Weaving-apart-together

Foto: 

Cedida
Les quatre impulsores del projecte

Weaving-apart-together, la nova filosofia teixida

El projecte es podrà visitar a la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals del Mas de Barberans
Anna Zaera
,
22/07/2025
Fires i festes
'Weaving-apart-together' imita aquella expressió del 'Living-apart-together" que es va popularitzar com aquelles parelles estables que decidien viure en habitatges diferents tot i mantenir el vincle amorós. Reapropiant-se d'aquesta expressió, sorgeix aquest projecte que s'estructurà al voltant dels vincles que promou el fet de teixir fibres vegetals. No som res ni ningú sense connexions, som com un ecosistema. Amb aquesta filosofia de base, l'any 2022, al Mas de Barberans, va néixer una aventura entre Margreet Hajee, Jette Mellgren, Valérie Testu i Simone Simons. "Vam estar les quatre a la Fira del Mas l'any 2022 i, en algun moment, parlant que el nostre treball era molt solitari, vam proposar fer un projecte en el qual haguéssim de treballar juntes" explica Simons. "Però clar, totes vivíem en llocs diferents" assegura rient. A més, els perfils de totes quatre són bastant diferents. "Valerie és cistellera; Jette es dedica al land art i Margareet és artista tèxtil i ceràmica i jo estic a cavall entre tots aquests mons" relata Simons.

La idea era senzilla: Una comença un teixit, l'envia i l'altra continua teixint i l'envia a la següent teixidora, que al seu torn l'envia a l'última, que acaba de teixir. Quatre dones, quatre vides, quatre països i vuit mans, cadascuna amb els seus propis sentiments, els seus coneixements, la seva perspectiva i deixant lloc al que és inesperat. "Més que una peça, és una comunicació, una espiritualitat i amabilitat, unida pel fet de teixir" diuen les quatre. "Vam pensar que cadascuna comences un tros d'una peça, una forma, alguna cosa simple. Cada persona que rebia la peça havia d'afegir-hi un element més" explica Simons, artista holandesa que treballa amb espart des dels anys noranta. "Ho hem fet durant gairebé tres anys perquè ho havíem d'anar pensant amb calma" diu.

Com a regles per aquest treball col·lectiu tenien que havien de treballar amb materials reciclats i no podien destruir res del que han fet les altres. "Ho pots tapar, però no desfer" assegura Simons. "Al final, en veure la peça després d'haver passat per totes les mans, t'emportaves una sorpresa molt gran" explica Simons. Al llarg d'aquest procés, també hi ha hagut pèrdues, ja que el sistema de correus no sempre funciona bé. "Dues de les peces van desaparèixer i una peça que estava desapareguda finalment va tornar al lloc d'origen" diu. "Al mes de febrer, vam quedar totes i vam estar cinc dies reflexionant i parlant sobre aquest procés". En aquesta trobada presencial, també van aprofitar per fer noves peces de manera conjunta, fins a arribar a un total de tretze peces que seran les que compondran l'exposició.

  • imatge de control 1per1

Treballar l'acceptació
El resultat d'aquest experiment, ha estat un gran aprenentatge vital. "Volíem que fos un projecte divertit i que si no teníem res interessant, tampoc passava res" assegura. Malgrat això, un dels grans aprenentatges ha estat l'acceptació, més enllà de la clàssica autoria de l'artista. "Has de soltar el teu fill i acceptar uns altres punts de vista totalment diferents" diu Simons. "Quan comences una peça la fas sempre amb un punt de vista concret, i al final, a través d'aquest experiment, res de tot això surt, has d'acceptar les coses imprevistes" explica Simons. Tot i això, aquest treball col·lectiu ha servit per teixir vincles i conèixer més profundament les seves companyes. "Al final acabes coneixent les persones i es creen vincles molt bonics" assegura. "És una manera d'acceptar que el que fas tu no és definitiu i que una altra persona des de la seva història ho veu de manera totalment diferent". En aquest sentit, noten una gran diferència respecte a les primeres obres. "Ha estat difícil al principi, i les darreres peces ens agraden més" diu. "A les primeres peces es nota que són més una lluita, i en les darreres fluïm més".

 

Algunes de les peces creades conjuntament | Foto: Cedida
 
Aquestes peces s'exposaran al Mas de Barberans els dies 2 i 3 d'agost durant 'La fira de les Fibres Vegetals'. El Racó dels Artesans, la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals s’ha convertit en una cita anual ineludible per als seguidors de l’artesania de les fibres. Aquest 2025 arriba a la 22a edició sent un aparador del saber fer tradicional, però també de les noves maneres d’entendre l’artesania des d’una òptica contemporània i innovadora. Al mateix temps que és un punt de trobada d’artesans i artesanes d’arreu que comparteixen coneixements i experiències.

Artesans internacionals i de quilòmetre zero
La diversitat de tècniques, materials i procedències és el segell distintiu d’aquesta fira on enguany al voltant de 35 persones artesanes de diferents procedències faran rogle per exhibir els seus treballs i mostrar els seus processos de creació artesana a un públic sensibilitzat per la qualitat del producte fet a mà i la sostenibilitat ambiental. Al Racó dels Artesans hi trobem una remarcable representació internacional cal destacar la presència de tres persones artesanes franceses, dues de les quals també impartiran cursos al Fibrescampus: Thomas Louineau i Philippe Chastenet. L’altra artesana francesa és Sèverine Le Bon que ha assistit a la mostra en d’altres ocasions i va participar en el projecte Fibrejant d’arquitectura efímera amb fibres vegetals el 2023.

Els danesos Jette Mellgren i Jan Johansen, comissaris de l’exposició 'Llates emparentades Cistelleria d’Uganda' que fins a finals d’any es pot visitar al Museu de la Pauma, també estaran presents a la fira explicant el projecte ugandès i la cistelleria d’Uganda posant nom i cognoms a les diferents persones ugandeses que han treballat al projecte. Un altre país que també trobarem representat al Racó dels Artesans és Bèlgica amb Jefke Geyseles i Jeanny Bouewn. La Jeanny treballa el vímet contemporani amb algunes peces espectaculars i el Jefke és un jove de 20 anys que s’ha consolidat en poquíssims anys com un exemple del treball de la cistelleria fina amb tireta de vímet. Format a l’escola alemanya és un referent per als joves artesans.

El gruix de les parades prové de Catalunya, però també en trobem una important representació d’artesans de la resta de l’Estat com ara les artesanes mallorquines Magdalena Riera i Muntsa Valls, que treballen els cordats i la pauma respectivament o Sara Monge de Saragossa que fusiona ceràmica i fibres. Pel que fa als artesans catalans, hi trobem noms habituals com Pau Trepat, Joan Clop, Joan Farré, Tim Johnson i d’altres que no ho són tant com Montse Roa, Roger Martí, Cristian Real, Xavier Vaqué. També cal remarcar la presència de parades de les Terres de l’Ebre com ara les de les artesanes d’Artpauma, Marisa Huguet d’Arnes, Montse Fèlix de la Ràpita, RST Restauració de Tortosa, l’empresa Cotó del Delta de Sant Jaume d’Enveja i Florentín Ramírez de Pinell de Brai.

A

També et pot interessar