Jump to navigation
Encara hem de pair el tancament de bars i restaurants, així com els centres de bellesa i estètica, entre altres noves restriccions vigents des de divendres passat, que ja se sent el rum-rum de l'aplicació del toc de queda a tot l'Estat. Tot plegat fa que, si fa un mes creia impossible un nou confinament total, cada cop el vegi més a prop (i mira que desitjo que no sigui necessari!). A més, dibuixa un panorama ben gris per als propers mesos.
Després d'un estiu sense la treva que esperàvem, encara no ha arribat el fred viu de l'hivern, que els casos de Covid-19 s'han multiplicat les darreres setmanes. Per això, bars i restaurants de tot Catalunya han hagut d'abaixar la persiana de nou o apuntar-se al take away (cosa que a Tàrrega han fet força establiments, bravo per ells!) pel bé comú, per mirar de frenar els contagis; atès que en aquests establiments és on més abaixem la guàrdia i oblidem la màxima de distància-mans-mascareta. Les seves propietàries paguen els plats trencats de la nostra irresponsabilitat i de la incapacitat de les administracions per fer els deures o acabar-los a temps.
És innegable que la gestió de la pandèmia que es fa avui no s'assembla en gairebé res a la que es feia a principis de març, és cert que aquesta situació és extremament complexa i que no té precedents; però hi ha camí per millorar. Tinc la sensació que les administracions ens demanen a les ciutadanes responsabilitat i un esforç rere l'altre (sacrificis que cal fer per protegir tothom qui ens envolta), però no fa tot el que hauria de fer per posar-nos-ho més fàcil, per no perdre la nostra confiança, per vetllar no només per la nostra salut sinó per la de tot el sistema, ja de per si prou fràgil (com argumentava el 4 de setembre).
Si cal demanar esforços a la ciutadania, endavant, en defensaré el compliment. Però també cal posar sobre la taula mesures que els acompanyin, com ajudes suficients per a les professionals dels sectors afectats. I cal fer-ho quan demanes els sacrificis, no una setmana més tard (com ha passat amb la rebaixa dels lloguers per als locals tancats, per exemple). Alhora cal invertir a fer els tests que calgui per identificar asimptomàtics i tallar les cadenes de contagi, recerca per identificar els millors tractaments per guarir els malalts i aconseguir una vacuna efectiva i segura. La població comença a estar tipa de ser el mecanisme més eficaç per contenir el virus.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.