,
07/12/2020
Cinema
Diane Keaton, Woody Allen i Jerry Lacy a 'Sueños de un seductor' (1972)

'Cum laude', per Toni Regueiro

Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà. Entrava el divendres al vespre i sortia, com qui diu, el diumenge després de veure l´última pel.licula a la darrera sessió. Sense oblidar el passe matinal del dia festiu. Tinc molts records de les meves “primeres classes”, dels meus “professors”, actrius, actors i directors que em van donar les seves primeres lliçons. I l´època més atrafagada dels meus inicis “escolars“ era per la Festa Major de Vilafranca… quan havia de combinar la doble sessió del Casal, Majèstic i Victòria amb les cercaviles i altres actes de la més típica. Com he dit, tinc molts records d´aquells inicis en el món del seté art… però si guardo una imatge molt concreta d´una pel.licula és la de la sensual dutxa sota una cascada de la debutant Jessica Lange, ajudada per un delicat, cuidadós i grandiós micu en la producció de Dino de Laurentiis, 'King Kong' (1976). Com un gorila tan gran i salvatge podia ser tan sensible i tendre amb aquella dona? Els estudis de “primària” els vaig fer amb el Cine Club. i el meu primer dia vaig tenir com a professors ni més ni menys que Paul Newman i Robert Redford.

La pel.licula 'Butch Cassidy and the Sundance Kid', aquí 'Dos hombres y un destino' (1969) i el passeig en bicicleta de Newman i Katharine Ross mentres sona el clàssic 'Raindrops keep fallin on my head', memorable. A “secundària” vaig ser el primer alumne en entrar a “l´aula” de la sala 2 del Cinema Bogart. El primer. I recordo el film, 'Sueños de un seductor' (1972), de l´obra de teatre homònima de Woody Allen i portada a la pantalla per Herbert Ross, a petició del propi Allen perquè, segons ell, “encara no sabia dirigir”. L´entrada a “la universitat”, es va produir amb les meves primeres pràctiques de la mà de Pep Puig, fent d´actor en alguns dels seus curts i per altre banda, participant també a la Mostra de Curtmetratges de Vilafranca, no només com a presentador en una edició, sinó a concurs amb el film 'El rugido de la mantis' (1999) de Pep Bosch.

I desprès de tots aquests “estudis teòrics” va arribar la “graduació” i vaig començar a treballar amb directors de la talla de Bigas Luna, Carlos Benpar, Marta Balletbó-Coll, Antoni Verdaguer i Mar Coll. I ja que un actor sempre s´està formant, faré com ara i seguiré anant al cinema per seguir aprenent de directors com Nolan, Farrelly, Sorogoyen… o actors com Mortensen, De la Torre, Chalamet i actrius com Chastain, Lennie, Cotillard… fins que obtingui el cum laude!

Toni Regueiro
Actor

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.