Jump to navigation
- Què és Col·lectiu Cultura?Hi ha un moment en el qual identifiquem la necessitat de visibilitzar els professionals de la cultura que estem vivint i treballant en territoris no metropolitans. Per l'experiència que estic vivint a les Terres de l'Ebre, la prova pilot la començo aquí amb la idea que sigui un model de negoci reproduïble a altres territoris no metropolitans. He dit model de negoci perquè considero que, si parlem de professionals de la cultura, ens hem de professionalitzar nosaltres mateixos. Ens hem de valorar com a empresaris que som. Un artista o un gestor cultural també és un empresari, en el sentit que ha de saber donar valor econòmic a la seva tasca.
- L'art i els diners, dos mons que, de vegades, estan molt allunyats.La meva percepció és que entenem la cultura com quelcom gratuït, experiències que ja ens venen donades. A poc a poc, aquesta percepció ha anat canviant, perquè hem pres consciència que per anar al cinema o al teatre cal pagar una entrada. També som conscients que si anem a un festival hem de pagar una entrada. El públic potser ho entén més, però els gestors, nosaltres mateixos, encara no. Jo crec que som nosaltres mateixos els que no li donem valor.
- Hi ha perfils com per exemple el gestor cultural d'una comunitat que són importants, però potser encara no hi ha prou referents.Sí que tenim referents que ho avalen. Per exemple, Poblenou Urban District el que fa és unir professionals i empreses vinculades amb la cultura. Galeries, restaurants, projectes, etc. Es dona una unitat i una visibilització a projectes que d'una altra manera haguessin estat més dispersos. És un model que funciona. Per tant, l'experiència i les dades ens diuen que el centralisme barceloní com a motor de la cultura ha deixat de banda el món rural on també hi ha una escena contemporània important. Col·lectiu Cultura vol evidenciar això.
- Parles de centralisme barceloní. Com es pot revertir?Jo formo part de l'associació de gestors culturals de Catalunya i s'ha creat una comissió per a territoris no metropolitans. Jo els hi deia en una reunió: no podem fer sempre les jornades professionals a Barcelona, les hem de fer un cop a Girona, un cop a les Terres de l'Ebre, un cop a Lleida, etc. Hem de començar a crear nosaltres aquesta xarxa. El que vull és donar dades a les institucions. Perquè molts cops et diuen: no fem formacions a les Terres de l'Ebre, perquè no sabíem que hi havia necessitat. Molts cops si no es visualitzen els professionals, sembla que no existeixin.
- Inventariar, documentar, crear directoris de projectes que ja existeixen és el primer pas per fer diagnòstics i potser no duplicar projectes?Clarament. S'ha de fer un mapatge. I aquest mapatge cal que estigui en constant evolució. Ara mateix tenim uns seixanta membres al col·lectiu. A les Terres de l'Ebre hem identificat una cosa molt curiosa. Les quatre comarques estan molt separades pel riu, hi ha dos territoris bastant diferenciats. Terra Alta i Ribera d'Ebre per un costat, i Montsià i Baix Ebre per l'altre. La separació és brutal. Hi ha dues comunitats en una mateixa regió. Amb els agents de la part de dalt del riu estem treballant amb una idea que es diu Riu Amunt. Volem començar a fer xarxa. A partir del que hi ha, volem visibilitzar-ho i treure-li partit.
- Quins eixos d'acció té Col·lectiu Cultura?Per un costat està buscar la professionalització cultural en les institucions i per als públics. L'altre eix és aprofitar totes les possibilitats que dona la interacció entre agents culturals. No volem inventar res nou, ja està tot inventat. El que volem és potenciar allò que existeix. Hi ha recursos, però potser no s'han invertit bé perquè no hi ha una estratègia conjunta. Connectar és treure rendiment als recursos que ja hi ha.
- Perquè vols connectar les persones? Quina és la teva habilitat per establir aquests llaços?La passió. Crec que les persones que ens dediquem a la cultura ens movem molt per experiències, per sensibilitats, per emocions. Som un sector molt empàtic. Connectar i fer créixer coses m'apassiona.
- La comunitat cultural de les Terres de l'Ebre quina singularitat creus que té?A les Terres de l'Ebre tot està a trenta minuts. No tenim mandra de moure'ns. És cert que en els darrers anys l'oferta cultural està canviant i estem molt contents. De cop comencen a passar tantes coses que t'has de fer una agenda per organitzar-te. Col·lectiu Cultura pot servir perquè no es trepitgen festivals o activitats. També volem treballar en aquesta línia de comunicació per a gestionar l'activitat cultural d'un territori. Per això tenim partners com Surtdecasa.cat.
