,
25/05/2016
Cinema
José Sacristán a 'Quatretondeta'

Sacristán, Swinton, Fiennes, Morricone...

Les propostes d'aquesta setmana vénen marcades per grans noms de la cinematografia. Comencem amb 'Quatretondeta', pel·lícula de Pol Rodríguez que aprofita la immesitat de la figura de José Sacristán. És que quan parlem d'aquest actoràs sobren les paraules i només cal veure'l en acció per entendre'n el perquè. Tilda Swinton i Ralph Fiennes protagonitzen, d'altra banda, 'Cegados por el sol', la nostra proposta pel cap de setmana. Però la programació de dissabte i diumenge es completarà amb 'Mayo de 1940', una història exquisida amb la música del mestre Ennio Morricone com a marc. També us avancem la pel·li del Cineclub de la setmana que ve, 'The tribe'.

Quatretondeta
La segona joventut de José Sacristán

Dijous 26 de maig, 20:15h
Divendres 27 de maig, 21:15h

Direcció: Pol Rodríguez
Guió: Pol Rodríguez, Eduard Solà i Celia Rico.
Intèrprets: José Sacristán, Laia Marull, Sergi López, Julián Villagrán.
Comèdia. ESPANYA, 2016. 92’. Projecció en V.O. (català i castellà). Apta per a tots els públics.

Premiada a Màlaga com a la millor fotografía, a Quatretondeta el gran José Sacristán torna a demostrar que continua vivint una segona joventut interpretativa. La dona del vell Tomás ha mort, però a ell no li deixen enterrar-la perquè la família de la difunta reclama el cos a París. Tomás decideix llavors robar el cos per enterrar-lo a Quatretondeta, un petit poble de l'interior d'Alacant, com li havia promès a la seva dona. No obstant això, l'ancià no recorda el camí i es perd. Tomás i uns estranys personatges (Sergi López i Julián Villagrán) als que acaba de conèixer són objecte d'una absurda persecució. Còmedia entre el drama, l’absurd i la tristesa que ofereix un catàleg de costums del poble real de Quatretondeta, dirigida pel debutant Pol Rodríguez.

Cegados por el sol
Magnètica simfonia de passions

Divendres 27 de maig, 19h
Dissabte 28 de maig, 20h
Dimecres 1 de juny, 21:15h (V.O.S)

Títol original: A Bigger Splash.
Direcció: Luca Guadagnino.
Guió: David Kajganich
Intèrprets: Ralph Fiennes, Dakota Johnson, Tilda Swinton, Matthias Schoenaerts.
Drama. ITÀLIA, 2015, 124'. Projecció en versió doblada i V. O. (anglès) subtitulada. No recomanada a menors de 16 anys.

Remake de la pel·lícula La piscina, de J. Deray (1969), que aposta per una trama amorosa a quatre bandes emparentada amb les històries de Hitchcock. Una estrella del rock (Tilda Swinton) decideix recuperar-se d'una operació de cordes vocals a l'illa italiana de Pantelaria. L'acompanya la seva parella (Matthias Schoenaerts). Però la pau i intimitat que busquen quedarà trencada per la inesperada visita d'un ex amant (Ralph Fiennes) i la seva filla (Dakota Johnson). El director Luca Guadagnino resol amb destresa una història no del tot sorprenent però ben tramada, on la calma d'un repòs estival es converteix en territori propici per a l'erupció de tots els sentiments reprimits. Divertit contrast interpretatiu entre una distingida i elegant Tilda Swinton i un histriònic Ralph Fiennes. Cal destacar els meravellosos paisatges de la sempre assolellada Itàlia i una ben escollida banda sonora.

Mayo de 1940
Ennio Morricone posa música a la història
Dissabte 28 de maig, 17:30h (V.O.S.)
Diumenge 29 de maig, 19h
Dimecres 1 de juny, 19h

Títol original: En mai, fais ce qu'il te plaît
Direcció: Christian Carion.
Guió: Christian Carion, Andrew Bampfield, Laure Irrmann
Intèrprets: August Diehl. Olivier Gourmet, Mathilde Seigner, Matthew Rhys.
Drama. FRANÇA, 2015, 114'. Projecció en versió doblada i V. O. (francès) subtitulada. No recomanada a menors de 12 anys.

Al maig de 1940, quan les tropes alemanyes envaeixen França, la terroritzada població decideix fugir cap a la costa deixant pel camí les seves pertinences i la vida que coneixien. Milions de persones surten a la carretera, per temor a l'avanç de l'exèrcit nazi i buscant refugi. És el cas dels habitants d'un petit poble de Pas de Calais, que, guiats pel seu alcalde, emprenen la marxa. Entre ells es troba Suzanne, una jove professora que es fa càrrec d'un nen alemany, el pare del qual va ser arrestat després de declarar-se la guerra. Però sense que ella ho sàpiga, el pare del noi ha emprès un perillós viatge a la recerca del seu fill. Christian Carion fuig de tot maniqueisme i omple el seu film de sensibilitat, comprensió i classicisme, reforçat amb la banda sonora original del gran i recentment oscaritzat Ennio Morricone.

The Tribe
Un radical film de culte

Dijous 2 de juny, 20:15h
Divendres 3 de juny, 21:15h

Títol original: Plemya.
Direcció i guió: Miroslav Slaboshpitsky.
Intèrprets: Grigory Fesenko, Yana Novikova, Rosa Babiy, Alexander Dsiadevich.
Drama. UCRAÏNA, 2014, 130'. Projecció en versió muda i amb llenguatge de signes. No recomanada a menors de 18 anys.

Sergey és un adolescent ucraïnès sordmut que entra en un internat per a joves amb la mateixa discapacitat. A l'internat, Sergey haurà de trobar-hi el seu lloc, i és per això que acaba unint-se a The Tribe, una banda d'estudiants que es dedica a la delinqüència i la prostitució. Després de passar el ritu d'iniciació, Sergey és acceptat en la banda. A partir d'aquí, prendrà part en diversos delictes i començarà a llaurar el seu destí en la cadena de mà del grup. Així, li encomanen ser el protector i proxeneta de dues noies que es dediquen a la prostitució. Però Sergey s'enamora d'una de les noies i, per tant, es trobarà trencant totes les regles establertes de la tribu, la qual cosa portarà tràgiques conseqüències. Pel·lícula de culte que per fi arriba a les nostres cartelleres, no apta per a tots els paladars tot i que garanteix una experiència única i radical doncs està interpretada en llenguatge de signes sense subtítols.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.