Colpidores cerimònies fúnebres Índies

L'Índia, entre d'altres, és capaç d'ampliar la limitada representació mental que tenim de trens, d'autocars, de restaurants, d'habitacions d'hotel i d'un llarg etcètera de conceptes per incloure-hi així un ventall més ampli d'opcions. Un perfecte i sorprenent exemple és com aquest país eixample la concepció formada en el nostre cervell respecte als processos funeraris. Qüestionant la idea de funeràries impol·lutes, d'assistents i enterramorts d'etiqueta i d'un tracte extremadament cuidat no fos cas que es despertessin sentiments, exposant uns escenaris completament diferents a la ciutat de Varanasi.

Tenia cert coneixement de les cerimònies de cremació dutes a terme en aquesta ciutat igual que anècdotes viscudes per altres viatgers en aquesta sagrada població. Aquests aspectes despertaren en mi una alta motivació per desplaçar-m'hi en cerca d'experiències. Poques hores després d'arribar a la ciutat vaig decidir fer un passeig per vora del riu, on gran part de l'activitat espiritual i no tant espiritual es dóna lloc. En veure una columna de fum acompanyada de 3 o 4 cercles amb brases encara càlides i una més que sospitosa pila de troncs, vaig sospitar que devia ser aquell un dels indrets on es duien a terme les cerimònies fúnebres. Sense dubtar-ho i amb paquet de cacauets sense pelar a les mans m'hi vaig acostar.

A la recerca d'emocions fortes vaig dirigir la meva mirada cap a la muntanya de troncs. Tan sols uns instants varen ser necessaris per distingir-hi una cara i un cos. El cadàver, reposava estirat sobre un llit de troncs quan un manat de matolls encesos es va acostar a la base. Mentre el cos inert començava a cremar, una escandalosa baralla de gossos salvatges es formava a escassos metres. Per sort la multitudinària disputa territorial canina no va anar a més. No eren només gossos la representació animal que freqüentava aquell indret. Pròxima a l'abastiment de troncs s'hi trobava una solitària cabra. Aquesta, s'alimentava d'una clàssica i acolorida tela que s'utilitza per a cobrir els morts abans de ser cremats. Després de ser conscient que aquell era solament un petit indret de cremació, i ja veient girar la cantonada un altre cadàver, vaig decidir continuar la meva caminada. Així doncs, vaig treure un, dels fins llavors abandonats cacauets, per ser espectador a poca distància dels cadàvers d'un grup de joves jugant a criquet.

Ja amb coneixement d'on es duien a terme la majoria de les incineracions, i aquest cop sense cacauets i de nit, em vaig acostar a Manikarnika Ghat. Muntanyes de socs a punt per ser rostides les 24 hores del dia, balances per pesar la fusta, olors, fum i molta gent feien d'aquell indret un escenari apocalíptic. Així com es multiplicava l'espai dedicat a cremar cadàvers també augmentava exponencial-ment l'arribada d'aquests i el nombre de treballadors. O això intuïa jo basant-me en el personal que removia les cendres. Com a atrezzo, i altre cop a tocar de les cremacions, es podia seguir una altra cerimònia. Aquesta, entre una vaca i un toro. El mascle de grans dimensions, intentava penetrar a la femella. Aquesta tot i que en el moment clau s'apartava, durant la resta del flirteig animal acariciava al toro. Va fer falta prop de mitja hora perquè apareixes un altre toro, això va alterar la situació. Per solucionar-ho, altres espectadors més acostumats a aquestes situacions i acompanyats de pals varen redreçar la situació. Això va produir corredisses vacunes per entre les fogueres on gran quantitat de cadàvers anaven cremant. Amb la por de ser envestit vaig decidir abandonar l'indret. Per fer-ho, abans vaig haver d'esquivar un parell de personatges disposats a fer d'aquella cerimònia mil·lenària un negoci amb els turistes.

I tot i que per una banda tinc la idea que ho he vist tot, per altra banda penso en l'inclassificable estil indi i la seva capacitat a l'hora de sorprendre't. Perquè en aquest cas. Si tan sols visitant el punt més important en l'àmbit de la mort per milions de persones, aquest país és capaç de presentar-me: Processos de reproducció i corredisses vacunes, practicants amateurs de l'esport nacional, baralles canines multitudinàries, alimentació de cabres; a poca distància neteja de búfals al riu, de roba i banys purificadors, tot en un escenari sorprenentment atapeït, brut, pudent, sorollós i conseqüentment estressant. Em pregunto què més em puc trobar en altres escenaris. Així doncs, per sortir de dubtes continuaré el meu viatge.

4transferencies@gmail.com