Jump to navigation
• Quina és la primera experiència que recordes amb l’aigua?
La primera que recordo és al CN Figueres, quan estava fent els cursets de natació municipals i em van dir que si volia passar al club per començar a competir. En un primer moment m'hi vaig negar, però després de molt insistir em van convèncer i vaig acabar formant part del club. Recordo també que una de les condicions que vaig posar va ser no competir, però amb el temps i a còpia d’entrenar amb els meus companys em vaig decidir.
• I quan vas veure que et volies dedicar a nedar professionalment?
Encara van passar uns anys des de que vaig entrar amb 8 anys al Club Natació Figueres. Cada vegada m’anava agradant més i més competir. Sempre m’he considerat molt competitiu i una persona totalment diferent quan em tiro a l’aigua. Sempre anava posant-me petites fites per anar progressant poc a poc, doncs al club entrenava amb gent que era més gran que jo i ells eren la meva referència. Quan aconseguia posar-me al seu nivell, anava a pel següent, i així fins assolir un nivell òptim. Gràcies als meus pares que m’han recolzat sempre i a l’ajuda dels meus entrenadors (sobretot d’en Sergi Aznar) vaig aconseguir ingressar al C.A.R. de Sant Cugat. Llavors va ser quan em vaig adonar de que volia dedicar-me a nedar professionalment.
• Quin paper ha jugat Sergi Aznar i el Club Natació Figueres en la teva trajectòria?
Al Club Natació Figueres li dec tot. He d’agrair a entrenadors i entrenadores (tant del club com dels cursets), responsables del club, companys d’entrenament i sobretot als meus pares, tot el recolzament i suport que he rebut. M’he sentit molt estimat i això ha sigut un dels motius pels quals he aconseguit el que he aconseguit. A en Sergi Aznar li estic molt agraït, per suposat, ja que gràcies a ell vaig aconseguir fer el salt necessari per ingressar al C.A.R.
• En quin moment vas decidir fer el salt de la piscina a mar obert?
Sempre m’ha agradat fer travessies i competir en el mar. Un dia, quan estava al C.A.R, el meu entrenador em va dir que tenia qualitats per poder fer grans coses en aigües obertes, doncs ell sabia que m’agradava molt competir en aigües obertes. Em va dir que el seleccionador s’havia interessat per mi i no m’ho vaig pensar dues vegades. Aquell mateix dia vam començar, i aquella temporada vaig acabar anant als campionats d’Europa júnior d’aigües obertes i al meu primer Campionat d’Europa Absolut, a Hongria
• Ara t’has proposat travessar l’Estret de Gibraltar i superar així el rècord que de moment ostenta David Meca (2:29h). Com va nàixer la idea?
Tot va començar arrel d’una xerrada en un bar amb en Sergi Aznar. Vam dir que algun dia havíem de fer un gran repte, i parlant parlant, va sorgir la idea de fer l’estret ¿Per què no? Va ser llavors quan vam començar a buscar informació i a interessar-nos per les condicions i dificultats que presentava el repte, inclòs el rècord que ostenta en David Meca des de el 1999
• 14,4Km de distància en menys de 2:29h. Com t’estàs preparant per afrontar el repte?
Abans de preparar aquest repte, estem preparant competicions també molt importants com la copa d’Espanya de clubs o el Campionat d’Espanya d’Aigües Obertes, que és el classificatori pel campionat d’Europa Absolut que aquest any es disputa a Berlin. De totes maneres, hem de ser molt conscients que serà molt difícil batre aquest rècord ja que és una velocitat de nado molt i molt ràpida. En 15 anys ningú l’ha pogut superar. En David Meca ha sigut campió del Món i sabem que no ens serà fàcil. Però ens agraden els reptes.
• L’Estret és el punt confluent entre l’Atlàntic i el Mediterrani, un aspecte que cal tenir en compte a l’hora de nadar-hi ja que s’hi generen fortes i variables corrents de marea, oi?
Sí, un dels problemes que ens podem trobar són les fortes corrents. Sabem que si no tenim les condicions òptimes ens serà molt complicat aconseguir el que ens hem proposat.
• El repte és prou arriscat i requereix de certa logística. De moment busques sponsors, oi?
Sí, no només són les corrents les que ens poden dificultar la travessia, també hi ha tot tipus de bestioles marines (dofins, balenes, catxalots, orques, i taurons entre ells el gran tauró blanc). Serà, a més a més, una experiència increïble.Estem buscant sponsors per poder dur a terme aquest repte. Tota ajuda ens serà molt útil ja que el tema de permisos i logística és cara.
• De quina manera pot contribuir la gent?
La gent pot contribuir sempre que vulgui. Nosaltres farem un repte solidari, és a dir, col·laborarem a favor de ONCOLLIGA GIRONA, que és una associació que ajuda als malalts de càncer. Tots els ingressos que obtinguem una vegada haguem cobert les despeses que ens generi el repte, aniran per aquesta fundació.La gent podrà contribuir fent una donació al compte corrent que trobaran a la meva pàgina web.• Hi ha quelcom d’impuls primitiu, de desig irracional de superació, a l’hora de plantejar-se un repte com aquest, no? Què és allò que mou a una persona a desafiar la naturalesa i a explorar els seus propis límits?
M’encanta proposar-me reptes a la vida. Considero que sense reptes, per petits i insignificants que siguin o semblin, no existiríem. És per això que t’aixeques pel matí. Sempre hi ha un motiu pel qual aixecar-te del llit i lluitar, gaudir i sobretot aprendre del dia a dia
• Quins reptes et planteges aquest 2014? I de cara al futur?
A part de creuar l’estret de Gibraltar, també vull classificar-me al Campionat d’Europa d’Aigües Obertes de Berlín i, una vegada allà, fer un bon paper.
• Tens un racó preferit a l’Empordà?
Tinc molts racons preferits. Sé d’on vinc i per molts anys que porti fora del país de la tramuntana, sempre la consideraré la meva terra.
El top 5 de l'Héctor!
