,
16/02/2014
Poesia

Safata d'encenalls

Vist des de determinats angles, el sublim pot proporcionar combustible a l’humorisme. Ho sabem, i, ambtot, per un bri de sublim sospirem amb, sí, una cara de perfectes badocs dignes de compassió.

 

 

* * *

 

        Moltes cites alienes amb que obrim un llibre, semblen a vegades una coartada que s’ha empescat l’autor o autora. I la majoria de vegades, efectivament, ho és.

 

* * *

 

        Oh, sí, Goethe...Amb menys marbre, potser ja ens haguérem apanyat. Potser millor llegir-lo a l’estiu.

 

 

* * *

 

        La quantitat d’hores de vol i rumiades, de materials sotmesos a altes temperatures de contrast, o al contrari: a frigorificacions profilàctiques, que hi notem en un aforisme ben girat de sentenciositat i provocació.

 

* * *

 

        Si n’arriben a ser d’universals les manies i defectes que pensem que ens singularitzen tant.

 

 

* * *

 

        Què en seria de la vida dels nuclis menuts sense les vanitats i les conspiracions?

 

 

* * *

 

        Un pub d’inspiració anglesa. Decoració congelada en les tirades de fa trenta anys o més. Un gust de tapisseries de vellut grana, i la bola d’espills que remata el redol dedicat a pista de ball. Músiques alienes a l’actualitat: elsShadows, amb les límpides guitarres d’energia elegant; el James Brown baladista; versions d’èxits internacionals dels Mustang; salsa llatina dels anys cinquanta, amb una espetegada de metalls brillants... La mestressa que el governa, el veterà estoïcisme, amb camisa d’estampat de lleopard i cabellera esculpida de laques generoses; clients habituals, com caragolats al tamboret per un cansament de rutines, i amb els colzes a la barra amb folrat de cuiro fals... En un racó dels besllums una parella es fa confidències, i, quan arranca un d’aquells lents immemorials de l’agarrat i el rodar mòrbid, animen l’escena. Fa l’efecte que són al replà d’unes terceres o quartes oportunitats. El que no passa en quinze anys es pot quallar en dues setmanes. Quan tornen al recolze acollidor del sofà llarg, demanen una altra ronda de beguda dolça i es besen. Ja tardava en aparèixer, però finalment la seua veu s’imposa als vells altaveus: Tom Jones.

 

 

* * *

 

        El servei positiu dels detractors i enemics: mantenir-nos alerta de no assemblar-nos massa al que ells sentencien que som.

 

 

* * *

 

        La facilitat no garanteix res.

 

* * *

 

        La gelosia amplifica monstruosament autèntiques nimietats.

 

* * *

 

        La paraula, casa del ser, ens espera sempre rere les hostilitats del món. Els sabotatges sobre aqueix camí són immensos i van en augment.

 

 

* * *

 

(Raval)

 

A miques de res...

De res, de res, de res.

 

Herbassals feréstecs,

fangars perillosos,

perillosos, perillosos, perillosos...

 

Sobreposar-se és quasi tot...

de tots, per tots, com tots.

 

A miques de res...

Cicles, maregasses, flor d’ametller...

 

El tot que és ara, ara, ara;

l’ara que és memòria ficcionada,

com sempre, com mai, com es pot...

memòria de tots, de ningú, per res, de res.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Josep Igual ha publicat una vintena llarga de llibres: poesia, narrativa, dietari i assaig.En íntima relació amb la seua obra literària, musica textos propis i aliens com a cantautor, i ha fet diversos enregistraments i nombrosos recitals arreu dels nostres països.

02/07/2015
                                              NOTES D’UN DIARI                       
27/05/2015
                        
01/04/2015
CRÒNIQUES TRANSEÜNTS Josep Igual                                                             BESLLUMS    
14/02/2015
CRÒNIQUES TRANSEÜNTS Josep Igual                                                                                                                                                                   ABADEJO DESMOLLAT  
30/12/2014
¿Qui és aqueix jo que des del domini central del cervell es posa a improvisar a darrera hora sobre alguna cosa que portàvem ben meditada? ***
27/11/2014
(Incendi al dilluns del perdedor)   dius aigua tèbia i dius que la pense aplicada on em vinga de gust. dius sonet i l’emplenes de fanalets d’envelat,  com gronxats per l’atmosfera 
26/10/2014
Sentit comú Aquest és el país on la més perfecta ignorància, ben orgullosa de ser-ho, passa per sentit comú. Sortosament