Tomeu Penya: “La perserverància és molt important, sinó ja faria anys que seria pagès"

El cantant mallorquí serà a Roquetes el proper dissabte 26 d'agost

Surtdecasa Ebre

25/08/2017

Música

En el marc del XXIVè Tradicionàrius a les Terres de l'Ebre, el cantautor Tomeu Penya, que substitueix Maria del Mar Bonet, que ha hagut de suspendre el seu concert a causa d'una faringitis, visitarà l'Hort de Cruells de Roquetes. Recuperem l'entrevista que li fèiem en l'últim concert que va fer a Tortosa.

"Em tracten com a un familiar o un veí. La veritat és que no m’agradaria que la gent em tractés com un mite"

- Ets un vell rocker, com recordes aquells primers anys de músic a Mallorca?

En 15 anys ja era professional de la música, en aquells temps del rock. A l’any 65, Mallorca vivia l’efervescència del turisme estranger. Va ser una època única per als músics perquè teníem moltes oportunitats. Hi havia molts locals, molt de públic…

- Què et ve a la memòria quan penses en aquells anys…?

Tinc més de mil anècdotes. Nosaltres érem pagesos i, quan venien els europeus tan adelantats, es creaven situacions molt esperpèntiques. Era un giro per ses nostres personalitats.

- Explica’m alguna anècdota...

La primera vegada que vaig fer l’amor va ser amb una estrangera i me’n recordo que era molt fosc, a la platja... vaig acabar ple de sorra i vaig pensar ¡No és per tant això que diuen!

- Em dóna la sensació que t’ho has passat molt bé a la vida…

Sí, des dels 9 anys que sóc músic he fet el que he volgut. La música m’ha donat la vida que he volgut. Possibilitat d’expressar-me, de conéixer gent, de composar, cantar, lligar…i també fracassos, però més èxits que fracassos…

- T’ha donat allò que tothom vol. Si tothom aspira a expressar-se, conéixer gent, lligar… per què no tothom es dedica a la música?

Perquè de valents n’hi ha pocs. Passa en gairebé totes les professions artístiques. Molts, si a l’any d’intentar-ho tenen problemes, ho deixen i fan una altra cosa. La perserverància és la cosa més important, sinó ja faria molts anys que jo seria pagès…

- La teua música és una interessant fusió de country i música d’arrel. Molts han de marxar fora de la seua terra per trobar la inspiració, és el teu cas?

Després de fer moltes voltes per Alemanya i els països nòrdics, vaig començar a enyorar Mallorca i va ser llavors quan em va sorgir el cuquet de composar en mallorquí, sempre havia composat en anglès.

- El fet de cantar en mallorquí va passar a formar part d'un estil únic...

Només cantant en l’idioma de la teva gent ja fa que se't presti més atenció. L’anglès és l’idioma més musical del món. Hi ha pocs artistes i pocs grups que canten en mallorqui… El desavantatge és que, si cantes en mallorquí, no pots viure de la música.

- Tu sí..

Sí, seguramente sóc l’únic. Bé, no, també Antònia Font, la Musikalité o Maria del Mar Bonet.

- Com és el teu dia a dia, Tomeu?

Jo volto molt, però quan sóc realment feliç és quan sóc a Mallorca. El cel blau, el paisatge de Mallorca... és la perfecció. El meu dia a dia és fixar-me en aquestes coses i fer 7 o 8 hores de feina al piano o escrivint. Jo no espero que em vingui la inspiració, no he vist mai cap musa…

- Què és el que més t’inspira en aquests moments de la teua vida?

L’amistat i l’amor és un tema que no falla mai. L’ecologisme i el respecte a la naturalesa també, però aquestes cançons solen caure en un sac trencat perquè hi ha gent a qui no li interessa tant...

- T’agrada tenir un contacte directe amb el públic…
Sí, jo sóc molt pagès, molt proper…

- Aquí també som molt pagesos…

(Riu) Sí, jo també, a casa meva faig ses tomates, ses cols, ja t'he dit que sóc molt apagesat…. Al meu poble, Vilafranca, tothom es coneix, només som 2000 habitants.

- Ets una personalitat al teu poble, un mite …?

Em tracten com a un familiar o un veí. La veritat és que no m’agradaria que la gent em tractés com un mite, només sóc un músic que ha tingut sort en la vida…