Jump to navigation
- Què t'impulsa a viatjar?La curiositat de veure món. Un lloc desconegut m'atrapa. Últimament m'atrauen molt les persones, la seva fisonomia. M'apassiona veure com cada país té persones amb trets físics diferents. És un goig fotografiar-ho!
- Creus que és necessari viatjar?El món és molt gran per quedar-te estancat en un lloc concret. Cada destí és un nou impacte diferent. Fins i tot el mateix lloc visitat en una altra època i gent, canvia.- Què busques en el destí d'un viatge?Normalment busco que em sorprengui. Però últimament també busco evadir-me de la saturació del món actual: moltes hores de treball, entregues ràpides, aquesta sensació d'estar sempre disponible. Poder arribar a un lloc sense cobertura i estar envoltat de natura, no té preu. Ara els pròxims viatges que tinc programats són així, porto una temporada de molta càrrega laboral i d'hiperconnectivitat. Una forma de contrarestar l'estrés actual.
Marc Prades a Dubai- Què creus que ha de tenir un bon viatger?A part de la curiositat, respecte per no interferir massa en la vida del lloc. Crec que és bo no esperar res del viatge, el viatge l'has de fer tu i serà el que tu vulguis.- Què creus que has descobert en el teu darrer viatge per Austràlia i Nova Zelanda? El que més m'ha sorprès és la naturalesa: la gran barrera de coral. Ho recordo com un camp d'arbres fruitals en plena primavera, ple d'insectes i ocells pol·linitzant; això traslladat dins l'aigua, però amb colors molt més bonics, peixos i coral. Entenc a la gent que l'atrapa el mar, és un altre món.- Ha estat el teu viatge més llarg?Sí. Vaig estar dos mesos.Cada 3 o 4 dies canviava de lloc. Al principi ho vius amb adrenalina. Després la soledat es fa llarga i avorrida, sóc una persona sociable i m'agrada compartir el meu temps lliure amb gent. És aquí quan arriba l'enyorança, quan tens sentiments més profunds que potser si estiguesses immers en la rutina diària no es despertarien.
Marc Prades a Austràlia- Què significa per tu viatjar sol?Tothom em deia que estava boig d'anar sol. Hi ha massa respecte i temor a viatjar sol, sobretot al nostre país. Al centre i nord d'Europa no és així, quan acaben els estudis universitaris o superiors, molts es prenen un any sabàtic viatjant. Consideren que poden aprendre molt més que en cinc anys d'Universitat! Quan som menuts ens ensenyen a valdre'ns per nosaltres mateixos: a menjar, a anar a escola, a relacionar-nos, i per què no a viatjar? Tenim molta dependència a viatjar sempre amb algú.
- És car viatjar?Això ésun altre mite. No has d'anar a l'altra punta del món ni tindre un pressupost elevat, hi ha mil possibilitats: el camí de Sant Jaume, una de les rutes més fàcils de fer sol, la Via Verda en bici, qualsevol ciutat tant d'aquí com Europea i com no, el territori en el qual vivim, un gran desconegut amb molt de potencial.- Quin serà el proper destí?El pròxim viatge serà un cap de setmana amb bici per la Via Verda de Tortosa a Alcanyís. Anar en bici xino-xano, aturar-se a totes les estacions a prendre una cervesa i finalment arribar a Alcanyís ben cansat i dormir com un tronc! Per a l'endemà baixar a tota velocitat pels túnels de la Via Verda.
