Jump to navigation
Divendres
22 novembre 2024
Terres de l'Ebre
Agenda
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inicia sessió
Registra't
Edicions territorials
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inici
Agenda
Experiències
Cartellera
Blogs
Seccions
Menjar i beure
Arts
Espectacles
Música
Llibres
Família
Entorn
Fires i Festes
Activa't
Botiga
Qui som
Contacta
Publicitat
Col·labora
Textos legals
Els 10 museus més desconeguts de les Terres de l'Ebre
Una guia de museus senzills però plens de caràcter en plena època de la digitalització
Surtdecasa Ebre
,
11/02/2013
Arts
En plena època de la digitalització, en la qual s’inauguren o es reformen museus que ens expliquen la història amb pantalles, ordinadors i efectes especials, hem cregut convenient fer un merescut homenatge a tots aquells museus que hi ha repartits pel nostre territori que, tot i que no estan al capdavant de les llistes d’indrets turístics a visitar de forma inexcusable, sí que recullen l’ànima d’un poble de forma discreta i amb poques pretensions, però sense perdre el caràcter. Sovint són col·leccions privades amb horaris poc pràctics, o que només s’obrin si truques prèviament al propietari. A voltes, estan gestionats per associacions sense ànim de lucre i, d’altres vegades, es combinen amb una activitat econòmica que els fa rendibles. El que tenen en comú és que no tenen grans ambicions de ser punt de referència museístic, però a la vegada, mostren el nostre patrimoni, sovint més recent, però també de forma sorprenent des d’èpoques més llunyanes, pretenent que no s’oblidi, amb recursos ben limitats. Per tots ells, us hem preparat aquest recull dels 10 museus menys coneguts de les Terres de l’Ebre que mereixen ser-ho més.
1. Museu del Celler Cal Menescal (Bot)
Es tracta d’un museu de la vida rural tal com era a la Terra Alta al segle XIX. La família propietària del celler, Bosch-Llovet, ha decidit exposar tots els objectes del patrimoni familiar des del segle XIX a la mateixa sala on tenen el punt de degustació i venda dels seus vins, des de fa 12 anys. És, doncs, una interessant combinació de petit museu amb proposta d’enoturisme amb horaris bastant amplis. Interessant remarcar que es pretèn ampliar a partir del febrer de 2013. El museu té els mateixos horaris que el Celler, obert de dilluns a diumenge, sense tancar al migdia. La gerent de Cal Menescal s’ofereix gratuïtament a fer de guia, sobretot als més joves, a qui li encanta explicar com era la vida no fa tant i tant de temps.
Més informació:
Telèfon: 977428095
www.cellermenescal.com
2. Casa natal d'Enric d'Ossó i Cervelló (Vinebre)
A Vinebre es troba la casa natal de Sant Enric d’Ossó, fundador de la companyia de Santa Teresa, més coneguda popularment com les Teresianes. La casa, de dues plantes i soterrani, és un testimoni excel•lent a nivell antropològic de com era la vida d’una família pagesa benestant, durant els anys centrals del segle XIX. S’hi pot veure l’habitació on va nàixer Sant Enric o l’estructura de la casa amb cuines, comunes i menjadors. Com a punt central es pot assenyalar que, al segon pis, es pot veure la finestra de fusta a través de la qual el jove Sant Enric, amb catorze anys i encara sense vocació religiosa, va veure la seua mare pujar al cel, com a conseqüència del còlera que havia estat patint. El museu rep constantment moltíssims visitants vinguts de totes les parts del món amb algun tipus de vinculació amb les Teresianes, però tot i així, està obert a tothom que estigui interessat per la vida i obra de Sant Enric d’Ossó, trucant prèviament a l’ajuntament de Vinebre. No obstant això, possiblement la millor opció per a visitar-lo sigui amb la visita combinada que l’ajuntament organitza, cada estiu, juntament amb el poblat ibèric de Sant Miquel i el pati renaixentista de Ca Don Joan, dues joies desconegudes pel gran públic ebrenc i orgull dels vinebrans que també us aconsellem conèixer. Totes les visites són guiades. Si teniu la sort que us guiï el Sr. Pros, descendent de la família de Sant Enric d’Ossó, us delectarà amb els seus amplis coneixements sobre la casa i la vida i obra del pare fundador de les Teresianes.
