Teatre 'Cadires'

Mont Plans, després de molts anys farta de carregar l’estigma de ser considerada només una actriu còmica, tenia ganes de fer una obra “profunda” per reflexionar sobre la vellesa i el pas del temps. Una obra com 'Les cadires de Ionesco', aquell mite del “teatre de l’absurd” en què dos vells preparen una sala buida plena de cadires per transmetre a uns convidats -que potser ja no vindran mai- el missatge conclusiu de tota una vida.

Oriol Genís -probablement l’actor que més personatges ha representat al Teatre Nacional de Catalunya- estava una mica cansat de les excentricitats del teatre contemporani i tenia unes ganes enormes de fer un teatre més “relaxat”. Malgrat la seva trajectòria en el món de l’escena més alternativa i estrambòtica, de tant en tant encara es pregunta si no hauria estat més feliç si s’hagués pogut dedicar a fer teatre popular sense aspiracions artístiques ni intel·lectuals.

Sota la direcció i dramatúrgia d’Albert Arribas, els dos consagrats actors pugen a escena per homenatjar, en paraules del director: “El vell ofici d’aquests éssers tan fràgils i fascinants que són els actors i les actrius. Amb les seves divertidíssimes vicissituds i les seves dramàtiques precarietats”.