Jump to navigation
- Per què 'Punts de llibre'?Hi ha persones que són punts de llibre i sempre hi vols retornar. Sovint també tornem als llocs per tornar a les persones, als moments. Quan estàs llegint i t'agrada una frase la subratlles o marques la cantonada del llibre doblegant lleugerament la pàgina o hi fiques un post-it de colors. Aquest disc és com un llibre i cada cançó seria aquella frase que t'has subratllat. No seria tant una novel·la sinó un recull de contes, d'històries, amb temes diversos i on tothom s'hi pot sentir identificat.- Quins temes formen l'eix narratiu d'aquest treball?Als altres tres discos partia d'una idea mare i la desenvolupava. Triava un tema que seria fil conductor i a partir d'allò, creava tot el conjunt. Ara, amb aquest quart treball discogràfic. ho he fet al revés, m'he deixat portar, i tot és volgudament inesperat, tant a nivell lletrístic com musical. Allò que més m'agrada del procés creatiu és que sorprèn el mateix creador. Al llarg de la meva carrera he escrit i cantat molt al riu, a la natura, al paisatge i me'n sento orgullosa. A 'Punts de llibre' parlo més del dia a dia, de les emocions de les persones, és un disc més humanista, ple de vitalitat, compromís i amb una petita dosi de poesia. Hi tracto temes com l'amistat, les relacions de parella, els trens dignes, la Maternitat d'Elna, el feminisme, l'absència o la lluita social i de país. Això sí, sempre amb un somriure, perquè crear és estimar.- Què hi ha de la Montse de sempre i de la Montse nova?Una persona és com un cúmul d'estrats, estem fets a base de capes que ens distingeixen de l'anterior però sense la de baix no es podria assentar la de dalt, i així successivament. Si em fessin una excavació hi sortirien molts nivells diferents, d'èpoques diverses i un sobre l'altre serien el conglomerat que ara sóc. A més, les marques es veuen a simple vista i saps identificar a quina època correspon cada línia, però no les pots separar, són un tot. Mantinc l'essència, sóc la mateixa de sempre intentant conservar les vivències més enriquidores i boniques i afegint-hi totes les noves experiències que m'han anat modelant. El fang és el mateix, simplement va variant la forma. Tots els sediments dipositats han sigut i són importants.- És el primer disc que fas complerts els 40 anys. Creus que l'edat t'ha canviat? Què has après?Artur Bladé i Desumvila deia que als 25 anys ja estem editats i que a partir de llavors tot són reedicions i probablement en això estem. He après a saber dir 'no', a no sentir-me culpable per ser jo mateixa, a defensar la llibertat per sobre de tot, a relativitzar i que acabi important més el qui que el què. Des del tercer disc fins a aquest d'ara han passat sis anys en els quals he estat llargues temporades treballant com a cantant d'hotel de luxe, a Qatar, i cantant de creuers per la Mediterrània i l'Atlàntic. He vist món, conegut gent nova, mons nebots s'han fet grans i tenim converses que no teníem i alguns ja em necessiten menys, Catalunya ha iniciat un procés irreversible cap a la llibertat com a poble, jo tinc més canes... Tot això es filtra al disc, és clar! Necessito aixecar-me cada dia i saber que serà diferent i que aprendré alguna cosa nova.- És un doble CD amb temes propis i d'altres poetes o músics. Què tenen en comú els artistes que hi participen?L'estima per la professió i l'afecte personal que sentim. Alguns entre ells no es coneixen, d'altres són amics. Aquest és el meu disc més eclèctic i sorprenent i això també afecta els artistes convidats amb qui faig duets, que són tan heterogenis com Paco Ibáñez, Txarango i Eliseo Parra. Pel que fa als músics, sí que tenen en comú que són amics i ebrencs la immensa majoria i que hem treballat junts des de fa molt de temps però no encara a un disc. Volia que hi fossen i ells volien ser-hi. És una qüestió d'amistat i generositat, dos dels motors que mouen el món.- El fet de reversionar textos d'altres autors ha estat un tret diferencial de la teva música. Per què?D'entrada perquè aquell text m'arriba, em commou, perquè la paraula em transmet i necessito llavors reconvertir-la en música, fer-la créixer i dir-la cantant, no només llegint-la. Després també perquè és un repte posar partitura a un text ja existent i a mi els reptes m'atrauen i molt. Són sempre una oportunitat per créixer, un nou estrat que sumar al conglomerat de vida. A més, és també una manera d'homenatjar els autors i donar-li una segona vida a aquell poema.- Continues parlant de la revolució, però en aquest cas a partir dels fets més quotidians. Com comença la revolució?Comença per una mateixa. Per a defensar una causa primer se l'ha d'estimar, per a estimar-la se l'ha de conèixer i per a conèixer-la has de dedicar-hi temps i ficar-hi una mirada compromesa i afectuosa. Tot aquest procés és personal i no el pot fer ningú més per tu. Cal sublevar-se davant la injustícia, defensar els drets humans i les causes per la dignitat, des dels trens o el riu fins a la República o la crisi dels immigrants. No hi ha causa menuda ni irrellevant, totes juntes conformen la possibilitat de canvi. La possibilitat d'evolució, una paraula que si li sumes una 'R', obtens revolució.- Quin tema propi destacaries? Per què?'Satèl·lits enmig del fang'. Una balada que et gronxa, t'atrapa. És hipnòtica. Parla d'ànimes lliures que es volen molt però a vegades el més trist i desesperant de l'amor és que no n'hi ha prou en estimar-se. Un satèl·lit està fet per a volar per l'espai i és allà on brilla, si intentes fer-lo tocar de peus a terra s'encalla al fang i perd el sentit pel qual va ser construït. Malgrat tot, sempre torna a créixer herba entre llambordes i això ajuda a fer que mai no es perdi del tot el camí. A l'estudi es va crear un ambient espectacular mentre la gravàvem, la vam enregistrar tots els músics tocant alhora i gairebé a la primera presa. Va ser màgia.- El disc ha estat editat per la productora de Paco Ibáñez, 'A flor de tiempo'. De qui va ser la proposta? Què t'uneix a ell?Com tota bona proposta va nàixer amb una copa de bon vi entre les mans i després d'una conversa enriquidora que no havia començat allà on va acabar anant. Ningú no ho va proposar ni demanar, va sorgir de forma natural, com quan la fruita està madura i cau de l'arbre. Ens uneix una bonica amistat de fa anys, amb ell i la seva família i el seu entorn. No és cap fitxatge discogràfic ni una operació comercial, és fruit de l'amistat, com a lògica evolució de dues persones que s'estimen i admiren. Serà el primer disc que no és del mateix Paco Ibáñez i que edita el seu segell. Em sento honorada i feliç.- Quin és el paper d'una dona com tu en el món de la música?Si llevéssem les tres últimes paraules de la pregunta la resposta que et donaria acabaria sent la mateixa o molt pareguda. Independentment de la nostra professió, cada persona és irrepetible, el que podem aportar com a éssers individuals no ho pot fer ningú més en nom nostre. Després, hi ha els factors socialitzadors que no controles i que t'influencien: on has nascut, en quina família, què t'ha passat a la vida... Vés a saber si seria la mateixa dona lliure i solitària que busca moments de vida per compartir. El cas és que som on som i sóc una dona de l'Ebre oberta al món que intenta fer de la música el seu llenguatge vital, un canal a través del qual aportar el meu granet d'arena per a construir el món que habitem i ens habita, que l'alegria com més s'utilitza menys es gasta.
Verkami Facebook Montse Castellà
