preguntes?Moltes! Com podem sobreviure millor a la sobirania destructiva centrada en l'ésser humà de l'Antropocè, fomentant la desigualtat econòmica extrema? Quins són els nostres recursos actuals capaços de donar suport a una gran transició, no només dels nostres sistemes d'energia, sinó també dels nostres valors fonamentals, abraçant l'esperança d'anar cap a un món d'igualtat basat en l'ecologia? Com han patit les arts els canvis profunds, allunyant-se de la cultura institucionalitzada cap a nous models de pràctiques creatives i activistes? Quins possibles futurs anuncien les obres d'art dels eco-visionaris?
- L’ecoart imagino que és una filosofia de vida, no només és la producció, sinó també la promoció o la distribució.Exacte! L’ecoart consisteix a construir un canvi social des de la perspectiva que qualsevol acció, per petita que sigui, sí que compta. Normalment, cap de les peces d'art relacionades amb l'ecologia té una solució definitiva al gran problema, però totes mostren que d'alguna manera sempre és possible fer alguna cosa i, a més a més, que és possible prendre accions simultàniament.
- A més a més, a l’ecoart li dones una mirada feminista.Cal recordar les dones que van ser fonamentals en el desenvolupament del land art als anys 60-70 quan l'accés al món de l'art estava certament limitat. També cal posar l'accent en la magnífica obra actual d'artistes que exploren l'entorn rural i la situació ambiental de manera local i global.
- Ecologia i feminisme, són lluites compartides. És important adquirir un compromís amb el medi ambient com una consciència d’enllaç entre les dones i la natura. Com les dones tenen la seva pròpia veu, defineixen el seu propi treball i tracen el seu lloc al món. Es tracta d’una revaloració de les estructures no patriarcals o no lineals, des d'una perspectiva orgànica. Crec que no hi ha una sola definició d’ecoart o d’ecofeminisme ni tampoc un conjunt de creences culturals, polítiques o socials vinculades a aquests moviments. En canvi, hi ha un espectre de diferències en la qual es treballa cap a un món més igualitari i més saludable per a tothom.
- En què consistirà el taller que has preparat al Museu de la Vida Rural?És un recorregut pel mapa i el paisatge de la cultura visual socialment compromesa, mirant el que deixem enrere en la pressa pel progrés. Es tracta d’una anàlisi de la interconnexió de l'ésser humà amb l'entorn natural i el sistema econòmic, considerant la complexitat de l'Antropocè i els desafiaments de la crisi climàtica. Un diàleg que aborda preguntes sobre sostenibilitat, art i medi ambient més enllà dels gestos estètics del land art i de l'ecoart. Per exemple, els projectes culturals creatius poden fer alguna cosa més que simplement reflectir la realitat del nostre planeta en transformació contínua? Intentarem respondre-la. Veurem una varietat d'artistes, activistes i intervencionistes que han emprat diferents estratègies i disciplines: des de les pràctiques performatives de Mierle Laderman Ukeles i Maren Hassinger a projectes participatius de Mary Matingly.
- Ara treballes amb el projecte 'The Colony'.'The Colony' és un estudi del cos com a símbol d'habitatge, immigració i gentrificació. Implica una instal·lació de vídeo basada en la meva experiència com a immigrant sense llar que viu en 12 llocs durant 12 mesos a la ciutat de Nova York, vinculada a 12 relacions romàntiques. Exploro el paral·lelisme entre la casa/espai i el cos i temes addicionals com els recursos socials i econòmics.
- Et fixes en l'empoderament de la dona que ha anat a Nova York a créixer professionalment. S'emmarca en la revolució feminista actual?S'emmarca en el context contemporani que té major visibilitat des que la dona recupera la seva veu després de la desaparició de règim franquista. En investigar sobre la dona espanyola immigrant a Nova York, les referències acadèmiques que trobo acaben a principis dels 80. Les mencions a l'emigració femenina, a més de ser breus, es refereixen majoritàriament a dones gallegues que es reunien amb els seus marits o dones solteres rebutjades per les seves famílies a causa d'un embaràs fora del matrimoni.
- Quin perfil tenen aquestes dones?Justament aquí va ser on em vaig plantejar parlar de la generació post-merceditas en primera persona. Dones espanyoles que aterren a Nova York en els últims 20 anys i que m'expliquen com han arribat a la recerca de creixement professional, i en alguns casos, el seu marit i fills s'han reunit amb elles després. La majoria d’experiències que conec són dones independents amb carreres tècniques que tenien entre 25 i 35 anys quan van arribar per primera vegada. Aquestes dones van instal·lar-se a Nova York soles i han vingut a progressar professionalment, ja que aquesta opció era molt més difícil o inexistent a Espanya.
- Vius als Estats Units, hi ha més oportunitats en el món de l'art allà?Sí, hi ha un concepte molt clar de l'artista com a professió. I quan parlo d'artista em refereixo al que als Estats Units es considera qualsevol treball relacionat amb l'art. No hi ha distincions entre un dissenyador gràfic o un fotògraf. El concepte artista no té cap component pejoratiu de grandiloqüència, ni exclou el treball d'un documentalista versus el d'un vídeo artista, per exemple. Integra múltiples disciplines sota un únic paraigua que permet defensar els drets de l'artista com a professional.
- I les dones tenen més poder als Estats Units que a aquí? És una pregunta complicada de respondre perquè no visc en primera persona el que passa a Europa. Queda molt camí per recórrer, tot i que els Estats Units és un país molt receptiu i obert, cal no oblidar que és també un país molt conservador i prova d'això és la situació política actual amb Trump. Crec que la dona està aconseguint grans èxits, però hi ha molt sexisme i racisme amb què lidiar en el dia a dia.
