Jump to navigation
Confesso que sóc amant de les rebaixes. Quan una jaqueta porta un 29,95€ en color roig, just a baix d’un 49,95€ tatxat, la meua ment veu una jaqueta barata. Quan de barata no té un pèl, tenint en compte que d’aquí tres setmanes valdrà 9,95€ i els propietaris de la marca en continuaran traient benefici...
Jo sóc d’aquelles persones que només va a comprar quan són rebaixes. Però no d’aquelles que van durant l’any a emprovar-se roba i, enamorats d’una prenda en concret, s’esperen a les rebaixes per a comprar-se-la. No, no. Això d’anar de botiga en botiga emprovant-me roba sense comprar res... no ho sé fer. Jo quan entro a un emprovador d’una botiga, he de sortir amb algo. Encara que sigui un mocador.
I crec que aquesta vena consumista que tinc, me l’ha desenvolupat la Xina. I em preguntareu: “també hi ha rebaixes allà?”. No, com a concepte “rebaixes de temporada”, no n’hi ha. Hi ha rebaixes tot l’any. No ho posa a cap normativa de consum, sinó que allà cada botiguer o centre comercial se crea les seues pròpies normes –cosa que podríem extrapolar a gairebé totes les àrees del país, ehem ehem.-. I què vol dir això? Que durant tot l’any tens botigues amb descomptes del 10%, del 20%, del 50% o del 80%. Fantàstic. I si vas amb la mentalitat de l’euro i no del renminbi (o yuan xinès), és encara més fantàstic. I si és una botiga de barri on, a banda del descompte anunciat, també pots fer-te amiga de la dependenta i regatejar... és ja l'hòstia. Acabes comprant-te un vestit que trobaves horrorós a l’aparador, només perquè dels 300 RMB (uns 35€) te l’han rebaixat a 55 RMB (uns 6€). Com li dius que no?
I avui he pensat amb tot això perquè he tingut la brillant idea d'anar de rebaixes. I, caminant per la zona comercial de Tortosa, he vist molts xinesos passejant i comprant. Una de dos, o jo vaig poc de compres i no m'hi havia fixat, o els xinesos que viuen per les Terres de l'Ebre comencen a tenir més poder adquisitiu per a fer negoci als establiments locals. Un canvi que a Barcelona ja s'ha vist, però que aquí encara és molt poc visible.
La meua aventura a les rebaixes s'ha acabat amb bosses plenes de roba que no era prioritària i amb un total de diners gastat que, si penso en tot allò que podria haver-me comprat amb el seu equivalent a RMB, m’esgarrifo, m’enfado i em prohibeixo tornar a anar de rebaixes.
Crec que m’esperaré al meu pròxim viatge a la Xina per a anar de shopping. Però ei, si vatros encara no heu anat de rebaixes, aneu-hi! Dins les botigues la calefacció està al punt perfecte per a no patir fred, i perquè t’acabes comprant roba de la nova temporada, ben primaveral i, evidentment, no rebaixada. A més, diuen que anant de compres cremes unes 250 calories. Ara que venim de les fartaneres de Nadal, és perfecte!
Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!