Jump to navigation
El llibre repassa l'obra -i la vida, tan plena- de la poeta Zoraida Burgos (Tortosa, 1933), una autora sòlida que modula la llengua des del sincretisme i la concentració del missatge. "En la meua vida m'agraden les coses senzilles, sense ornamentacions excessives", explica. Una austeritat i discreció literària que ho amara tot. Perquè qui conegui la poeta tortosina sabrà que és humil -"El meu destí no és saber-ho quasi tot", diu en un dels seus poemes-, reservada, reticent a parlar en públic i a concedir entrevistes. I això no ho ha posat del tot fàcil, segons comenta Castellà, però l'autora se n'ha sortit bé. "Que diu que no és bona conversadora? Ens cartejarem, pensava jo. Que preferix escoltar? Ja miraré de parlar més i estirar del fil, si s'escau. Que li agrada la natura? Passejarem per la vora del riu. L'important era que se sentís còmoda, crear-li ambients on conversés amb confiança i poder anar avançant", escriu Castellà a les primeres pàgines del llibre.
Per tot plegat, el text s'ha cuinat a foc lent. "Sis anys ha costat!", exclama l'autora. Però això li ha anat a favor, perquè el text ha estat pensat i repensat. I el resultat és la descripció minuciosa -i ben documentada- d'una dona ferma, de conviccions vigoroses. Hi trobarem una Zoraida Burgos lectora impenitent, poliglota, grafòloga, restauradora, viatgera incansable. Una veu de gran importància -guardonada amb el Premi de la Crítica de poesia catalana, Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler i el Premi Màrius Torres-, l'única veu femenina de la literatura de les Terres de l'Ebre a la postguerra i durant el franquisme, al costat d'escriptors com Jesús Massip, Manuel Pérez Bonfill i Gerard Vergés.
I justament per la interacció amb els intel·lectuals del seu entorn, aquesta és una biografia que més enllà del fet literari, retrata els anys de lluita antifranquista, de censura i textos clandestins, de presons i llibertats escapçades. I tot, explicat amb la veu narrativa de Montse Castellà que proposa un text a mig camí entre l'assaig i la memorialística, amb voluntat estètica i literària. Una biografia sui generis, que no s'estructura cronològicament, sinó per blocs temàtics que van des de les lectures i influències, fins als records d'estiu, les músiques inspiradores, els viatges, els amics i, òbviament, el seu llegat literari ordit, al principi, de poesia social, però que més tard també aborda temes com l’amor, el paidatge i els viatges, fins i tot des de la prosa. A més, Castellà aprofita la calidesa d'un model de llengua arrelat al sud de Catalunya -no només en la gramàtica sinó que també ho fa en el lèxic- i que posa damunt de la taula mots probablement allunyats dels parlars més generals de la llengua catalana, però encara molt vius a l'Ebre. Com diu la mateixa Zoraida Burgos sobre un relat de l'escriptor tortosí Manel Ollé: "Un espigolar d'antics noms oblidats, de sons feixucs i de noms tendres".
Web Onada Edicions
