Jump to navigation
Si una cosa tenen els xinesos és que són més nyonyes que ningú. Ni idea de quin és l’origen d’aquesta “nyonyeria”, però la qüestió és que hi és i crec que no existeix, a curt termini, la possibilitat que es debiliti.
Quan vius a un país nyonya de per si, acabes fent-te tu també un pelet nyonya. Sense passar-se. Però entres una mica al joc. Per tot allò de la integració i l’adaptació personal a un país estranger. Et trobes envoltat de nyonyeria i comprant-te els paquets de clinnex més cuquis i més plens de dibuixets que hi hagin al prestatge del súper – per posar un exemple pràctic i fàcil d’entendre.
La qüestió és que avui m’ha despertat un missatget d’una xinesa. Una xinesa que no conec, i amb qui només parlem de feina. La qual cosa significa que, com a detall no gens gratuït, estem parlant d’una persona adulta. El missatge que molt amorosament m’ha enviat la xineta –adulta, en edat de treballar i a la qual no conec ni ,molt probablement, tindré mai lo plaer de conèixer- era aquest:
“Today is 520, I love ou! “
(I us ho escric tal qual perquè fa més gràcia amb un “ou” que amb un “you”)
La xineta en qüestió m’ha escrit això perquè avui és 520 (5.20 = 20 de Maig). I tornem a parlar de sonoritats i de missatges implícits a les paraules xineses... Ja us n’he parlat anteriorment a alguns altres posts: 4 de gener del 2013 = T’estimaré tota la vida O Una qüestió de sons
En xinès, la majoria de números tenen una pronúncia que es pot interpretar com una paraula, amb un significat concret. Alguns són molt fàcils d’intuir, i d’altres són una mica més forçadets, però no deixen de tenir la seua gràcia.
El 520 és la xifra d’amor per excel·lència. Es pronuncia “WU ER LING” i és semblant al “WO AI NI” (我爱你), que vol dir “T’estimo”.
Per tant, GENT DEL MÓN. Avui el podem batejar com lo dia de l’amor! I, recordeu! Amor en lo sentit més ampli de la paraula.
Dieu-li “t’estimo” a la vostra parella, al vostre fill/filla, als vostres pares/mares, als vostres amics i amigues i, per què no, a qualsevol persona que us trobeu durant lo dia d’avui, siguin pastissers, cambrers, carnissers, peixaters, companys de feina o comercials de la Telefónica.
520!!
Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!