Jump to navigation
Som a l'equador de la campanya electoral més atípica que recordem totes les ciutadanes amb dret a vot d'aquest país. Ho és per les condicions en què se celebra (en plena pandèmia) i per les connotacions que genera, mai vistes, o més ben dit experimentades, fins ara.
El rebuig a anar a votar o a formar part d'una mesa electoral per no encomanar-se plana arreu, sobretot a les llars de les persones que el proper 14 de febrer seuran en una de les meses i que hauran de seguir protocols addicionals per garantir tant la seva seguretat com la de les electores. El seu neguit és més que comprensible i ha provocat una allau d'al·legacions per estalviar-se el tràngol.
Com també ho és la impaciència de moltes electores, moltes de les quals han optat per votar per correu (es veu que les sol·licituds d'aquesta modalitat de vot s'han triplicat respecte a anteriors comicis) per estalviar-se cues i aglomeracions de gent el 14-F, però que en certs indrets ha provocat que se les haguessin d'empassar a l'oficina de Correus on l'havien de demanar.
Encara no havia arrencat la campanya i ja havia estat notícia en diverses ocasions. La primera, per la batalla judicial per al seu ajornament. La segona, per les declaracions de la portaveu del Govern, Meritxell Budó, sobre la possibilitat de saltar-se el confinament municipal per assistir a mítings, que va desfermar l'enuig de molts sectors de la societat que les passen magres des de fa mesos, i un tsunami d'ironia per emmarcar. La tercera, per la proclamació d'un candidat, el socialista, que deixava el seu càrrec com a ministre de Sanitat amb la pandèmia desbocada a Espanya...
Per tot plegat, no és estrany que hi hagi gent que se senti allunyada de la política i sobretot dels nostres dirigents com feia anys que no se sentia. En part, desil·lusionada per tot el que ha succeït des de l'1-O (això entre els partidaris de la independència); en bona mesura, decebuda per la gestió de la crisi sanitària i social derivada de la pandèmia (aquí hi podem trobar persones de tota mena d'ideologia), i d'altra banda, defraudada per la manca de lideratge i carisma dels candidats i d'un discurs clar... (de nou, aquí hi podem coincidir moltes).
Per tots aquests motius, l'abstenció el 14-F podria ser colossal, més que el resultat dels comicis, cosa que ja és dir, perquè (amb més candidatures que mai per presidir la Generalitat) podem veure el Parlament més fragmentat de la història!
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.