Amada Rodriguez: "Hem creat espais de socialització amb diversitat sexual a les Terres de l'Ebre"

L'associació LGTeBre celebra el seu primer any de vida amb la projecció del documenal 'Tchindas'

Anna Zaera

07/04/2016

Activa't

Ha passat un any i sembla que n'hagin passat molts més. L'associació LGTeBre, que aplega persones lesbianes, gais, transgèneres, bisexuals i intersexuals del territori, es va comprometre el març de 2015 a iniciar una tasca de visibilització de la diversitat afectiva i sexual en un territori tradicionalment sense història pel que fa a aquest tipus de reivindicació social. En aquests mesos, el col·lectiu ha demostrat ser un organisme viu, sempre disposat a col·laborar amb les administracions per fer constar aquest fet en diferents espais de la vida pública. Aquest dissabte 9 d'abril, el col·lectiu celebra el seu primer any de vida amb la projecció del documental 'Tchindas' de Marc Serena al Centre d'Art Lo Pati d'Amposta. Des de Surtdecasa.cat, hem volgut parlar amb la presidenta de l'Associació, Amada Rodríguez, perquè ens valori aquest any d'activitat frenètica i de moltes recompenses.

"L'altre dia, una companya catequista em va dir que m'havia vist per la televisió i que li semblava molt bé tota la tasca que estàvem fent. Em va proposar que un dia en parléssim més en calma. Per a ella jo no sóc una lesbiana, sóc Amada"

- Un any en què no heu parat...
Sí, hem fet més coses de les que ens imaginàvem! Això ens confirma en la nostra primera intuïció: la necessitat d’una associació LGTBI en un territori rural com el nostre.

- No partieu d'un terreny molt abonat...
No. Les peculiaritats de les Terres de l'Ebre afegeixen un plus de dificultat. La mentalitat conservadora, la manca de recursos i referents, l’èxode a la gran ciutat… Però humilment crec que ens anem convertint en el referent.

- Heu tingut presència en moltes esferes de la vida pública...
Sí, vam començar amb una taula rodona sobre la vida i l'activisme de diferents persones del col·lectiu LGTBI; una paradeta de Sant Jordi amb llibres especialitzats; donació de sang per rebutjar les mesures de l'UE en contra de la donació de sang dels gais; actes de l'Orgull LGTBI 2015, presentació del llibre 'A l'americana' de Lo Mascarat o la taula rodona sobre diversitat familiar.

- L'associació s'ha convertit també en un espai d'acollida per LGTBI.
Sí, més enllà de les activitats reivindicatives, ens reunim els divendres amb 'Lo caferet dels divendres' o el Cinefòrum, ambdues activitats destinades a que les persones LGTBI del territori puguin trobar-se amb referents pròxims i amb un espai on poder compartir inquietuds, problemes o alegries.

- S'han fet moltes activitats i podríem dir que s'ha creat un grup cohesionat. Com creus que s'aconsegueix?
Ens ha unit aturar-nos a pensar i a organitzar activitats i projectes, i portar-los a terme entre tots, aprofitant les habilitats de cadascú. Casualment i per sort som un grup de persones amb una formació molt variada. Això és una riquesa. També ens han unit els soparets, els caferets, les nits de cinefòrum, els espais més gratuïts i desenfadats, on hem anat coneixent-nos una mica més.

- Quina ha estat la resposta de les administracions? Heu notat un canvi cultural en elles o només en la ciutadania?
Jo crec que estem en un moment propici, potser arrel dels importants canvis legislatius que han tingut lloc a Catalunya i a l’estat espanyol en els darrers 10 anys, amb l’aprovació de les lleis del matrimoni igualitari i de l’adopció conjunta per persones del mateix sexe, i de la llei antiLGTBIfòbia, o potser perquè cada vegada més persones de diferents camps professionals o culturals han anat mostrant obertament la seva orientació sexual o la seva expressió de gènere.

- Ja no està mal vist no ser heterosexual a les Terres de l'Ebre?
Jo diria que estem en un moment en què és políticament incorrecte no reconèixer públicament els drets de les persones LGTBI, i fins i tot quasi està de moda i dóna un cert caché dir que tens un tiet gai o una amiga lesbiana.

- En quins àmbits consideres que hi ha més feina a fer?
Cal dir també que ni totes les persones ni totes les administracions responen de la mateixa manera a les reivindicacions del nostre col·lectiu, ni a les propostes concretes de la nostra associació.

