Mariam Kenfaoui

Foto: 

Albert Compte Riba

Mariam Kenfaoui: “L'any nou no és una celebració, commemorem l'hègira, l'exili de Mahoma de La Meca"

Recorrem algunes de les dates clau del calendari musulmà avui que ha canviat d'any
Albert Compte Riba
,
21/09/2017
Fires i festes
Mariam Kenfaoui (Tànger, Marroc, 1971) fa onze anys que viu a Catalunya. És sunnita i aquesta nit passada han commemorat l'hègira, la fugida de Mahoma de La Meca a Medina. El record d'aquest fet coincideix amb el canvi d'any del calendari musulmà, això és, la fi de les dotze llunacions que conformen el cicle i l'inici, en aquest cas del 1439. Vam parlar amb ella perquè ens expliqués aquesta data i també, altres festivitats del calendari musulmà.
"Durant l'estiu, algun dia de Ramadà se m'ha oblidat de menjar fins i tot!”

- D'avui 21 de setembre a demà canvieu d'any.
Sí, però encara no ho sabem.

- Com és que encara no ho sabeu?
Si no vaig a la mesquita la gent del Centre Islàmic no ens poden avisar de l'aparició de la lluna. Bé, ens envien un missatge al mòbil quan canviem de mes.

  • imatge de control 1per1

- Així us guieu per l'observació?
Sí. Al Marroc, com que podia pujar al terrat ho sabia per mi mateixa. Si feia núvol o no es veia ho escoltàvem per la ràdio o per la tele.

- I com ho fèieu abans de l'aparició de la ràdio?
Ah! (Riu) Abans la gent pujava a la muntanya més propera i s'avisaven amb un foc per acordar els canvis de cada mes entre poblacions veïnes.

- Teniu algun altre mitjà amb el qual seguir els canvis del calendari?
Sí. Tenim una app, MuslimPro, que ens avisa d'horaris, dates i altres, segons cada país. També ens avisarà quan canviem d'any.

- I què celebreu durant el canvi de l'any?
L'any nou no és una celebració, commemorem l'hègira, l'exili de Mahoma de La Meca. És el record d'un fet del nostre profeta. Tots els fidels musulmans van ser perseguits fins al punt que van haver de marxar de La Meca i es van instal·lar a Medina.

- Té alguna relació el canvi d'any amb la litúrgia musulmana?
No. Commemora aquest record, aquest fet històric. Altres celebracions religioses per aquesta data són modernes.

- Quina és la festivitat més viscuda en el calendari musulmà?
La Festa del Xai, l'Id al-ad·ha, la festa gran, que celebrem el desè dia de l'últim mes de l'any, el dotzè; i la festa que marca el final del Ramadà, que sempre és durant el novè mes i que es diu Id al-Fitr o festa petita. El Ramadà és molt viscut per tots, tothom té moltes ganes que arribi i a tothom li sembla curta quan s'ha acabat.

- Quins aliments són comuns durant la Festa del Xai?
La Festa del Xai no és una festa per menjar. El xai es divideix en tres parts. Una és per oferir-la als pobres o a orfes, una segona és per convidar-la a amics i coneguts i una tercera és per a nosaltres.

- Té un component molt solidari.
Ser solidari és el tercer dels cinc pilars de l'Islam, el zakat. El practiquem donant una part dels beneficis econòmics que tenim durant el primer mes de l'any.

- Quins són els altres pilars?
El primer és creure en el profeta i en Déu. El segon és resar. El quart és la pràctica del Ramadà i el cinquè és el pelegrinatge a La Meca. Els dos darrers no són obligatoris si estàs malalt o bé, si no pots fer el viatge, clar.

- Hi has anat a La Meca?
No. M'agradaria anar-hi de jove, perquè és un viatge dur i a Aràbia Saudita hi poden haver 50ºC...

Mariam Kenfaoui en un moment de l'entrevista | Foto: Albert Comtpe Riba

- Tornant al Ramadà, feu els tres àpats?
Sí. I segons si és estiu o hivern mengem més o menys. A l'estiu, amb tanta calor, mengem poc. Durant l'estiu, algun dia de Ramadà se m'ha oblidat de menjar fins i tot!

- A quina hora esmorzeu?
A primera hora de la nit, per exemple. Mengem dàtils amb aigua, segons ho feia Mahoma.

- Quins plats feu durant el Ramadà?
Depèn del país. Al Marroc es cuina la harira, una sopa espessa, típica, feta a base de cigrons, amb api, julivert, alguna carn, com pollastre i es lliga amb farina, perquè sigui més espessa. Es cuinen uns dolços amb mel i ametlles. També molts batuts, un es fa amb llet, plàtan, alvocat, nous i ametlles, l'altre es fa barrejant taronja amb kiwi, per exemple.

- Celebreu altres dates del calendari?
No. Commemorem fets, com el naixement de Mahoma, però no són celebracions. Són dates que celebra cadascú, d'una forma determinada. Hi ha qui resa més, per exemple. Però no són celebracions com aquí es pot celebrar en forma de data festiva.

- De la mateixa forma que els cristians van o no van a l'església?
Els divendres és el dia per anar a la mesquita. Alguna gent hi va i altra no hi va. A la mesquita es resa, però hi ha qui s'hi queda i resa més. Depèn una mica de la fe de cadascú.

- Seguiu molts exemples de Mahoma.
Sí, perquè sóc sunnita i sunna vol dir “totes les coses que va fer el profeta”. No ho seguim tot, però fem el que podem. La Festa del Xai, per exemple, recorda la mostra de Fe que Déu li va proposar a Abraham amb el sacrifici del seu fill Isaac, germà d'Ismael i que finalment, el mateix Déu aturà i en honor al gest li regalà un xai.

- El Ramadà segueix també algun dels exemples?
No. El Ramadà és una educació, ens recorda la humilitat i la pobresa. D'alguna forma ens hi apropa i durant tot un mes, no podem menjar el que volem ni fer el que volem. I tres dies abans de que s'acabi es fa un  zakat també, on es recullen diners per als més pobres. A més, durant aquests dies es practica la solidaritat, anem a veure gent a l'hospital o tenim cura de veïns i coneguts.

A

També et pot interessar