Laura Ruiz

Foto: 

Cedida
Laura Ruiz

Laura Ruiz: "He decidit que el Delta Chamber Music Festival sigui el meu projecte de vida"

La clarinetista dirigirà el primer Festival Internacional de Música de Cambra d'Amposta els dies 29 i 30 de juliol
Anna Zaera
,
21/07/2016
Música
És la música que abans es tocava a les cambres reials, en format íntim, per l'entreteniment de prínceps i monarques. Aquest és l'origen d'aquestes composicions pensades per un conjunt petit d'instruments. Catedràtica a l'Escola Superior de Clàssic de Clarinet de Frankfurt, l'ampostina Laura Ruiz (Amposta, 1979) juntament amb el també clarinetista Pau Rodríguez, són els impulsors d'un altre dels festivals que se suma a l'explosió artística i cultural que viuen les Terres de l'Ebre. Nou músics de cambra de prestigi i renom internacional protagonitzaran, els dies 29 i 30 de juliol, i en un espai privilegiat, el Museu Terres de l'Ebre, el primer Festival Internacional de Música de Cambra d'Amposta, el Delta Chamber Music Festival. Ruiz, que porta la passió per la música a la sang, tenia 18 anys quan va marxar per primera vegada a l'estranger. Ha estat tres anys a Londres, dos a Suïssa i set a Alemanya, on ha actuat en les millors orquestres. Ara ha decidit tornar a les Terres de l'Ebre per crear un festival de música de cambra únic a Catalunya. Hem parlat amb ella.
"Jo no vull que sigui un projecte exhibicionista. No vinc aquí a ensenyar, vull que el territori entri en contacte amb la música de cambra"

- Explica'm com sorgeix la idea d'aquest festival de música de cambra que porta el nom de Delta Chamber Music Festival.
Tant el Pau Rodríguez com jo, que ens hem format a l'estranger, vam pensar que potser hauríem de ser una mica responsables i engegar alguna cosa aquí. Vaig parlar amb companys meus alemanys per preguntar-los si voldrien participar. Com no hi ha honoraris per pagar-los, ells vénen de forma gratuïta. Per exemple, el xelista està a Bali, i que vulgui venir a Amposta a tocar sense cobrar és realment emocionant. Ho fan tots per amistat i, per a mi, això és brutal.

- Què voleu potenciar?
A part d'apropar la música de cambra, volem que els músics més joves tinguin contacte amb professionals. És un projecte pedagògic. Ens agradaria que en les pròximes edicions la gent del país pogués apropar-se a les Terres de l'Ebre per estar en contacte amb aquests músics arribats de tot el món.

- Així, la idea seria crear un centre pedagògic amb certa voluntat permanent?
Exacte. Aquesta és la meva idea. Jo no vull que sigui un projecte exhibicionista. No vinc aquí a ensenyar, vull que el territori entri en contacte amb la música de cambra. La gent em pregunta "la música es diu de cambra perquè està dins d'una cambra?" Vull fer-ho proper a les noves generacions. Que puguin assistir als assajos, que puguin estar amb nosaltres tocant...

- Aquest festival no neix del no-res, sinó que connecta molt amb la tradició musical d'Amposta, amb dues escoles com la Lira i la Filha?
Sí. Podran sentir moltes coses que aquí no s'han sentit mai. Jo vaig haver d'anar-me'n a l'estranger per trobar alguna cosa similar. Aquí no s'ha sentit mai un Martinu en dos violins i en piano. Tot i que la música de banda i la de cambra són molt diferents, gràcies a la gent de la música de banda que estima la música, tindrem un públic super fidel. Això espero!

- Quin aire li heu volgut donar al programa? En què consistirà?
Hi haurà una part d'actuacions i l'altra dedicada als joves talents. El títol d'aquesta primera edició és 'Impressions Etèries'. Fem una aposta per la música impressionista. Tot són rajos de llum, tot són evocacions, atmosferes, colors... I la paraula "etèries" ens remet a moltes coses que no toquen de peus a terra, que són danses rituals, inspirades en inques o en música gitana dels Balcans. És una música bastant accessible per un públic que no està acostumat. Perquè el que volem transmetre és que no s'ha d'entendre res, sinó que simplement s'ha de sentir.

