Escolania de Montserrat

Foto: 

Cedida

Les veus de Montserrat

Entrem a l'Escolania de Montserrat per conèixer de primera mà, un model d'ensenyament únic i molt peculiar amb l'educació musical com a eix vertebrador
Núria Olivé Montrabeta
,
02/06/2017
Família
Com les joves promeses del Barça tenen La Masia o l’esport competitiu a nivell internacional té el CAR de Sant Cugat, l’ensenyament musical té l’Escolania de Montserrat. Lluny del que pot semblar des de fora si es relaciona directament amb el component religiós, l’exigència acadèmica o l’aïllament de viure durant quatre anys en una residència, portes endins l’Escolania és tot un món per descobrir. L’objectiu d’aquest article no és cap altre que explicar un model d’ensenyament únic al nostre territori i fer-ho de la mà d’autèntics testimonis. Parlem amb Pol Requesens Roca, ex escolà i amb G. Efrem de Montellà, director de l’escola i la residència.
"Si parlem de música, no hi ha gaires centres que puguin oferir els ensenyaments (i experiències) musicals que vaig rebre allà"

L’Escolania de Montserrat és un centre d’ensenyament bàsic i artístic, reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Al matí, els escolans reben l’ensenyament general de totes les assignatures i dediquen tota la tarda a la música (llenguatge musical, assaig amb el Cor, estudi dels dos instruments, orquestra, etc). L’eix vertebrador de l’Escolania és el Cor de nens que actua dos cops al dia a la Basílica de Montserrat. L’exigència que suposa pels escolans l’educació musical, fa que de l’Escolania se’n desprenguin dos eixos més. D’una banda l’escola, la majoria d’escolans comencen a 4t de primària (algun comença a 5è), i acaben a 1r o 2n d’ESO en funció de la veu. D’altra banda la residència, quan entren a l’Escolania se’ls ofereix la possibilitat de viure-hi de dilluns a divendres i d’aquesta manera els alumnes que viuen lluny queden ben atesos sense necessitat de desplaçar-se cada dia. Aquest curs l’Escolania compta amb 50 escolans que van dels 9 als 14 anys.

L’educació musical, la raó de ser de l’Escolania de Montserrat
El pal de paller de l’Escolania de Montserrat és l’educació musical. Pol Requesens explica que "l'educació que jo vaig rebre va ser tan bona com la que podria haver rebut en un altre centre. Però si parlem de música, no hi ha gaires centres que puguin oferir els ensenyaments (i experiències) musicals que vaig rebre allà". L’educació musical va més enllà de les aules, "no només perquè cada dia a la tarda dedicàvem unes quantes hores a l'estudi, a classes de música i assajos sinó també pel fet d'estar quatre anys actuant de forma diària i fent un bon nombre de concerts per any a Catalunya i a l'estranger", afegeix.

Un procés d’adaptació que dura un any
Els nens entren a l’Escolania amb tan sols 9 anys i tenen un període d’adaptació que dura un any. Al llarg d’aquest període ells mateixos poden decidir si volen seguir o si no. "Considero que ho vaig tenir força fàcil. Tenia molt clar que volia anar a l'Escolania i la coneixia força bé gràcies que un dels meus germans ja hi va anar. La il·lusió i els companys que em vaig trobar em van fer tenir un procés d'adaptació fàcil. Igualment recordo que pel que fa al menjar vaig haver de fer uns esforços per acostumar-me a l'estricta dieta montserratina", explica Requesens.

“Era una realitat molt diferent de la que vivien el 99% dels nens de la meva edat”
L’aïllament temporal de quatre anys és un dels factors que pot generar més debat. En aquest sentit, Pol Requesens explica que "és ideal per tenir un treball i aprenentatge constant i profund tant en els estudis generals com en els musicals". Tot i això, també té una part on es poden trobar problemàtiques, "els meus quatre anys a Montserrat puc considerar que vaig estar força allunyat del món d'on provenia i on vaig tornar. Viure conjuntament amb una cinquantena de nens (i cap nena), en un internat i tenint la família lluny és molt diferent de la realitat que vivien el 99% dels nens de la meva edat. Ara bé, tampoc diria que és quelcom negatiu sinó una experiència diferent que he tingut la sort de viure".

El contacte amb l’entorn
Els escolans marxen tots divendres a la tarda i tornen o diumenge al matí o diumenge al vespre, depenent de la setmana. Aquests dies que passen fora els permet conservar grups d’amics, seguir fent activitats i per tant, mantenir el contacte amb l’entorn. "L’Escolania evoluciona, abans això seria impensable i ara és impensable que els nens no puguin participar d’altres coses", explica G. Efrèm de Montellà.

“Durant un temps em vaig sentir lleugerament diferent als meus companys”
A 1r o 2n d’ESO, depenent de la veu, els escolans abandonen l’Escolania i reprenen els estudis en un centre ordinari. Lluny de ser traumàtic, Pol Requesens sí que recorda el procés d’adaptació a l’institut més complicat, "el xoc de quan tenia 14 anys i vaig tornar amb antics companys (i companyes!) a l'institut va ser més fort que amb 10 anys anar a Montserrat. Durant un temps em vaig sentir lleugerament diferent als meus companys, sobretot a l'institut i no tant a fora, però amb el temps ja em vaig anar sentint un adolescent corrent com qualsevol altre".

Un viver de talent musical
Tot i que no hi ha cap estudi que ho certifiqui, des de l’Escolania s’afirma que normalment tots els escolans continuen la música quan en surten. "Molts acaben el grau professional, altres s’acaben dedicant a la música i alguns opten per altres carreres professionals i continuen la música de manera amateur", explica De Montellà. Pol Requesens és compositor, i com a tal, se sent molt lligat a la música montserratina, "probablement com a persona estic influenciat per les meves vivències a Montserrat, sigui pels companys, també des d'un punt de vista espiritual i d'estima cap a la muntanya", assegura.

"L’Escolania té aspectes positius i com qualsevol cosa que se'n vagi dels estàndards educacionals i socials establerts té febleses o diferències respecte la normalitat que poden xocar o no ser entesos", conclou Pol Requesens.

El que és indiscutible és que tenim al costat de casa un centre d’ensenyament únic i molt peculiar, on la cultura i la música en concret en són els eixos vertebradors. A tot això s’hi suma un escenari immillorable, un santuari on fa més de 700 anys que els escolanets canten dos cops al dia en un paisatge incomparable, la muntanya de Montserrat.

A

També et pot interessar