Josep Igual: “Algunes de les variants amatòries d''Amors gairebé eterns' m’inquieten...”

“Jo no escric soft-porn”, diu amb ironia. A Josep Igual no li fa massa gràcia veure's encaixonat en alguna corrent que pugui semblar mainstream. Dit d'una altra manera, que respongui als interessos dels mercats, entitats incorpòries d'essència dubtosa i interessada. Ell sap i predica que allò genuí no es paga. Entenc que de camí a la cinquantena sigui ell mateix qui hagi de puntualitzar les possibles confusions. “Els editorials s'han tornat bojos demanant per encàrrec als escriptors novel·les eròtiques”, explica amagant els ulls sota la visera i xuclant un puret embolicat per ell mateix. “Hi ha autors que les fan en dos o tres mesos”. No només el temps de confecció literària t'aporta pistes sobre aquesta suposada bombolla de novel·la eròtica, també la temàtica. “Volen historietes lleugeres, que et posin calent ràpid i poca cosa més”, diu l'escriptor de Benicarló afincat a La Ràpita just quan acaba de presentar Amors gairebé eterns.

 

L'última publicació de Josep Igual és un recull de relats breus classificats sota aquest gènere en la superficie, però que teixeixen frase a frase i personatge a personatge, un calidoscopi de la inconsistència humana, gairebé sempre sublimada a través del desig carnal. L'escriptor, amb ànima de periodista, utlitza la ficció per exposar inquietuds i fascinacions inspirades, òbviament, en la vida real. “S'entèn que m'he criat entre capellans i això de la repressió sempre genera curiositat”, diu sense perdre el sarcasme. “Recordo que em van impressionar les pel·licules de Bilbao i Caniche de Bigas Luna. El cineasta podriem dir que va ser un dels meus inspiradors”, diu mentre m'explica alguna història de sadomaso alemanya que ha llegit en no sé quin diari o revista. I clar, aprofitem per fer broma sobre la Merkel i el caràcter dels alemanys. La ironia ens serveix per entrar en matèria.

 

- Fas relats sobre encontres sexuals que res tenen a veure amb la visió romàntica i naïf que ens ven el cinema de l’amor i el sexe...

Potser perquè la majoria de relats són posats en la pura contemporaneïtat, i l’herència romàntica aporta només alguns rastres en les situacions dels personatges dins les històries. De tota manera, alguns dels contes diria que són prou lírics, i hi ha altres varietats de registres narratius. He intentat fer literatura a fons, el millor que sé... Crec que les històries no es queden només en la superfície de les relacions sexuals.

 

- S’ha de desacralitzar el sexe per aconseguir una societat més madura?

S’hauria, potser, de desculpabilitzar. Diverses herències educacionals i ambientals, barrejades amb l’hedonisme de masses que cada dia ens entra pels mitjans, ens han embolicat molt. Sense culpes i amb àmplies toleràncies pel que es fa en l’esfera privada, entre adults i amb ple consentiment, potser sí que ens aniria millor.

 

- L’estil directe i cru de les teves històries m’ha transmès una sensació sòrdida del sexe... El realisme necessàriament implica la pèrdua de la il·lusió i el glamur?

No tots els relats són resolts amb un estil directe i cru, entren en joc fins i tot elements de la literatura fantàstica en diverses de les històries. Si he retratat alguns ambients sòrdids, ha sigut perquè el relat m’ho demanava i els personatges es lliuraven a pràctiques, diguem-ne, poc convencionals. Però, diria que d’il·lusions i glamurs també n’apareixen en un moment o altre.

 

- Em podries dir el comentari que més t’ha impactat dels lectors del llibre?

M'agrada que els lectors diguin que el llibre admet diversos nivells de lectura, que els relats toquen realitats humanes reconeixibles i que, fins i tot, hi ha més d’una crítica seriosa al sistema econòmic que crea desigualtats cada dia més accentuades. Especialment m’ha agradat que algun col·lega digue que és un llibre de qualitat i no un “tebeo” de pur entreteniment eròtic. I per què no?, també els que m'han dit que, gràcies al meu llibre, han millorat la seva vida sexual.

 

- Has fet molt de treball de camp per fer aquest calidoscopi d’amors postmoderns?

M’he documentat en pràctiques que no coneixia prou bé. No ha calgut tastar-ho. (riu) T’he de dir que algunes de les variants amatòries que apareixen a Amors gairebé eterns, en realitat, m’inquieten... Però, en la creació literària, sovint les temences o dimonis particulars també intervenen i provem d’alguna manera de conjurar-los o mirar d’entendre’ls millor. 

 

- Ah, si?

L’experiència pròpia es nota en les ambientacions espacials i temporals de les narracions. Suposo que el conjunt dóna una mica de retrat generacional dels qui vam patir una escola on tot era pecat, fins la més senzilla alegria innocent, i després vam anar entrant en el món adult amb poca informació i unes ànsies de coneixement i llibertats grans.

 

- Moltes de les narracions són en primera persona. Algun desig o fantasia que has inclòs al llibre encara no has fet realitat?

La primera persona és un recurs narratiu. En alguns dels relats hi ha la tercera persona també, però el predomini de la primera crec que li dóna com un cert sentit unitari al recull, acostant-lo a tons aparentment memorialístics. “Que la ficció sone a biografia, i la biografia a ficció”, deia un narrador... I pel que dius de la fantasia... la fantasia és essencial en les relacions, és amb ella que una funció bàsica i biològica, que fa perviure l’espècie, s’ha recreat i reinventat milers de vegades.

 

- Per què aquests títol Amors gairebé eterns?

És un títol irònic. La majoria de relacions que apareixen al volum són encontres breus, la majoria sense molt futur possible de continuïtat. En el “gairebé” hi ha la picada d’ullet al lector. Ara, a vegades, una intensitat fugissera després té un llarg record, i la memòria ja sabem que recrea i ficciona també.

 

- És fàcil que un escriptor com tu faci el salt a la novel·la eròtica?

En obres anteriors, narratives, però també poètiques o dietaristes, ja hi havia un toc o altre d’erotisme. Bona part del material el tenia fet hi encaixava perfectament en la col·lecció eròtica de Cossetània. Els hi vaig proposar de fer-lo, i els va agradar l’original. 

 

- Quins referents tens de literatura eròtica?

Molts. Des dels clàssics, nostres i universals, que hi ha apunts eròtics... En la modernitat, autors com el poeta Vicent Andrés Estellés, a qui vaig tenir la sort de tractar una mica, Manuel de Pedrolo o, més recentment, Quim Monzó i altres, que posaren al dia el gènere i les possibiliatats expressives del seu particular lèxic. En l’àmbit general, m’han interessat autors com Bukowski, Carver, Palhaniuk o Houllebecq, a més d'alguns autors de cinema com Pasolini o Fellini. La creació, literària o no, és una cursa de relleus i no convé ignorar les troballes dels qui ens han precedit. Per intentar ni que siga un polsim d’innovació o posada al dia, cal conèixer el millor possible les tradicions.

 

* L'autor presentarà el seu llibre el proper dissabte 28 de desembre a la llibreria La 2 de Viladirch a les 19.30 hores.