Jump to navigation
Del 20 de gener al 7 de març
Del 26 d'octubre al 8 de març de 2026
Del 13 de febrer al 8 de març
Del 12 de febrer al 13 de març
Del 16 de gener al 15 de març
Del 19 de desembre al 15 de març (2026)
Del 2 al 16 de març
Dies 6, 13 i 20 de març
Presentació del documental i taula rodona amb Enric Morist, coordinador de Creu Roja a Catalunya; Fuad Dergic, bosnià que els anys 90 va arribar a Igualada com a refugiat; Erol Ileri i Teresa Turiera-Puigbò, directors del documental.
La guerra a Bòsnia i Hercegovina, el conflicte més sagnant a Europa després de la Segona Guerra Mundial, va acabar oficialment amb la firma dels Acords de pau de Dayton el novembre de 1995. Per l’Alen, la guerra va començar deu anys més tard, quan va saber que era adoptat després que la seva mare l’hagués abandonat, perquè ell era fruit d’una violació d’un soldat serbi. L’Ajna no va saber que era filla d’una violació durant la guerra fins que va arribar a l’adolescència. Als 25 anys, ha comprès l’esforç que la seva mare va fer per seguir al costat de la criatura. Per la Meliha (musulmana), la Nevenka (croata) i la Milica (sèrbia) la guerra tampoc no ha acabat.
Elles i les dones de les seves famílies van ser violades i torturades per part de tropes de diferent bandera. Tot i haver estat capaces de portar els agressors davant dels tribunals, moltes d’elles han vist com els responsables quedaven aviat en llibertat. Les institucions han tardat dècades a reconèixer-les com a víctimes i la societat mira cap a una altra banda. Quina és la justícia que busquen? Aquest documental dóna veu a les supervivents i mostra la seva valentia per trencar el silenci i lluitar contra l’estigma i la indiferència, 25 anys després.
Entrada gratuïta
Imprescindible rerervar entrada aquí
Web Teatre Municipal l'Ateneu