Miquel Sancho

Foto: 

Surtdecasa
Miquel Sancho

Miquel Sancho: "Ràdio Alfacs és el nostre raconet per fer la ràdio que ens agrada"

L'enginyer rapitenc és l'impulsor d'una ràdio en línia que compta ja amb més d'una dotzena de programes
Anna Zaera
,
27/10/2020
Música
Miquel Sancho, més conegut com a Miki (La Ràpita, 1986), és el discret impulsor d'una de les iniciatives més interessants dels últims mesos a les Terres de l'Ebre, Ràdio Alfacs. Una ràdio clandestina cultural que ha aconseguit més d'una dotzena de col·laboracions en forma de programes de diversos gèneres. Ràdio Alfacs que s'emet per Internet, i que podeu trobar en l'enllaç que hi ha al final de l'article, té una mitjana de 1000 reproduccions per programa, una xifra totalment sorprenent, que en molts casos supera les de les emissores municipals oficials, en el que està cridat a convertir-se en el fenomen cultural comunitari del moment a les Terres de l'Ebre. Hem parlat amb Sancho sobre el naixement d'aquesta iniciativa.
En el món del codi obert, la gent comença un projecte per experimentar i després hi ha coses que no tenen cap èxit i d'altres que troben una aplicació pràctica perquè donen respostes a unes necessitats o uns anhels concrets

- Quan comences a interessar-te en el món de la ràdio?
Jo he estudiat Telecomunicacions i sempre m'havia agradat el món de la ràdio. He fet moltes col·laboracions a la ràdio municipals. I havia muntat algun transmissor, només per jugar. De fet, el projecte de muntar una ràdio analògica el tinc. Tinc tot l'equip per emetre, però no tinc llicència.

- Ràdio Alfacs és una ràdio en línia?
Sí, molts mòbils ara ja no tenen ni ràdio, així que vam pensar crear una aplicació específica. Tinc un programa que fa les emissions, un altre que ho sincronitza. Tot ho vaig fer casolà, a poc a poc. Una mica com a hobby i quan ho vaig tenir tot muntat, vaig començar a explicar-ho als meus amics i persones que compartien les mateixes aficions que jo.

- Sou un grup de persones que us agrada la música poc comercial?
Sí, la música més alternativa ens vincula a tots en certa manera. No ens agrada massa la música comercial que se sent a les ràdios convencionals i per això volíem tenir un espai on poder posar la música que ens agrada. No trobàvem massa l'espai on escoltar la música que ens agrada i vam pensar que podríem muntar una ràdio nosaltres.

- Llavors no teniu estudis, ho graveu a casa?
Sí, vaig crear un programa en el qual les persones que presenten els programes es graven des de casa i després m'envien el podcast a l'emissora. Et pots gravar de forma senzilla amb un micro o amb el micròfon del mateix ordinador. La gent diu que és molt fàcil gravar, i crec que, en part, això és el que afavoreix que sigui molt àgil tot el procés.

- I, a poc a poc, van afegint-se més i més col·laboradors...
Sí, ja en tenim més de 10. Són persones que els agrada la música indie, de totes les Terres de l'Ebre. Tenim programes setmanals, quinzenals, mensuals.

- I teniu una graella de programació?
Sí, cada programa té el seu horari. Vam decidir fer-ho així perquè corríem el risc d'acumular molts podcasts però que hi hagués poc sentit d'emissora. Els programes fan referència els uns als altres; anunciem a les xarxes socials quan està a punt de començar cada programa. Això crea la sinergia que no és només una col·lecció de podcast, sinó una ràdio amb una filosofia compartida.

- Com has buscat les persones que fan programes?
Normalment són amics o amics d'amics. Ja tenim referències del que li agrada a aquella persona, i pensem que pot sumar. A veure, jo crec que, per exemple, el reggaeton ja té prou espai. En el nostre cas, Ràdio Alfacs és el nostre raconet per fer la ràdio que ens agrada i el que ens agradaria escoltar en una ràdio.

- S'escolten molt els podcasts?
Cada programa té una mitjana de 1000 reproduccions. Llavors n'hi ha que n'han arribat a tenir més de 4000, xifres que considerem boníssimes.

- Hi ha programes i col·laboradors de tot el territori i també persones molt conegudes en el món de la cultura?
Sí, hi ha gent d'Ulldecona, de la Sénia, d'Amposta, de La Ràpita. Jo trobo que la sort que tenim és que és un projecte bastant coral. Crec que no és important destacar uns col·laboradors sobre uns altres, per això ja fa un temps que vaig prendre la decisió de no compartir quantes reproduccions tenia cada programa. Segurament el programa més eclèctic o més ple de bogeria és el d'Alba G. Corral, que té la secció amb la Greta Monreau i fan recomanacions del món d'internet. Els altres són eminentment musicals, i intentem que sempre sigui gent molt apassionada per un tipus de música en concret. A mi el que més em motiva és trobar persones que puguin aportar contingut nou i que siguin molt freakies del que fan. Ja que tots tenim les nostres obsessions i està molt bé donar-los-hi sentit.

- Et pensaves que aquest projecte de ràdio es faria tan gran?
No... Jo vaig començar més pel tema tecnològic, per jugar, sense esperar que tingués un ús. En el món del codi obert, la gent comença un projecte per experimentar i després hi ha coses que no tenen cap èxit i d'altres que troben una aplicació pràctica perquè donen respostes a unes necessitats o uns anhels concrets. En el cas de Ràdio Alfacs, ha passat això. També ha coincidit en el moment del confinament, que la gent estava a casa i necessitava més entreteniment.

- També vas crear una unitat mòbil?
Sí, vam retransmetre en directe molts dels concerts de l'Eufònic. Molta gent també ens va conèixer per això.

- Tens pensat ampliar l'àrea d'influència més enllà de les Terres de l'Ebre?
Aquesta ràdio té molt de sentiment i amor per la terra. Jo vivia fins fa ben poc a Barcelona i si hagués buscat col·laboradors allà segur que n'haguera trobat moltíssims, però em feia il·lusió fer-ho a les Terres de l'Ebre per donar valor també al nostre territori. Perquè la gent pogués escoltar diferents accents i poguéssem crear aquesta sensació de comunitat.

- El concepte de ràdio potser està molt vinculat als municipis i té poc esperit de cohesió territorial?
Sí... Fa temps es va crear l'EMUTE, l'associació d'emissores locals de les Terres de l'Ebre, però crec que ha anat perdent força o fins i tot desapareixent i les emissores han tornat a separar-se i centrar-se en elles mateixes.

Més informació: 

A

També et pot interessar