Jump to navigation
Tots sabem qui són els Beatles o els Stones però sabem qui eren els seus coetanis a casa nostra? D’aquesta inquietud neix la idea del tarragoní Guillermo Soler de fer el llibre. Ell és llicenciat en Periodisme i en Antropologia Social i Cultural i ja ha escrit diversos llibres però de temàtica castellera. En l’àmbit musical es va estrenar dedicant un llibre monogràfic al grup americà The Byrds. En aquest nou projecte, Guillermo s’ha aventurat en fer una difícil recerca, a causa de l’escassa informació, d’aquells ‘conjunts’ de la Barcelona dels 60 per tal de donar-los a conèixer i reivindicar-los. El llibre ja es pot descarregar gratuïtament en format digital però per fer realitat l'edició en paper Guillermo Soler ha engegat una campanya de micromecenatge.
A mitjans d'aquesta dècada es diu que hi havia uns 1000 grups de pop-rock només a l’àrea barcelonina. ‘Eco i Distorsió. Els conjunts de música moderna a la Barcelona dels seixanta’, el nou projecte bibliogràfic de Guillermo Soler, repassa la carrera de 15 d’aquestes formacions.Anglaterra o els Estats Units ja havien tingut la seva explosió musical però Espanya no. Va ser a mitjans dels 60 que els joves es van animar a agafar un instrument i imitar els seus ídols. Molts d’ells formaven bandes amb germans o cosins i sense tenir cap tipus de formació musical prèvia. Eren grups pioners a l’Estat i amb un esperit do it yourself.Eco i distorsió es basa en els testimonis d’una vintena d’implicats en aquell esclat de la música pop-rock a Barcelona com membres de grups, productors o periodistes musicals. Els grups més reconeguts d’aquella escena i que apareixen reflectits al llibre són: Los Sirex, Los Mustang, Lone Star, Los Salvajes, Los Gatos Negros, Álex y los Findes, Els Dracs, Los Catinos, Los No, Los Cheyenes, Los Go-Go, Los Jóvenes, Los Pájaros Locos, Els Tres Tambors i Pico-Nic. La majoria d’aquells grups han desaparegut però d’altres com Los Sirex encara estan en actiu.
Us imagineu el 'Gangnam Style' versionat en català o en castellà? O no cal anar a una cançó tan extrema; una de Coldplay o de Muse? Avui en dia no és habitual escoltar versions traduïdes de cançons que són èxits comercials mundials a no ser que es facin en forma de paròdia. Això que avui és impensable als anys 60 era el pa de cada dia. Grups com Los Mustang, per exemple, es van fer molt coneguts fent versions dels èxits dels Beatles en una llengua que tothom podia entendre.En un país on no existia una indústria musical sovint eren les mateixes discogràfiques les que recomanaven a aquestes noves formacions fer versions de grups estrangers per tal de cridar l’atenció del públic. Los Mustang al formar part d’una discogràfica filial d'EMI tenien l’exclusiva per versionar cançons dels Beatles. Fins i tot, moltes vegades aquestes cançons traduïdes arribaven al públic abans que les versions originals dels Beatles fent que Los Mustang gaudissin d’un gran reconeixement.Versionar els grups estrangers no era una tasca fàcil per a les formacions de casa nostra. Sovint les cançons s’havien d’enregistrar a corre-cuita, en estudis de gravació molt precaris i amb l’exigència d’imitar sonoritats o 'solos' als que no estaven acostumats.
Guille Soler va realitzar una primera versió del llibre en format digital gràcies a una beca atorgada pel Centre per la Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya. Aquesta versió es pot descarregar gratuïtament aquí. Ara mitjançant el micromecenatge es vol materialitzar en un llibre físic que editarà l'Associació de Músics de Tarragona i pel que sembla no tindrà problemes en aconseguir-ho. A falta d’un mes per acabar el període de donacions ja ha recaptat practicament tot el que demanava als seus mecenes.
Si us voleu fer amb un exemplar podeu fer-ho aquí però us haureu d’afanyar!
Al Surtdecasa vam dedicar un article a Los Sirex, el podeu llegir aquí.