Més informació:
Telèfon: 977405781
www.vinebre.altanet.org/ajuntament/turisme.php
3. Centre d'Interpretació del Ferrocarril (Móra la Nova)
Al costat de l’estació de tren de Móra la Nova, l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari (APFFI) ha restaurat l’antic edifici de l’Enclavament per convertir-lo en el Centre d’Interpretació del Ferrocarril. El centre, gestionat per voluntaris de l’Associació, pretèn recuperar part de la història relativa a la relació entre el municipi i el ferrocarril, fruit de la qual Móra la Nova va créixer econòmicament durant els anys 50 del segle XX fins a ser coneguda com “la Chicago de Catalunya”. Els nois que us atendran al Centre d’Interpretació us contaran que la seua ambició és anar algun dia encara més enllà i implementar un ferrocarril turístic a partir d’una locomotora de vapor que es pretèn que vagi des de la costa de Tarragona fins a Casp. Crear un taller d’ocupació al voltant de la indústria del ferrocarril també està entre els seus objectius aprofitant tot el patrimoni que hi ha al voltant del centre. Però mentre això no sigui una realitat, teniu el Centre de l’Enclavament que es pot visitar conjuntament amb el Pont Giratori i el Taller de Locomotores. Les visites són guiades, tenen un preu de 5 euros (Febrer de 2013) i trobareu el centre obert en caps de setmana i festius d'11:30h a 13:30h i de 17h a 19h. Si a més a més de l’Enclavament, voleu visitar el Pont Giratori i el Taller de Locomotores el preu és de 8 euros. Existeix un preu reduït per a menors de 14 anys, majors de 65, grups de més de 15 persones i socis de l’Associació.
Més informació:
www.appfi.net/?q=ca/Centre/Introduccio
Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari Industrial (APPFI)
Camí de l'Estació, s/n
43770 Móra la Nova
4. Museu d'Instruments Musicals (Benissanet)
L’any 1940, el mestre Josep Serra va inaugurar la seua mostra d’instruments musicals a una casa del carrer principal de Benissanet. Des de llavors i durant tota la seua vida, va anar recollint tota mena d’instruments musicals que anava adquirint pels pobles que visitava en la seua tasca professional, fins a convertir la seua col•lecció en la segona més important de Catalunya, després de la que hi ha al Museu de la Música de Barcelona. La col•lecció, de titularitat privada i on predominen els instruments de vent, té un grandíssim valor que sabran apreciar sobretot els experts en temes musicals. Només cal dir que l’instrument més jove que s’hi conserva és de principis del segle XX. Hi ha tota mena de curiositats, com un piano construït a Chicago l’any 1916 i que es llogava per a les festes majors dels pobles de la vora de l’Ebre, sent transportat sovint de poble en poble per via fluvial damunt d’un llagut. La senyora Mercè Serra, filla del mestre Josep Serra, és qui s’encarrega de les visites a la col•lecció. Els visitants amb coneixements musicals són benvinguts sempre trucant prèviament per acordar el dia i hora de la visita.
Més informació:
Telèfon: 977 40 70 71
5. Col·lecció particular del terrissaire Antonio Pedrola (Miravet)
Entrant a Miravet venint des de Móra d’Ebre i Benissanet, a l’esquerra, es troba Ceràmiques Pedrola, a priori un estudi terrissaire entre tants que n’hi ha a Miravet, seguint la llarga tradició que té aquest poble de la vora de l’Ebre des de fa segles treballant la terrissa. El que fa especial Ceràmiques Pedrola és la col•lecció que el Sr. Antonio Pedrola ha anat recollint durant tota la seua vida i que, apassionadament, ensenya a tothom que s’acosta per la terrisseria sempre i quan ell hi sigui. El Sr.Pedrola, ara jubilat, afirma que se li han “foradat les butxaques” col•leccionant totes les peces que té, que en són moltes i no només de ceràmica com us podeu suposar. Des de joguines a motocicletes antigues, passant per material bèl•lic, el Sr.Pedrola està determinat a que tot el seu patrimoni “no se’n vaigue per allà Tarragona o Barcelona, que es quedi per aquí prop, però costa molt obrir un museu...”. Mentrestant, podreu veure tot el que té, que, repetim, no és poc, si us apropeu a la seua terrisseria, avisant prèviament. Especialment recomanat per a amants de la història de les Terres de l’Ebre i els interessats en peces de ceràmica històrica.
