,
08/02/2017
Cinema
Imatge de 'La tortuga roja'

L'animació torna al Cineclub

Arrenquem setmana amb una joia d'animació, continuem amb un thriller interessantíssim, seguim amb una història d'amor que ja ens va robar el cor al Most i concloem amb el retorn als orígens d'un jove. Aquí van tots els detalls del que us hem preparat per aquests dies:

La tortuga roja
Una petita joia d’animació

Dijous 9 de febrer, 20:15h
Divendres 10 de febrer, 21:15h

Direcció: Michael Dudok de Wit.
Guió: Michael Dudok de Wit i Pascale Ferran.
Música: Laurent Pérez del Mar.
Animació. FRANÇA-JAPÓ, 2016. 80’.

Aquesta pel·lícula és una coproducció japonesa i europea que s’ha estat elaborant al llarg de nou anys. Molt senzilla, és una faula que narra la història d’un nàufrag en una illa tropical deserta, on hi ha tortugues, crancs i ocells. Es mostra la seva relació amb una tortuga, de l’esperit de la qual s’enamora i en qui es produeix una mutació, que l’espectador haurà de decidir si és real o un somni de l’home. Basat en la força de la imatge i de la banda sonora, perquè no té diàlegs, el film tracta de la superació, la creença, l’amor, la família i la unió estreta de l’ésser humà amb la natura. És el primer llargmetratge del director, encara que té una experiència de dècades com a animador i l’any 2000 va guanyar l’Oscar al millor curtmetratge per Father and daughter. La tortuga roja va obtenir el Premi especial del Jurat a Cannes 2016.

Contratiempo
El puzzle de la veritat quadra inexorablement

Divendres 10 de febrer, 19h
Dissabte 11 de febrer, 20h
Diumenge 12 de febrer, 19h
Dimecres 15 de febrer, 20:15h

Direcció i guió: Oriol Paulo.
Intèrprets: Mario Casas, Bárbara Lennie, José Coronado, Ana Wagener.
Thriller. ESPANYA. 2016. 104’. Projecció en castellà. No recomanada per a menors de 13 anys.

Un jove i reeixit empresari es desperta en l’habitació d’un hotel al costat del cadàver de la seva amant. Acusat de l’assassinat del qual es declara innocent, decideix contractar els serveis de la millor preparadora de testimonis del país; per a ella és l’últim cas abans de retirar-se i no està disposada a perdre’l. L’obstacle que fa perillar l’estratègia per poder lliurar de la presó el seu client és l’aparició d’un nou testimoni de càrrec. Només tindran una nit per desmuntar-lo. Contratiempo és un original thriller amb una bona interpretació dels protagonistes i on la tensió està assegurada.

Frantz
Cinema francès en estat pur de la mà del gran François Ozon

Dijous 16 de febrer, 20:15h
Divendres 17 de febrer, 21:15h

Direcció i guió: François Ozon.
Intèrprets: Pierre Niney, Paula Beer, Cyrielle Clair, Johann von Bülow.
Drama. FRANÇA. 2016. 113’. Projecció en castellà.

Si actualment al cinema francès hi ha un director avesat a tenir presència de manera anual als festivals de tot el món, aquest és François Ozon ("En la casa", "Joven y bonita"). En una petita ciutat alemanya, poc temps després de la I Guerra Mundial, Anna va tots els dies a visitar la tomba del seu promès, Frantz, assassinat a França. Un dia, Adrien, un misteriós jove francès, també deixa flors a la tomba. La seva presència suscitarà reaccions imprevisibles en un entorn marcat per la derrota d'Alemanya. Ozon continua fent accessibles per al públic històries temàticament complexes a la recerca dels racons més incòmodes de l’ésser humà, adaptant en aquest cas un film del 1932 dirigit pel gran Ernst Lubitsch.

Lion
De la pobresa a l’abundància en tren

Divendres 17 de febrer, 19h (V.O.S.)
Dissabte 18 de febrer, 20h
Diumenge 19 de febrer, 19h
Dimecres 22 de febrer, 20:15h

Direcció: Garth Davis.
Guió: Luke Davies.
Intèrprets: Dev Patel, Sunny Pawar, Nicole Kidman, Rooney Mara, David Wenham.
Drama / Aventura. AUSTRÀLIA. 2016. 120’. Projecció en V.O. (anglès, hindi, bengalí) subtitulada i en versió doblada. No recomanada per a menors de 12 anys.

Saroo té cinc anys, viu en l’extrema pobresa en un poble de l’Índia amb la mare, un germà i una germana fins que es perd accidentalment en una estació on puja al tren que el portarà molt lluny de casa. Sobreviurà al carrer i en un orfenat fins que és adoptat per una família australiana benestant. Vint-i-cinc anys més tard, guiat pels records i amb l’ajuda de l’eina Google Earth, emprèn l’odissea de trobar la seva família de l’Índia. Lion, basada en fets reals, és l’adaptació de la novel·la A Long Way Home, escrita pel mateix protagonista real. Opta a sis Oscars, entre ells, al de millor pel·lícula, millor actor secundari (Dev Patel) i millor actriu secundària (Nicole Kidman).

Ens veiem a la Zazie!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.