Crator: "A força de no amollar i continuar, al final sorgeix l'ocasió"

Hi ha cops a la vida, que una colla d’amics et sorprèn. Els coneixes perquè algú com Pep Sala et diu que no et decebran. I descobreixes que tenia raó. Com a músics, i com a persones.

Comparteixo cafè amb Joan Forés, Víctor Zaragoza i Jordi Miró. Em falten Quique Bonet i Andreu Bertomeu per poder dir que he compartit la tarda amb els Crator al complert. Molts segur que ja els coneixeu. A la resta, us els presento tot seguit.

Són un grup jove, d’entre 23 i 29 anys, que de ser amics, van passar a compartir la il·lusió d’engegar un projecte musical a les Terres de l’Ebre. Són tots naturals de Deltebre, fet que consideren un gran avantatge, sobretot a l’hora d’assajar. Estudien, treballen, i us asseguro que no els falten ni ganes ni talent per fer de la música la seva vida.

Porten des dels 13 anys junts, i tot i la seva actual joventut, ja no els espanten les sales grans. Després de la Sala Razzmatazz, els impressionaria el Sant Jordi (riuen).Però encara els fa por pujar a l’escenari, potser per la seva recerca de la perfecció. Ja m’ho deia en Pep. Amb tot, asseguren que, com sempre, amb el nou disc i la nova gira, pujaran a l’escenari, deixaran passar els cinc minuts de pànic, i trampejaran, com sempre, les dificultats. És la il·lusió la que els guia. No la por. Ho descobrireu al seu disc Males llengües. Mentre, en voleu saber més?  

- D'on neix el nom de Crator?
Natros com a grup fa molts anys que anem. Teníem tretze anys, anàvem al mateix institut, érem més o menys de la mateixa edat, vam descobrir que tocàvem diferents instruments i vam dir, hòstia, podem fer algo. Com mos va agafar la inspiració de ben jovenets, el nom també té connotacions juvenils. Resulta que estàvem un dia a la biblioteca fent treballs i se mos va acudir buscar en un diccionari que hi havia per allí de grec. Vam veure la paraula crator, que venia de democrator, poder del poble, i vam dir: "el grup se dirà Crator". La connotació que sempre li hem volgut donar és que lo grup no som només natros cinc, sinó és una mica un trosset de cadascú que està baix de l'escenari també, perquè, com tot grup, sense el públic, no tindria cap sentit.

-Una presentació, com si estiguéssiu damunt l’escenari?
Sóm cinc. Joan Forés, que toca la guitarra; l'altre guitarra que és Quique Bonet. Albert Bertomeu al baix; a la bateria està Víctor Zaragoza, i jo, que sóc Jordi Miró, lo cantant i als teclats.

-Com vau començar a tocar? Cadascú per lliure. Menys Joan (guitarra), el “menys veterano”, els altres vam començar a tocar una mica per accident. Jo (Jordi) vaig conèixer a tots los altres components del grup i encara no sabia tocar cap instrument, i me vaig ficar a tocar per ganes una mica de formar part d'allò que veia que m'agradava tant. Veia que es penjaven la guitarra i que no sabien tocar però, que fotien un escàndol terrible, i vaig pensar “yo también!”. I arran d'allò vaig aprendre a tocar “una mica” el teclat. I cantar....jo no sabia tocar i cantar a la vegada.

- I del vostre estil, què me’n dieu?
Això es difícil. A un músic mai li agrada definir-se. És una base rock, però intentem donar-li un toc una mica modern, una mica més fresc, en sintetitzadors. Intentem buscar un terme mig, amb un toc bastant elegant, bastant sofisticat, no molt deixat, ni molt brut. Que sigui agradable. Que tingui potència i que faci disfrutar la gent... donar canya sense deixar de ser elegant i modern.

- Heu contat els concerts que heu fet?
En tres anys hem fet casi 100 concerts. L'any 2010, que va ser l'últim any abans de la gravació del disc i tot lo que ve ara, vam fer 32 concerts. Vam fer concerts molt importants i guapos l'any passat. Vam tocar al Deltasound, que va ser un concert amb molta gent; vam tocar a la Sala Razzmatazz, i vam guanyar un premi que, si tot va be, enguany hem d'anar a tocar algun concert promocional per Europa. Hem tocat molt, molt...