- Ara es parla de perifèria. Com veus aquest concepte? És un concepte centralista?La paraula perifèria denota un cert despotisme. Per mi el concepte perifèria em transmet una sensació molt negativa. És veritat que s'està treballant per canviar aquest punt de vista que marca un centre i uns espais que hi queden fora. Em consta que des de Barcelona també s'està treballant per trencar aquesta idea. La Diputació de Barcelona té un projecte per potenciar que els festivals metropolitans surtin de la ciutat a través dels cicles que proposen una visió expandida de l'esdeveniment. Per exemple el Festival de Cinema d'Autor, el D'A, ubica algunes de les seves activitats fora de Barcelona. Però també hi ha coses que estan passant a la inversa. Per exemple l'Eufònic va establir el seu Eufònic urbà. Jo crec que aquesta va ser la primera experiència inversa. Anar a la capital per ensenyar el que fèiem aquí. I iniciatives com aquestes són les que comencen a crear aquestes relacions.
- I els públics?Aquí és on les institucions tenen molt a dir. Cada cop hi ha més cicles formatius i ensenyament vinculat amb les arts i la cultura al territori. Aquesta és una de les línies d'acció de Col·lectiu Cultura. Volem dir a les institucions que hi ha més coses a part dels correfocs o els bous. Hem identificat que hi ha molts artistes que tenen tallers i fan coses al territori. Llavors potser estaria bé organitzar activitats que connectessin artistes i públic? Una idea seria fer visites guiades a aquests tallers. Fer aquesta tasca de generar nous públics del territori. Tenim encara aquesta cosa de vaig a Barcelona a comprar, vaig a Barcelona al teatre. Això encara passa als territoris no metropolitans.
- Creus que en els darrers anys també hi ha hagut un èxode d'artistes de la ciutat a les Terres de l'Ebre, on hi han ubicat els seus tallers o residències de forma permanent?Totalment. Artistes que potser són molt famosos a Barcelona o a Madrid que viuen a les Terres de l'Ebre, però no tenen massa vincle amb les comunitats locals. Això passa i no és responsabilitat de ningú. A mi el que em fascina de tot això és que cada cop veig més persones. Tant per oferir aquests espais com per assistir-hi. I penses: va, anem a moure'ns! Crec que hem de buscar maneres d'apropar-nos o d'integrar-ho. Accions com trobar-te un concert quan vas a comprar al mercat és una bona idea. Aquests tipus d'accions són molt importants.
- T'has trobat amb resistències, amb estructures antigues o jeràrquiques?El que ens passa és que cada municipi mira per ell mateix i les seves necessitats. Hi ha un localisme fort que no suma. La xarxa suma, però els localismes no. Estem treballant per a evidenciar a través d'exemples que no hi ha institucions que promoguin les cooperacions entre comarques. Crec que no hi ha aquesta intenció de visibilitzar-nos a tots. Si tenim identificats vint-i-cinc festivals, no hi ha cap institució que afavoreixi les col·laboracions entre festivals. Jo crec que això Col·lectiu Cultura ho pot aconseguir. Podem connectar festivals, dir a Ebre Lumen i a Eufònic que poden fer una residència conjunta, promoure una gira entre artistes, fer que les produccions d'un festival es puguin veure en un altre. Demostrarem a les institucions que sumant guanyem tots.
- Com et definiries? Per què creus que crear Col·lectiu Cultura era la teva missió?Ma mare sempre em diu: tu sempre has estat cua de lleó. Jo sempre he estat vinculada professionalment a projectes potents. A escala internacional. Sempre he estat responsable d'una àrea però mai assumint la valentia d'engegar un projecte de nou. I ara no sé si seré cap de burro o cap de lleó, però segur que serà un aprenentatge. El que em mou és aportar la meva experiència al territori i també fer-la rendible. Que jo pugui tenir el meu sou i demostrar que podem viure d'això. Que si tu ets director d'un festival, per què has de tenir tres feines més per subsistir? Jo crec que tinc moltes ganes d'amortitzar la meva experiència i vull creure en la meva intuïció. I per què no ho he de fer? Per la por a fracassar i que no em guanyi bé la vida? A mi em flipa treballar amb persones que fan projectes que posen la pell de gallina. Necessito aquesta passió. Crec que és la primera vegada que impulso un projecte que no és tangible. Per això fa una mica de pànic. Quan muntes un festival, tot és tangible. En aquest cas, la gestió d'un col·lectiu s'ha de materialitzar en diferents accions. Jornades de networking on ens trobarem; els itineraris per vincular els joves estudiants amb els professionals.
- Quin creus que són els trets que faciliten la creació de projectes culturals a les Terres de l'Ebre?Jo crec que tenim molts factors que faciliten la cooperació, i són les relacions humanes que ja hi ha i existeixen al darrere. Això és positiu, però també és negatiu, perquè tu no pots perdre l'eix. I si fas un festival, has de saber que els teus millors amics han de pagar entrada i han de pagar a la barra. Costa molt marcar aquesta línia com a gestor. I això passa!
- Què pot aportar la cultura al territori?Hem de vincular la cultura amb el turisme. Hem d'oferir turisme cultural. Que no només s'ofereixi patrimoni, paisatge o flamencs. Tenim una cultura innovadora i internacional i crec que s'entén més fora que en el mateix territori. Crec que la cultura és molt més transgressora que el mateix context en el qual es troba.
Web Col·lectiu Cultura Instagram Xènia Gaya