- Algun cas en què les administracions no hagin respost de la manera que esperàveu?
Normalment estan molt oberts a les nostres propostes, però és cert que, en alguns municipis, com Tortosa, el dia de l'Orgull no ens van deixar penjar la bandera a l'ajuntament. Ens van dir que si nosaltres ho feiem, tots els col·lectius ho podrien fer. Però si és una bandera reconeguda internacionalment! També passava que nosaltres volíem fer la presentació al mig de la ciutat, i ens van dir que la féssim al Centre Cívic de Ferreries. Nosaltres volíem més visibilitat, perquè ja portem molts anys ocults, a les afores.

- Estem parlant d'un tema de Drets Humans...
Exactament. Crec que no s'acaba de captar la importància que té. Tenim les lleis, però les lleis s'han d'aplicar. Als instituts hi ha gent que encara té pànic a sortir de la l'armari. Una persona de 70 anys et diu que li fa molta por dir que no és heterosexual. I les agressions no van a menys, van a més. Tampoc no estarà tan bé la cosa...

- Com comentaves, també feu trobades i cafès. Ha funcionat aquesta manera de buscar espais de sociabilització on hi hagi persones amb diverses identitats afectives?
Tu ho has dit molt bé. Quan vam començar ens vam centrar fonamentalment en organitzar l’activitat d’inauguració de l’associació, i això ens va suposar moltes reunions. En aquell moment funcionàvem pràcticament en assemblea permanent, i convidàvem a tothom a participar de l’associació. Però ens vam adonar que alguna gent que venia de nou, deixava de fer-ho ràpidament, i vam comprendre que potser venien a trobar-se amb persones, a xerrar una estona desenfadadament, i no a preparar activitats ni a fer activisme LGTBI.

- Quines són les activitats que més han funcionat?
Intentem que siguin activitats a l'abast de totes les butxaques. Per això vam pensar en organitzar espais de trobada més gratuïts. Així va ser com vam començar organitzant algun soparet després de les reunions, i més endavant vam pensar en una activitat periòdica, amb un horari i una possible despesa a l’abast de tothom, Lo caferet dels divendres'. Així ens hem anat trobant mensualment en alguna terrasseta o en alguna cafeteria de Tortosa, les tardes dels divendres. I més recentment hem començat a alternar 'Lo cafeteret dels divendres' amb els cinefòrum, de manera que continuem trobant-nos cada mes, bé per prendre algo, bé per vore alguna pel·lícula com 'Pride' o 'Freeheld'. I gairebé sempre hi ha soparet, bé a continuació del caferet, bé abans del cinefòrum.

- Què creus que fa falta per contribuir a aquest canvi cultural?
Fa falta formació i visibilitat. Sobretot en les persones que tenen alguna responsabilitat política o professional en qualsevol administració o entitat pública. Estem parlant dels governs locals o nacionals; dels professionals de la salut o l’educació, dels cossos de seguretat. Cursos, de plans d’estudi o llibres de text... El fet LGTBI és un fet desconegut, obviat, ignorat. I l’altra cosa que fa falta és la visibilització de les persones i les famílies LGTBI en els mitjans de comunicació i en totes les manifestacions culturals, des de la literatura o l’art, al cinema o la música. Fan falta contes, novel·les, pel·lícules, dibuixos animats, còmics, cançons, pintures, programes televisius on apareguen amb normalitat persones i famílies gais, lesbianes, bissexuals, transsexuals, intersexuals...

- Has vist canvis en la teva vida quotidiana?
Sí. Jo sóc una persona creient que participa en les activitats de la parròquia. L'altre dia, una companya catequista em va dir que m'havia vist per la televisió i que li semblava molt bé tota la tasca que estàvem fent. Em va proposar que un dia en parléssim més en calma. Per a ella jo no sóc una lesbiana, sóc Amada, com tu ets Anna...

- Què en penses de les persones que diuen que no cal reivindicar aquesta identitat, perquè precisament per això, es crea un sentiment de segregació?
Molta gent pensa que és exhibicionisme, però no, és senzillament visibilitat. És cert que hi ha col·lectius socials com, per exemple la gent de la cultura, que potser ja han trascendit aquest estigma, però no és així en altres àmbits de la societat. És important que es parle d’una associació LGTBI en articles d'un mitjà com Surtdecasa.cat, que aparega una família de gais entre diferents famílies d’un conegut anunci de la Coca-cola, que algunes de les metgesses d''Anatomia de Grey' siguen oberta i feliçment lesbianes, o que es projecten en els nostres cinemes pel·lícules com 'Carol' o 'La chica Danesa'.

- Heu engegat algun projecte local per millorar aquesta visibilitat?
Sí. Just ara estem participant en un projecte de formació sobre diversitat afectivo-sexual i familiar i sobre prevenció de l’assetjament LGTBIfòbic dirigit a l’alumnat i el professorat dels centres educatius de les Terres de l'Ebre. Organitzem activitats com xerrades o taules rodones sobre el fet LGTBI a la població ebrenca en general.