Jump to navigation
- En què consisteix la vostra proposta?Vol aproximar de manera planera les poblemàtiques de gènere i respecte a la diversitat sexual. Són temes molt presents en la nostra quotidianitat, el que assumim té una traducció directa en el nostre dia a dia. Això té repercussions en les cançons que escoltem, en les pel·lícules que veiem, i també en les lleis.- Dieu que fareu una reflexió pop. Per què heu elegit aquest adjectiu?Això de pop ve per dos cantons. En primer lloc, perquè volem mostrar com la cultura popular ens dóna mostres de reproducció, manteniment i subversió de les normes de gènere. I en segon lloc, perquè el to i el medi de la presentació també és pop, ja que forma part de la nostra manera de comunicar-nos, propera.- En què consistirà aquesta forma de comunicar-se?És una presentació on ens basem en experiències pròpies, cançons, imatges i vídeos del Youtube.- Teniu exemples concrets on es vegi molt clara aquesta reproducció dels patrons de gènere apresos?Sí, avui dia encara hi ha moltes mostres. Podem trobar des d'anuncis de joguines molt sexistes i dibuixos animats molt sexistes com la majoria de Disney, però també gent que comença a subvertir-los i fa paròdies. Maryel Clayton amb la seva barbie piscòpata. A nivell musical, posem una canço de la Beyonce, 'If I were a Boy', totalment sexista i la contraposem amb una altra de Lily Allen, una autora que en els seus temes obre altres espais d'interpretació.
- Quines implicacions té avui dia ser home o dona?El que volem mostrar és que el ser home i dona no és biològicament determinat, sinó que és una construcció social. Volem mostrar el que està passant a les escoles. Per una banda, n'hi ha que contribueixen a reproduir les diferències suposadament innates entre homes i dones, fet que reverteix en la LGTBfòbia, però també tenim exemples i recursos de com a l'educació es pot fer un treball d'obertura i de trencar límits. Hi ha un exemple molt interessant al Pais Valencià. La professora Rosa Sanchis, a través del seu blog Karícies, mostra el seu treball amb els alumnes, a qui ensenya llengua a través de temes sobre sexisme i gènere.- Coneixes la feina que està fent LGTeBre a les Terres de l'Ebre?En aquest sentit, és molt interessant la feina que s'està fent fora de les grans ciutats. En els últims anys, han sorgit iniciatives a molts territoris. A Lleida hi ha Colors de Ponent, també hi ha una associació a Osona que abraça diferents territoris de la Catalunya Central. Estem en un moment molt inspirador, on s'està articulant activisme més enllà de l'àrea metropolitana. Gran part del problema fora de Barcelona és la invisibilitat i això es tradueix en que les persones LGTBI han de marxar a viure a la ciutat, o es queden al poble però a costa de no poder viure amb tranquil·litat la seva vida afectiva.
- Què creus que fa falta: més activisme o més compromís de les institucions? Aquí cadascú té el seu paper. L'activisme és fonamental, però això no treu que els ajuntaments apliquin la llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals. Cada ajuntament ha d'implementar accions, ha de fer formació al seu personal i informar a la ciutadania. Les entitats han de ser les que pressionin, les que aconsellin les administracions per implementar-ho.
- Com veus la situació a les institucions? Creus que està augmentant la consciència?Estic veient molts ajuntaments i consells comarcals que estan entomant aquest tema amb molta il·lusió. Estan demanant assessorament, s'estan formant sobre com fer polítiques més inclusives. És un moment molt bonic i molt efervescent. Ara bé, també és cert que la gent que està desenvolupant aquests programes és la gent de les àrees d'igualtat, i aquesta sensibilitat també hauria d'estar en altres àrees com en la gent de l'educació, o en la Guàrdia Urbana.
- Com comenceu el Miquel i tu a fer aquests bolos pel territori i per tot l'Estat?En Miquel i jo ens coneixem de l'activisme, jo del gai i ell del trans. Va ser després que vam començar a treballar junts com a sociòlegs. A l'anar fent formacions sobre aquest tema, vas veient noves formes de comunicar-ho. I vam considerar que fer-ho d'una manera més propera, era molt millor que la típica xerrada pallissa. Molts cops, si parles a nivell teòric i dius paraules com hetereopatriarcat, hi ha part del públic que potser no se sent interpel·lat. Les coses s'entenen a través de la pràctica. A través del sentit de l'humor, de la música i el cinema podem arribar molt més al públic i colar-los coses molt importants d'una forma agradable.
Xerrada 'Gènere, sexe i rock and roll' Dissabte 11 de juny, 19h - AmpostaFitxa Surtdecasa
