,
03/03/2016
Cinema
Una imatge de Isla bonita

Isla bonita, La verdad duele i La soledad del corredor de fondo

Venim carregats de propostes interessants i la setmana que ve és setmana de Retroestrena. Un cop superats els Oscar tenim ganes de més activitat, axí que aquí va tot el que hem preparat.

Isla Bonita
Petita pel·lícula, refrescant, espontània i reflexiva

Dijous 3 de març, 20:15h.
Divendres 4 de març, 22:15h.

Títol original: Isla bonita.
Direcció: Fernando Colomo.
Guió: Fernando Colomo, Olivia Delcán, Miguel Ángel Furones.
Intèrprets: Fernando Colomo, Olivia Delcán, Miguel Ángel Furones..
Comèdia. Espanya, 2015. 101 min. Projecció en V.O. (espanyol).

A Fer (Fernando Colomo), un veterà i enamoradís director publicitari vingut a menys, el convida el seu amic Miguel Ángel (Miguel Àngel Furones) al seu retir daurat a l'illa de Menorca. El problema és que l'esposa d'aquest (Lilian Caro) també ha convidat la seva mare i els seus nebots. Miguel Ángel no té més remei que col·locar el seu amic a casa d'una atractiva escultora antisistema (Núria Román) que viu en permanent conflicte amb la seva filla adolescent (Olivia Delcán). Un experiment dirigit i protagonitzat per Fernando Colomo, un dels directors espanyols de comèdia més prestigiosos. Un coqueteig constant amb el cine de Woody Allen, François Truffaut i Nanni Moretti, on sorprèn la frescor i comicitat dels protagonistes, i amb un Fernando Colomo que va sorprendre amb la nominació a millor actor revelació als premis Goya de 2015.

La verdad duele
Will Smith dóna el millor de si en aquest drama esportiu

Dissabte 5 de març, 17:30h. i 20:00h.
Diumenge 6 de març, 19:00h.
Dimecres 9 de març, 19:00h. i 21:15h. (aquest en V.O.)

Títol original: Concussion
Direcció i guió: Peter Landesman
Intèrprets: Will Smith, Gugu Mbatha-Raw, Alec Baldwin, Albert Brooks.
Drama. EUA, 2015. 123 min. Projecció en versió doblada i V.O. (anglès) subtitulada.

L'any 2002, Mike Webster, un dels jugadors de futbol americà més estimats i reconeguts dels Pittsburgh Steelers, va morir sobtadament i de forma inesperada. Arran d'aquest succés, Bennet Omalu (Will Smith), metge neuropatòleg forense, graduat per la Universitat de Nigèria i resident a Pittsburgh, comença una sèrie d'investigacions. Inicialment, en l'autòpsia, el cervell de Webster semblava normal, tot i que el jugador havia patit demència i depressió en els seus anys de retir. Però llavors Omalu realitza una anàlisi més profunda del teixit, amb la sospita que Webster patia de demència pugilística, induïda per repetits cops al cap, una condició que havia trobat prèviament en boxejadors. És llavors quan descobreix una veritat oculta i summament polèmica: els danys crònics i fatals en el cervell que els jugadors de futbol americà poden arribar a desenvolupar. Will Smith va ser nominat al Globus d'Or per aquest paper.

La soledad del corredor de fondo
Reivindicació de la rebel·lia de la joventut

Dimarts 8 de març, 20:15

Títol original: The Loneliness of the Long Distance Runner
Direcció: Tony Richardson Guió: Alan Sillitoe, basat en un relat d'ell mateix
Intèrprets: Tom Courtenay, Michael Redgrave, James Bolam, James Fox
Drama RU, 1962, 99 minuts. Projecció en V. O. (anglès) subtitulada.

Colin Smith, jove d'una família molt humil dels suburbis de Nottingham, està intern en un reformatori per haver robat en una fleca. En aquella institució descobreix les seves qualitats com a corredor de fons. "En la nostra família sempre hem corregut, sobretot fugint de la policia", comença explicant. "És difícil d'entendre, només sé que cal córrer ... Així és la soledat del corredor de fons", afegeix. Mentre s'entrena, examina les causes que l'han dut fins aquella situació i narra la decisió que, d'acord amb els seus principis morals, inconformistes però rigorosos, ha pres com a protesta i en tant que rebel·lió personal contra la rigidesa del sistema. El film, un dels referents del Free Cinema, va suposar el reconeixement del seu intèrpret principal, Tom Courtenay, guardonat el 1962 amb el Premi Bafta a l'actor jove més prometedor.

Techo y comida
Goya a la millor actriu per un film-denúncia

Dijous 10 de març, 20:15h.
Divendres 11 de març, 22:15h.

Títol original: Techo y comida
Direcció i guió: Juan Miguel del Castillo
Intèrprets: Natalia de Molina, Mariana Cordero, Jaime López.
Drama. Espanya, 2015. 90 min. Projecció en V.O. (espanyol).

En la darrera gala dels Goya, Natalia de Molina va sorprendre tothom guanyant el premi a la millor actriu amb una pel·lícula petita i que fins aleshores no havia fet gaire soroll. Jerez de la Frontera, 2012. Rocío, una mare soltera i sense feina, no rep cap tipus d'ajuda ni subsidi. Viu amb el seu fill de vuit anys en un pis el lloguer del qual no paga des de fa mesos, de manera que el llogater l'amenaça contínuament amb fer-la fora. Per fer front a les despeses de manutenció i lloguer, realitza treballs ocasionals mal pagats i ven al top manta objectes trobats. L'austera però portentosa interpretació de Natalia de Molina sobresurt en aquest sincer drama social, sense concessions, real com la vida. Sessió en col·laboració amb l'Ajuntament de Vilafranca en commemoració del dia de la dona.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.