Jump to navigation
Aquest jove que tot just passa de la trentena regenta una vermuteria al Cap i Casal, i des del seu cau barceloní ha tret la pols al vermut familiar, n’ha redissenyat la botella i l’ha fet arribar als quatre cantons d’Europa. Ah! i encara li ha quedat temps per explicar aquest fenomen català en el llibre ‘Teoria i pràctica del Vermut’, escrit a sis mans amb els periodistes Josep Sucarrats i Sergi Martín.
La generació vermutLa tardor del 2007 tres amics van posar en marxa ‘El blog del morro fi’ per comentar els bars que visitaven. Sense buscar-ho, el web es va convertir en un punt de referència per tota una nova generació de barcelonins i catalans que buscava punts de trobada per fer el vermut. “L’acte de fer el vermut era vigent, però la beguda havia perdut la connotació de modernitat. Internet va ajudar a capgirar la situació perquè va permetre seduir un nou públic jove, també hispters, que es va sumar a la moda a través de les xarxes socials”, explica Josep Sucarrats, director de la revista ‘Cuina’. El periodista Sergi Martín encara precisa més: “A més d’Internet s’hi sumen altres variables. També hi ha entrat en joc aquell acte rebel generacional de ‘si el pare beu cervesa, jo ho he de beure una cosa diferent’. Però aquesta moda no s’hagués consolidat sense la complicitat de productors, distribuïdors, bars, clients i periodistes”. I aquí és on entren en joc empresaris amb nas com Miquel Àngel Vaquer: “Per arribar amb eficàcia a aquesta nova generació calia adaptar la fórmula del vermut als nous gustos i, sobretot, actualitzar la imatge de les botelles. Calien etiquetes modernes, directes, més simples”. I la fórmula va funcionar: des de fa tres anys que el vermut terraltí de Casa Mariol es pot trobar a la majoria de vermuteries catalanes al costat d’altres vins aromatitzats com l’Yzaguirre, el Miró, l’Iris Muller o el Martini.
El secret de la recepta“Cada celler té la seva fórmula. Per elaborar el nostre vermut fem servir més de cent cinquanta botànics, entre herbes, arrels i espècies. Al nostre negre hi afegim també nou verda, per enfosquir el vi base. El resultat té un punt dolç, amb un petit regust amargant”, comenta Miquel Àngel. Segons Josep Sucarrats “un bon vermut ha de ser molt equilibrat; que cap herba predomini per sobre de les altres”.
El més interessant d’aquest beuratge, però, és que es tracta d’una beguda sense normes.“Es pot ingerir sol o amb sifó quan fas el vermut al migdia, o combinat amb whisky quan surts de festa a la nit. Potser a casa nostra no hi estem tan acostumats, però els còctels amb vermut funcionen molt bé als països del nord d’Europa, als Estats Units i el Canadà”, remarca Miquel Àngel amb coneixement de causa. Si el seu vermut es pot trobar —a més de Catalunya— a Espanya, Alemanya, Suècia, Dinamarca, Polònia, el Regne Unit i el Canadà és gràcies al seu instint comercial, que l’ha portat a viatjar per mig món amb una botella sota el braç. Un instint, per cert, que ve de família: “Fa més cinquanta anys, mon iaio va ser dels primers de Batea en comprar un camió per vendre vi arreu de Catalunya. Els Mariol hem sigut gent emprenedora, de poca por, un pèl esbojarrats. Ens agrada el risc i anar per lliure”, explica. De moment, és ben clar és que l’adn Casa Mariol funciona bé i continua en forma.
‘Teoria i pràctica del Vermut’ Josep Sucarrats, Miquel Àngel Vaquer i Sergi Martín. Ara Llibres, 2015.
Celler Mariol Les Forques 2. Batea. www.casamariol.com