- Aquesta música evoca en certa manera amb els paisatges ebrencs?
Sí, hi ha molta natura. Els compositors que hem seleccionat s'inspiraven molt en l'Àsia, però hi ha molts de despertars d'ocells. Al nostre programa de mà, també surten els flamencs (riu). Hem fet aquest paral·lelisme.

- Creus que és possible aixecar un projecte cultural a les Terres de l'Ebre?
Crec que, al principi, per la desconeixença mateix del lloc, hi ha temor. Però la nostra tasca és no fer un festival llunyà, rígid, de tocar, saludar i marxar. Volem que hi hagi contacte. La meva idea és que al final dels concerts puguem improvisar i quedar-nos amb la gent parlant. A veure si aconseguim que la gent ho consideri com quelcom proper i pràctic. 

- Has conseguit fer-te una gran carrera internacional en el món de la música. Era imprescindible marxar a l'estranger?
Sí. Vaig començar a Amposta, però arriba un moment que aquí que ja no tens més possibilitats de millorar i per això vaig marxar. Sempre han estat professors especials els que m'han guiat i m'han fet saltar d'un país a un altre.

- Vas tenir clar que et volies dedicar professionalment a la música?
Primer vaig estudiar Filologia Catalana, però me'n vaig adonar que no era el meu ambient, ni la meva gent i que la música em feia falta. Quan vaig decidir-me definitivament per la música, vaig trobar el meu lloc. I jo crec que per això segueixo a Alemanya. Encara que no tingui sol, ni tingui la vida social que tinc aquí, la música em compensa.

- Què creus que t'ha aportat haver estat a Anglaterra, Suïssa i ara a Alemanya? 
Va molt bé per la formació perquè veus escoles diferents. A Londres és tot molt més lliure, a Suïssa valoraven molt l'estatus de ser el millor i a Alemanya, en canvi, hi ha una línia molt directa i clara sobre com has de tocar. Segueixen fidelment la tradició alemanya. Per exemple a Suïssa, jo sempre tenia un mecenes. Gent que em pagava la carrera. Com hi ha tanta gent amb un alt poder econòmic decidien pagar-te els estudis que allà són molt cars. En canvi, a Alemanya, són gratuïts. Aquesta és la diferència!

- En quina tradició t'has sentit més a gust?
En l'alemanya. Ja m'he quedat allà! (riu) Alemanya té una tradició que no té cap altre país. I això m'ha fascinat. Crec que ho porten a la sang, ho han escoltat tota la vida. Jo agafo alumnes alemanys de 18 anys i alumnes de 18 anys d'altres països i el tipus d'ensenyament que jo he de fer és molt diferent. Als alemanys, de música no els he de parlar, els he de parlar potser de tècnica o de com fer funcionar l'instrument, però tenen un do molt instintiu. En canvi, amb els catalans i els espanyols, has de fer un altre tipus de treball perquè has d'explicar molt bé d'on ve la tradició, en què es van inspirar... Has de posar-los en context.

- Com t'imagines d'aquí 10 anys en aquest projecte?
Jo sé que sonarà una mica irreal, però he decidit que aquest festival sigui el meu projecte de vida. És cert que jo sóc molt feliç a Alemanya ensenyant i tocant, però m'agradaria aportar alguna cosa del que jo estic vivint al meu territori. Tenim molt talent i s'ha d'aprofitar. Crec que hem de prendre consciència que val la pena invertir en cultura i en música. M'agradaria tornar algun dia aquí definitivament i fer créixer el Delta Chamber Music Festival.

- Què et diu ton pare - el director de la Lira Ampostina, Octavi Ruiz - de tot això?
Jo el veig molt content i confiat. Quan li vaig explicar la idea em va contestar "Vols dir?" Però ara és ell qui em dóna ànims i està molt il·lusionat també.
 

Més informació: 

Delta Chamber Music Festival
Dies 29 i 30 de juliol - Amposta
Fitxa d'agenda Surtdecasa

 

A

També et pot interessar