Exposició 'Blanquejant l'arròs. Els molins arrossers de l'Ebre'

A finals del segle XIX, al tram final de l'Ebre, la industrialització es va adaptar a la nova producció agrària: l'arròs.

El seu conreu havia augmentat exponencialment a partir de l'aixecament, l'any 1860, de la prohibició de conrear-lo. Aquest fet, conjuntament amb l'entrada en servei dels canals de l'Ebre (el 1857 s'inaugurà el Canal de la Dreta i el 1912 el de l'Esquerra), va significar un canvi profund de les estructures demogràfiques, socials i econòmiques de les comarques del sud del país.

Al tombant del segle XIX la presència de molins arrossers s'estén a moltes localitats de l'Ebre. A Amposta s'hi sumen ben ràpidament l'Aldea, Sant Jaume, Camarles, Tortosa, Deltebre, La Ràpita... La demanda es centrava en la instal·lació de noves fàbriques elaboradores, els molins arrossers, que inicialment adapten molins fariners existents per a procedir a l'espellofat de l'arròs. Aviat però, van introduir els processos i la maquinària pròpia, a més de noves fonts d'energia i estructures arquitectòniques adaptades primer des de l'empresa privada i desprès per mitjà de les cooperatives. 

L'inici pioner, a finals del segle passat, de l'elaboració de l'arròs va impulsar el progrés tècnic i industrial, el desenvolupament socioeconòmic, i una tradició comercial molt important a la zona que amb el temps, i a través dels industrials i de les cooperatives, ha anat en augment, aconseguint ésser avui dia una de les zones arrosseres més important d'Europa.