Més informació:
Telèfon: 977 40 71 28
http://terrisseriapedrola.com
6. Observatori de l'Ebre (Roquetes)
Tot i que existeix un projecte per convertir l'Observatori de l'Ebre en un gran museu de la ciència, el cert és que les dificultats econòmiques mantenen aquesta ambiciosa iniciativa paralitzada. Mentrestant, podem afirmar que les visites guiades que s'organitzen a l'Observatori us proporcionaran un recorregut molt estimulant pels avanços científics de l'últim segle i us descobriran la tasca quotidiana dels científics que hi treballen, sense dubte, un dels més antics de l'Estat. Fundat el 1904 pels jesuïtes, aquest observatori situat a Roquetes és pioner a escala mundial en l’estudi de l’activitat solar, i acull el Centre Mundial de Variacions Magnètiques. Durant la visita es recórren diferents estances dedicades a l’electromagnetisme, la ionosfera, la sísmica o la meteorologia. A més, un dels aspectes més interessants és la col·lecció d’aparells de principis de segle, que són tota una joia per a tots aquells 'freakies' de la meteorologia o l'astronomia. Entre els objectes del museu, hi ha estacions meterològiques antigues, telescopis i una màquina per mesurar els terratrèmols de principis del segle XX. També s'hi ha descobert una biblioteca privada de Narcís Monturiol, concretament els llibres que aquest prestigiós científic va utilitzar per a la construcció dels “Ictineus”. Uns llibres que possiblement són els que més va apreciar i els únics que resten de la biblioteca de l’inventor, degut a les penúries que va passar al llarg de la seua vida.
Normalment, les visites es fan a grups de més de 10 persones, duren una hora i mitja i tenen un preu de 3,50 euros. Els primers divendres feiners de cada mes es poden visitar les instal·lacions de forma gratuïta.
Més informació:
Telèfon: 977 500 511 (per confirmar disponibilitat)
Durant el mes d'agost no hi ha visites.
www.obsebre.es
7. Casa O'Connor (Alcanar)
Visitar la Casa O'Connor és interessant per dues raons: perquè tan important és el contingut com el continent. Si bé aquest edifici alberga una de les col·leccions de restes íbers més importants de Catalunya, l'edifici que l'acull és una construcció del segle XIX que val la pena contemplar en detall, sobretot el seu interior. Les decoracions interiors ensenyen al visitant l'estil de vida d’una família irlandesa adinerada que es va instal·lar al poble i que va lluitar en favor de Felip V i en contra de l’arxiduc Carles i els seus aliats britànics en el decurs de la Guerra de Successió del segle XVIII. Als dormitoris de la casa, encara es conserven retrats amb dones pèl-roges – tipicament irlandeses- i quadres i plafons amb imatges de productes que denoten el nivell adquisitiu dels propietaris: Rom Bacardit, Xampagne Codorniu... Ara, aquest edifici és de titularitat municipal i, com dèiem, acull tot el fons arqueològic de les troballes fetes en les excavacions al municipi. A la planta baixa, hi ha una introducció a les civilitzacions íbers amb un punt d’informació multimèdia sobre la població. L’exposició permanent compta amb més de 160 peces arqueològiques originals, entre les quals destaca un conjunt de vaixella ceremonial indígena únic a Catalunya.
Més informació:
www.alcanar.org/niv1.php?id=128
8. Col·lecció privada Casa Àngel Fibla (Santa Bàrbara)
Tot i que ara Santa Bàrbara compta amb un museu que acull objectes de la vida al camp, durant molts anys la col·lecció privada de la Casa-museu del pagès Àngel Fibla ha estat l'únic espai per conéixer tots aquells estris tradicionals que utilitzaven els pagesos que habitaven la Plana del Montsià al segle XIX. A la planta baixa, es troba l'ànima de la col·lecció, dedicada a la vida dels pagesos de la Plana i on s'hi troben estris de diferent tipologia i diferents camps, des del transport de l'època fins a la vida a les casetes de camp, amb una important col·lecció d'estris dedicats a la producció d'oli i el vi, així com d'una important representació de ceràmica, rajoles, carros, mobiliari,... Al segon pis, també hi ha una representació de la vida tradicional dels pescadors, amb una important col·lecció d'estris de diferent tipologia de tot el món marí a les nostres terres. La casa-museu està oberta durant les Jornades Culturals i la Fira de l'Oli del municipi, on s'hi pot arribar amb carro des del recinte firal, i durant les festes majors. Per poder-lo visitar en una altra data, s'ha de contactar amb l'Ajuntament de Santa Bàrbara.
