Jump to navigation
- Estem perdent el sentit d''Allò que has heretat dels teus pares fes-te digne de posseir-ho” que assenyalava Rob Reimen a la introducció del llibre?Sense gosar poder respondre amb certeses clares, perquè aquí el savi és l'autor i tampoc en dóna, vull creure que en clau personal ve a dir el que es podria dir en clau col·lectiva; ens hem de fer mereixedors del que hem rebut, après i ens ha estat donat ja fet; per exemple, una llengua. O uns valors, una experiència. Cal posar-ho tot en qüestió, sí, potser seria absurd no tenir en compte el gran capital intangible rebut. En termes econòmics ningú no deixaria d'acceptar res que li fos donat. A la vida l'important és saber descobrir el valor de les coses que no tenen preu.
- Ens trobem ja dins la gàbia de ferro de la burocratització que Max Webber assenyalava?Ja ho crec! No sóc pas entès en Weber, però és obvi que un dels problemes que ell apuntava és aquest i és obvi que ja hi som; alhora que tenim unes eines inimaginables poc temps enrere i que ens faciliten moltes coses, també hi ha grans controls i els ciutadans sentim poques vegades que se'ns tracti d'això, de ciutadans. Som altres coses; contribuents, votants, treballadors, números, compradors, pacients..., fins i tot súbdits.
- Creus que la desafortunada frase “relaxing cup of café con leche en plaza Mayor” de l'Ana Botella volia assenyalar aquesta primera idea d'entitat i costum europeus a l'entorn dels cafès?Sé que la traducció castellana té aquesta introducció i conec la frase promocional, però no recordo com l'escriptor la contextualitza. Però són dues persones que ara mateix no crec que simbolitzin les possibilitats de tolerància que, segons Steiner, Europa necessita... Als cafès de Madrid segur que sí que s'hi trobava aquest esperit perdut. Famoses tertúlies en donen fe.
- Quan G. Steiner parla d'una Europa que “És i ha estat caminada” a quina dimensió humana es refereix?Literalment, és un territori bàsicament fet a peu; des dels primers pobladors fins a l'aparició del cotxe la gent ha anat a peu d'un lloc a l'altre, sense problemes. Ara sembla sembla impossible fer vint kilòmetres a peu per portar un pastís, anar a escola o canviar de país. Això ha fet que el pensament, la imaginació i les idees tinguin força relació amb aquest mitjà de transport tant inspirador perquè et manté arran de terra, conectat al món. En aquest fet a peu hi ha rastres d'humanitat per tot arreu.
- Més que entendre Europa, l'obra 'La idea d'Europa' que representeu vol ser una aproximació a sentir Europa?Diré que la pretensió era fer entendre, difondre, fer pensar sobre una cosa prou abstracta, però quotidiana per tothom. Puc afegir que si et diuen que els has fet sentir europeus o que han sentit alguna altra mena de sensació és perquè hem aconseguit que el públic entengui que això d'Europa té a veure amb conquestes socials, valors ètics, coneixement científic, bellesa poètica, complicitats populars, progrés col·lectiu i que, d'aquesta manera, palpin, entenguin, el que es pot arribar a perdre si no ens en fem responsables tots i cadascun de nosaltres. Si no ens fem mereixedors del llegat dels pares.
- Si la idea d'Europa és una història en dues ciutats podem dir que Europa s'ha apropiat del pensament grec i l'ètica jueva? Dit d'altra forma: seguim en la barbàrie?La gran crisi actual d'Europa té a veure amb l'abandonament dels seus valors fundacionals, està mostrant massa descarnadament fins a quin punt s'ha allunyat dels ciutadans, dels pobles i del respecte per la diferència que hauria d'haver permès la convivència de religions. L'Europa que només es preocupa pel diner no és la que hem heretat del pensament grec, la que persegueix símbols aliens és la que no ha purgat el propi passat massa lligat a la intolerància religiosa. La que té por del vot popular és la que ens aboca altre cop a l'absurd de l'us de la força. En fi, és obvi, com diu Steiner, que Europa està en crisi. La sortida, per difícil que sigui, és en el retorn a aquesta font de civilització.
- Estaries d'acord amb la frase “La vida no examinada, no mereix realment la pena de ser viscuda”?Hi estic d'acord en el sentit que val la pena trobar el sentit a les coses, a la pròpia vida, i entenent que analitzar vol dir dubtar, respectar altres punts de vista.
- Seria aquesta una darrera pràctica per tractar de frenar, retardar o evitar la desaparició d'Europa?A part de la reflexió, però, caldrà començar a actuar, passar a l'acció, prendre decisions valentes i deixar d'escudar-se en el cinisme de la por dels estats. L'important han de ser les persones, i això vol dir la cultura en sentit ample, no la burocràcia.
- Quan Donald Tusk parla de creure en una Europa duradora en un sentit axiològic quan la UE rep el Premi Princesa d'Astúries a la Concòrdia, a què creus que es referia?Cal passar de les bones paraules a les bones accions. No serà de franc; si la gent no hi empeny ens seguiran enganyant i utilitzant. Som a punt d'anar endarrere molt seriosament, la llibertat només és conseqüència de la responsabilitat i el coratge. El poder és molt difícil de tombar, però la força de debò és en la gent. I la gent ha de ser crítica, ha de tenir capacitat d'anàlisi. I capacitat d'acció. Filosofia, humanitats, llengües, ensenyament..., coses bàsiques que ens volen, precisament, arrabassar. Com diu Steiner, Europa morirà si no lluita.
Fitxa de l'obra 'La Idea d'Europa' del Teatre de l'Aurora
Discurs d'Antonio Tajani, president del parlament europeu quan la UE rep el Premi Princesa d'Astúries a la Concòrdia
Discurs de Jean-Claude Junker, president de la comissió europea quan la UE rep el Premi Princesa d'Astúries a la Concòrdia
Discurs de Donald Tusk, president del consell europeu quan la UE rep el Premi Princesa d'Astúries a la Concòrdia
'Axiologia' a la web 'Filosofia i pensament' de Ramon Alcoberro
