"Els 10 anys de DeltaChamber, per a nosaltres, és un fet històric"

El festival se celebra del 21 de juliol al 3 d'agost a diverses poblacions de les Terres de l'Ebre

Anna Zaera

17/07/2025

Música

Fa deu anys, Laura Ruiz (Amposta, 1979) i Pau Rodríguez (Amposta, 1989) començaven l'aventura de crear un festival de música de cambra a la seva ciutat natal, Amposta. Deu anys després, aquesta proposta artística, en aquell moment inèdita, ha aconseguit un públic fidel que ompli la sala i paga el preu de les entrades sense pensar-ho. El DeltaChamber Music Festival, que uneix concerts i residències artístiques, hereta la tradició de la música centenària de banda a Amposta i la situa oberta al món i a diversos corrents artístics que en els darrers anys s'han anat mesclant i hibridant amb la música clàssica. "Per a nosaltres és un fet històric", diu Ruiz.

Com sempre he viscut i treballat fora, sento que poder fer alguna cosa amb la meva gent és el millor que em pot passar

"Quan vam començar era un projecte molt il·lusionant, però no sabíem com es vertebraria. Ara, estem presents en deu municipis i això és un somni fet realitat", explica la clarinetista, que és professora catedràtica a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst Frankfurt am Main. "També una oportunitat per fer balanç: valorar tot el que hem construït, agrair a tothom que ens ha acompanyat pel camí, i alhora mirar cap endavant amb il·lusió. El festival ha esdevingut una plataforma artística, però també un espai de trobada, i sobretot un referent dintre del món de la música", diu Pau Rodríguez, també clarinetista que, en aquests anys, s'ha convertit en director de l'Escola de Música de la Lira Ampostina.

Els inicis
"Vam començar al nostre poble amb la idea que el fet de tornar a l'estiu no havia de significar només anar a la platja", explica la clarinetista ampostina. "Volíem portar una mica de la nostra realitat a casa, però amb els anys s'ha convertit amb un propòsit més profund: portar la música clàssica i de cambra a un registre popular. No volem que es vegi com una manifestació artística de cercles allunyats, exclusiu, i amb persones que van molt arreglades i són d'una altra època", diu. "Volem sortir dels auditoris i anar a sales que la gent estima o espais emblemàtics que tenen alguna riquesa", relata la impulsora del projecte. Enguany, el festival continua present a les quatre comarques de les Terres de l’Ebre, concretament hi haurà concerts a Amposta, Ascó, la Sénia, Roquetes, Alcanar, Tortosa, Deltebre, Flix, Horta de Sant Joan, Sant Jaume d’Enveja i Jesús. En tots aquests municipis s'han buscat espais que tenen una història i signifiquen molt per a la ciutadania.

La pedagogia i la barreja de disciplines
"Jo crec que estem fent molta pedagogia perquè intentem explicar molt bé el que fem", assegura Ruiz. "Estem fent coses innovadores dins del nostre camp, i això fa que se'ns apropi un públic que potser, d'entrada, no vindria", continua. Enguany, la idea és barrejar la música de cambra amb la meditació, com s'ha fet amb altres arts al llarg dels anys. "És una cosa que jo no he experimentat mai", assegura. Dimarts 22 de juliol, s'ha programat el taller 'Mindfulness i música en viu' amb Amador Carles, professor de meditació, i el violoncel·lista Joan Rochet Piñol. "Crec que hi ha molt públic sensible i curiós, que ve a algun taller, i després repeteix anant a més concerts", assegura. En aquest sentit, també s'ha programat el taller 'Alt rendiment musical' amb la flautista i pedagoga Elena Muerza, sent aquesta una oportunitat excel·lent per participar en una formació de gran valor. "Aquesta pedagoga treballa amb atletes d'alt nivell i ara aplica les mateixes tècniques als músics, amb la idea que surtin a l'escenari per passar-ho bé i puguem comprendre per què ens suen les mans o perquè tenim por a l'escenari i aprendre-ho a controlar", explica Ruiz.

En aquest sentit, també destaquen "les sorpreses" que el públic es trobarà a les sales, ja que continua la col·laboració amb el festival d'arquitectura efímera A cel obert i, per tant, els concerts tindran llocs en espais intervinguts també artísticament. "També hi haurà moments en què músics i públic compartirem escenari, o estarem disposats en forma circular. La idea és que es deixin sorprendre", relata Ruiz. "Per a nosaltres sempre és un desafinament musical jugar amb l'espai perquè produeix diferents sonoritats", conclou.

Albert Guinovart | Foto: Cedida
Cirereta del pastís
Entre els convidats de luxe d'aquesta edició hi ha l'Albert Guinovart i la Marta Mathéu. La nit inaugural, el convidat serà l'Albert Guinovart, un dels compositors i pianistes catalans més destacats de les últimes dècades amb una música entre la tradició europea, les arrels populars i una veu pròpia molt personal. "Per a nosaltres és la cirereta del pastís d'aquests deu anys", diu Ruiz. Guinovart, considerat hereu del renaixement cultural català de principis del segle XX, estrenarà un arranjament que ha fet exclusivament per al festival de cançons catalanes. "Hem volgut fer una programació que sigui alhora una mirada enrere i una porta oberta al futur. Recuperem obres i compositors que han marcat moments importants del festival, però també incorporem novetats i estrenes que representen la nostra voluntat de continuar innovant. Hem cuidat molt la selecció dels músics i dels espais, per continuar oferint experiències úniques on la música, l’entorn i l’emoció van agafats de la mà", explica Rodríguez.

"Som, existim... Això és el que volem transmetre", diu Ruiz. La música, en ella mateixa, és una metàfora de l’existència humana, que neix des dels sons més primitius i es converteix en dinamisme, moviment, en quelcom viu i en constant evolució, sempre oberta a noves visions i interpretacions. "El fil argumental és l'existència i a la programació d'enguany trobarem des de cançons de bressol que hem escoltat de molt petitets com la 'Margarideta llevat de matí' a altres músiques que ja són més pròpies de la tardor de la vida i potser és més d'acomiadament. Volem anar dibuixant els diferents moments de la vida. Moments de diversió, moments de plaer, moments d'agitació...", explica Ruiz.

Un projecte familiar
"Treballar amb Laura és un privilegi. Des de ben menudet, quan vaig començar amb el clarinet, sempre ha sigut la meva referent. A més de ser una gran clarinetista, és una persona amb una sensibilitat artística extraordinària i una visió molt clara del que vol transmetre amb la música", explica Rodríguez. "Compartim una complicitat natural que ve de ser família, però també una gran admiració professional mútua. Ens complementem molt bé: cadascú aporta la seva mirada i la seva energia, i això fa que el projecte sigui viu i equilibrat", diu. En aquest sentit, Ruiz també assegura que "tot i ser molt diferents", treballen molt bé junts, contagiant aquesta passió i fantasia", explica ella. "Crec que els diferents músics que han participat tenen molta estima pel festival i hem convertit Amposta en un lloc on passen coses màgiques que perduren en el temps", diu Ruiz. "Com sempre he viscut i treballat fora, sento que poder fer alguna cosa amb la meva gent és el millor que em pot passar", clou.