Més informació:
Telèfon: 977 71 70 00
9. Casa de la Jota (Tortosa)
Aquest museu especialitzat mostra, a través de la jota, bona part de la cultura popular de les nostres terres. La Casa de la Jota ha estat una iniciativa promoguda per Túbal, la productora cultural de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. Una iniciativa que s'ha finançat a través de Verkami, i que vol ser l’espai físic i virtual on es podrà trobar tot allò que es relacioni amb la Jota Catalana i amb la música tradicional i popular de les Terres de l'Ebre, tant en la seua expressió cantada com ballada. Ara bé, abans de poder trobar aquesta mostra de forma permanent, aquesta exposició té la intenció de ser itinerant per tot el territori. De fet, ara mateix es troba a Roquetes i és possible que en el proper any recórri diversos municipis. Però està previst que, en pocs mesos, s'instal·li a la nau d'una antiga fusteria, ubicada a l’avinguda de Caputxins 6 de Tortosa. Aquest espai és la seu de treball i assaigs de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que cedeix aquestes instal·lacions al Centre perquè pugui realitzar les seues activitats. Què hi podem trobar? Doncs un arxiu documental amb fotografies, documents de l'època, partitures, vestimentes i instruments del segle passat com ara el típic guitarró. A més, està previst fer tallers, cursos i altres activitats de difusió relacionades amb la jota i la música popular. Per visitar aquest espai us heu de posar en contacte amb el Centre d’Interpretació de la Jota de les Terres de l'Ebre (CIJTE)
Més informació:
Telèfons. 977440561 / 609204120
Av. Caputxins 6. 43500 Tortosa.
correu@lajota.cat
www.lajota.cat
10. Museu de Ceràmica Popular (L'Ametlla de Mar)
Segur que moltes vegades haureu passat per davant sense adornar-vos-en, ja que està situat en plena carretera N-340. Entre oliveres, es troba aquest museu que a l'entrada està precidit per tres magestuoses peces de ceràmica gegants. Aquest museu és dels més grans, especialitzats i ben muntats de les Terres de l'Ebre. Té una col·lecció d'11.000 peces de terrissa d'Espanya, Portugal i el Marroc. A més, els experts diuen que és el més important d'Europa d'aquesta especialitat. Així que poca broma. A les seues sales s'exposen uns 4500 objectes ordenats en diversos circuits: usos de la ceràmica, les diferents formes del càntir i el procés i les tècniques de la ceràmica. Completen les instal·lacions les seues sales d'exposició temporal, un audiovisual i una aula didàctica. La llàstima d'aquest tipus de museus és que la poca afluència de públic entre setmana i en temporada baixa fa que no surti rendible mantenir-lo sempre obert. Aquest museu només s'obre a grups d'unes quinze persones i cal trucar per demanar cita.
Més informació:
Telèfon: 664 469 097 / 977 486 810
Horari:
Juliol i agost: 10 a 14 h / 16 a 20 h.
Abril, maig, juny i setembre: 10 a 14 h. Dissabtes de 10 a 14 h / 16 a 20 h.
D'octubre a març, dissabtes i diumenges: 10 a 14 h. Dilluns tancat.
A
També et pot interessar
Foto:
Cedida
Els 10 plans per fer a Setmana Santa a les Terres de l'Ebre
Foto:
Cedida
Veure les cares del món, un exercici d'ampliació
Foto:
Cedida
Joan Panisello: “La gent ja ha entès que la creativitat és sortir-se'n dels motllos establerts”
Foto:
Pere Ayuso
Els 11 concerts alquímics de les Jornades Musicals a l'Ermita de la Pietat
Foto:
Cedida
Carles Castellà: "Preferim dir podar en lloc d'esllemenar; botifarra en lloc de baldana"
Foto:
Cedida
Per què Alcanar és un tresor iber?