Se torna a portar lo gintònic

A meitat desembre passat, per culpa de la meua amiga Trendi, que sempre està a la última, vaig aficionar-me als gintònics. No em deien gran cosa al principi, però amb el cogombre i tot plegat em van agradar, ara resulta que – sense saber-ho – estic a la moda i he descobert que això dels gintònics és tot un món. Us he de reconèixer que durant aquests primers mesos potser no ho hem acabat de fer del tot bé. Intuíem que hi havia ginebres proscrites, que havíem d'evitar per tal de no delatar la nostra inexpertesa, però ens encantava fer l'esnob amb la copa ballon, sacsejar la tònica o posar-hi cogombre i llimona, tant que algun dia semblaven amanides enlloc de gintònics.

Amb l'ajuda de bons guies he descobert llocs com l'Elephanta (a la Vila de Gràcia), on tenen un gran assortit de tòniques, ginebres i complements. Si, com jo, mai no sabeu què triar allà us assessoraran la mar de bé, una bona opció és el tast de 3 minigintònics que ofereixen. Jo hi he descobert gustos molt interessants, a més, cal dir que és un bar acollidor i molt recomanable. Una altra descoberta ha estat Gintònic.cat, a més de tenir una web amb informació molt útil, aquests berguedans també organitzen tasts. Per a l'aniversari d'una amiga en vam fer un que va ser realment instructiu. Ara ja sabem que la ginebra, contràriament al que pensàvem, ve d'Holanda i que va ser entre els segles XVII i XVIII que es va convertir en la beguda insígnia dels anglesos. A casa nostra també tenim ginebres, el Gin Xoriguer - essencial per a fer la pomada - és de Menorca i encara es destil·la amb combustió de llenya; un altra ginebra catalana és el Gin Giró, que no té res a envejar a ginebres habituals com el Beefeater. També hem après que no s'ha de posar cogombre a totes les ginebres, que la tònica s'ha de posar poc a poc per a conservar-li el gas, que de la llimona només se n'ha de posar la pell (després de fer un twist) ja que si no s'oxiden les bombolles i que els hauríem de beure amb got anglès. Això del got anglès és el que ens va explicar Jordi de Gintònic.cat - i algun sibarita jesusenc -, a l'Elephanta, en canvi, ens van dir que prefereixen la copa ballon, com a la Pica de Roquetes, jo ja estic veient que ara haurem d'iniciar una dura tasca de recerca per a poder decidir amb criteri com s’ha de beure un bon gintònic. De moment La Pica – per autèntica i per ser de Roquetes – decanta la balança cap a la copa (però de vidre fi, que de vegades hi ha copes de vidre tant dures i bastes que semblen de plàstic dur). Segurament per les Terres de l'Ebre també hi ha molts altres establiments amb un bon assortit de ginebres de qualitat, així que haurem de descobrir-los, com us he dit, vaig descobrir que a La Pica ho fan la mar de bé i també tinc pendent anar al Bar del Matadero (Tortosa), un amic dolçainer que hi va sovint m'ho ha recomanat. A vore si des de Surtdecasa.cat ens fan de guies pel territori i descobrim els millors llocs on anar a fer un bon gintònic. En seguirem parlant, segur... Foto: Álvaro Canelo A l'Elephanta de Gràcia, d'esquerra a dreta: Hendrick's + Cogombre Saffron Gin + Pell de taronja Bloom + Pomelo Martin Miller's + Maçana verda Citadelle + Pell de llima Beefeater 24 + Pell de mandarina