Jump to navigation
Ja hem entrat al 2015, l’any que segons el nostre molt honorable president del govern suposarà l’enlairament econòmic del nostre país. Una afirmació molt radical tenint en compte la crisi de confiança en la política actual. Perquè aquest missatge sigui creïble hi ha d’haver un cert grau de crèdit en aquest personatge i en la seva gestió. Almenys en el meu cas això no passa; així que jo de moment el que tinc ganes que s’enlairi és un A380 ple de difusors d’enganys, però a poc a poc.
No entenc de política, de fet considero que en gran part de les ocasions prendre-se-la massa en serio és estúpid, ja que no tenim la informació suficient per a parlar-ne de la manera que solem fer-ho. Les motivacions que hi ha al darrere de les paraules, dels gests, dels decrets, de les lleis, de les estratègies són molt més recargolats del que mai ens podem arribar a imaginar. A més a més, els mitjans de comunicació solen buscar atenció i no comprensió, així que molts cops tampoc fan la millor tasca perquè la població sàpiga què passa. És per això que prefereixo parlar del que se amb més seguretat.
Confiança. Em veig capacitat de valorar el nivell de confiança que em desperten els meus amics, el meu superior, la meva família i fins i tot jo mateix. Així doncs, també puc avaluar la confiança que em desperten els meus representants. Envers l’afirmació del president del govern m’adono que la meva confiança en ell i en les seves paraules és limitada. Perquè un missatge sigui persuasiu la font ha de generar confiança i en aquest cas no té cap característica per a fer-ho. Només cal pensar en aquell amic que t’ha promès molt, però que no ets capaç de veure’n cap resultat i ara encara et fa una promesa més agosarada. Ridícul no?
Cal recordar que l’objectiu de la política és organitzar i administrar un estat. No considero que amb un missatge com aquest que, com tants d’altres, dona la sensació que res va malament però que tot pot anar millor, es contribueixi a una bona organització i administració sinó a un engany i una manipulació on no es permet a la població saber la veritat i actuar en conseqüència. Així que en referència a l’enlairament: jo el que jo de veritat vull que s’enlairi és un A380 amb la bodega atapeïda amb personatges que es dediquen a manipular i enganyar a la població. En les butaques de primera classe d’aquest avió hi assentaria les persones més afectades per aquesta farsa amb un comandament que els hi donés el poder de fer-los caure des d’alçades inimaginables.
Hola em dic Mark O’Neill Compte i estic treballant, criticant, ironitzant, aprenent, explorant tot el que puc allà on puc. El meu objectiu és transferir-vos-en el màxim possible a partir d’aquest espai.