- Canteu en català, i ho reivindiqueu. Us mantindreu fidels a la llengua?
Jo crec que de moment farem la provada en català. No se sap mai, però no crec que canviem d’idioma. Ens sentim còmodes. Em veig capacitat de cantar en anglès, però a vegades sento grups d’aquí que canten en anglès i, quan sents que l’accent no és massa bo, no t’acaba de fer el pes. A part, ho fem en lo dialecte que tenim aquí. Crec que la música transmet; intentes enviar un missatge. I crec que cantant en català transmetem el que volem transmetre. Volem que s’entengui a tot Catalunya, però sense perdre la identitat.

- Veig que us sentiu molt identificats amb les Terres de l’Ebre...
És algo que portem dins. Encara que passin els anys, és casa nostra, i nos mos amaguem quan ens pregunten d’on som. Les primeres paraules del concert són “Bona nit, som Crator, i som de Deltebre”. Les Terres de l’Ebre és on més recolzats ens hem sentit. Estem a casa nostra. I quan hem tocat a Barcelona, i veure davant teu 200 persones de les Terres de l’Ebre i estan cridant el teu nom, et fan sentir encara més important.

- Disc a la venta en molt pocs dies... Quan serà el primer concert?
Si tot va be, el disc sortirà la última setmana de març, i el dia 16 d’abril se faria la presentació al Centre Cívic de Deltebre. Vam haver d’escollir si començàvem a fer la presentació per Barcelona a per les Terres de l’Ebre. A natros mos feia més il·lusió començar per les Terres de l’Ebre, perquè jugues a casa, però també pensàvem que si començàvem per Barcelona, desplaçaries molta gent d’aquí cap allà i se faria com una gran festa de les Terres de l’Ebre allà.Era algo que volíem que es produís, però al final, per temes de programació de la Sala Luz de Gas, no teníem dates fins al juny, i vam dir que començaríem la gira aquí i ja aniríem pujant.

- Ja té nom la gira?
Per ser la primera gira en cara i ulls, li vam decidir dir igual que el disc, Males llengües.

- Podem saber a què es deu aquest nom?
Males llengües es una mica.... Sempre ens agrada jugar amb el doble sentit. Podria fer referència a la forma de parlar nostra, és una forma irònica de parlar, males llengües. I també, és un disc que les lletres parlen molt de l’autoestima, de creure més en un mateix de no fer cas tan als altres, i pots fer referència a això, a les males llengües, de deixar-les una mica de banda, fer el teu camí, i no deixar que els altres dinamiten la teva projecció. El nom del disc i de la gira juga a dos bandes.

- Un disc reivindicatiu...
Reivindicatiu a nivell d’un mateix, de creure en un mateix: no reivindiquem una idea o tendència. Intentem fer veure que realment un te més capacitat de la que a vegades se creu per culpa de les opinions alienes.

- En sou un bon exemple. Heu conegut Pep Sala, heu aconseguit enregistrar a uns bons estudis...
Pep Sala va arribar en un moment que el disc ja estava composat. Ell ha posat la guinda del pastel en el tema de la producció. Sempre mos ha dit, quan estàvem a l’estudi, que érem un grup molt madur, i que teníem les coses molt clares. Vam anar vestint les cançons. Ell mos aconsellava, proveu esta opció, o l’altra. Però estava bastant content en la temàtica i la sonoritat dels temes. Mos ha ajudat a l’envernissat de les cançons, en l’acabament final, que és una part molt important. Fèiem proves, i de vegades, sortien coses molt interessants

- Heu gravat als seus estudis. Com ha estat l’experiència?
Hem gravat a l’estudi de Santa Eulalia de Riuprimer, que està al costat de Vic, a l’estudi Indi Music, que és el de Pep Sala, sota el segell discogràfic de L’Indi Productions, amb el qual hem signat un contracte discogràfic per uns quants discos.

- Podria dir-se que és un somni fet realitat?
És algo que desitges, perquè fa molts anys que ho esperes, però que no veus mai el camí. Però be, a força de no amollar i de continuar, al final sorgeix l’ocasió. Crec que l’hem aprofitat i ha sortit aquest disc meravellós.

- Alguna cançó que sigui la nineta dels vostre ulls?
És un disc que em fa al·lucinar. M’és complicat triar un tema. Crec que va per sectors. Un tema a destacar... te podria dir.... “Tu ets el problema”, és un tema reivindicatiu total, que te molta energia, dient revelat una mica i digues les coses clares; o “Males llengües”, que dóna nom al disc, que vindria a parlar del que podrien ser tots els impediments que et fan arribar a pensar que no pots ser el que vols.

- Què li diríeu al públic?
Tota la gent que està esperant en tantes ganes el disc, i tanta gent que no sap que anem a treure un disc, els deixarà convençuts. El resultat crec que agradarà molt. Els volem dir que aquí tenen el resultat del seu suport, i que moltes gràcies.