Jump to navigation
- Com vas iniciar-te en el món de la música?Aquesta és una història llarga! (riures) A mi sempre m’havia agradat la música. Amb catorze i quinze anys tocava la guitarra, componia temes i poesies, i fins i tot vaig fer formació musical. Però va arribar un punt que vaig deixar la música una mica parada. Fins fa uns cinc o sis anys, quan hi vaig tornar a connectar. Llavors vaig començar a cantar en un cor de gospel i es va tornar a despertar en mi tota la musicalitat. Vaig tornar a agafar la guitarra, a compondre cançons i a musicar poemes. Visc un nou despertar musical i amb ell experimento moltes satisfaccions perquè m’arriben moltes oportunitats.- Què és per tu la música?La música és comunicació, sentiment. Sempre l’he dut dins meu, però fins fa pocs anys romania en un segon pla. I tan bon punt he decidit donar-li una prioritat, les oportunitats han anat sorgint. El món de la música el visc com un camí on no parar però tampoc com una exigència. Crec que ha de ser una cosa fluida, que cal gaudir i que cal anar mostrant al públic.- Per què vas escollir ‘Sissa Viva’ com el teu nom artístic? D’on surt?Tot i que moltes persones creuen que té alguna cosa a veure amb el Jaume Sisa, no és així (riures). El nom té a veure amb mi mateixa, ja que de petita, en començar a aprendre el meu nom, en lloc de ‘Silvia’ deia ‘Sissa’. I ‘Viva’ ve de ‘Riba’, que és el meu segon cognom. Em deien així de menuda, ‘Sissa Viva’; i de fet, encara a Igualada, m’ho diuen. I vaig considerar que era un bon nom musicalment parlant.- Parla’m del teu primer CD.Vaig gravar el disc amb el David Pradas, a Castellserà. Hi va sorgir amb un verkami. Els temes de ‘Filla de la Terra’ parlen d’un món una miqueta místic, espiritual. M’agrada la idea d’introduir nous missatges al públic, fer-li veure la vida des d’altres perspectives, sortir una mica del raïl. Però sempre amb esperança i amb la voluntat de millorar cada situació.- La cançó ‘Filla de la Terra’ dóna títol a l’àlbum.Aquesta cançó neix arran d’un poema que vaig trobar durant un temps d’interiorització i reflexió que vaig tenir. Un moment en què repasses les coses de la teva vida, fas neteja, rellegeixes les coses que has escrit. I de cop vaig trobar aquest poema, que havia escrit durant una època en la qual practicava meditació en un centre budista. El poema relatava l’experiència energètica d’aquesta meditació. I en trobar-la de nou, de seguida la vaig musicar. Suposo que la inspiració no la pots provocar, ha de sortir, però si vas treballant, cuidant els pensaments, els sentiments, l’alimentació..., acaba brollant.- Amb què t’inspires?Per sort, he tingut una època on he pogut interioritzar, he tingut temps per pensar. Ha estat llavors quan tot ha pogut fluir i les lletres m’han arribat. Pots estar mirant la lluna o caminant pel carrer, i et venen al cap impressions i lletres porten una música pròpia. No m’inspiro amb una relació d’amor tradicional, intento anar més enllà, aportar noves perspectives, un món paral·lel més profund i místic però igualment palpable en les quotidianitats.- Com et trobes avui en dia, creativament parlant?Doncs componc poquíssim, perquè estic immersa en quatre projectes, tres dels quals tenen a veure amb poetesses de Ponent. Es tracta de tres dones que han arribat a la meva vida, no les he buscat, i amb les quals he connectat moltíssim.- Quines són aquestes poetesses contemporànies i ponentines que musiques?La primera és la Cecilia Reñé, de Mollerussa. L’he coneguda després d’haver llegit la seva poesia, un llibre preciós de poesia que tractava les estacions de l’any i potser més adreçat a infants. La seva poesia és molt senzilla, molt comprensible per als més petits, i que als grans ens fa connectar amb la mística quotidiana. ‘Sóc una flor, un estell, un núvol viatger’ (2002) va ser un llibre que llegia amb les meves filles abans d’anar a dormir, i quan vaig tornar a agafar la guitarra, vaig decidir musicar tots aquests poemes.La segona que va arribar a la meva vida va ser la Carme Estadella, de Tàrrega, una companya meva d’estudis de Psicologia. Un dia em va regalar un llibre de poesia que havia publicat anys enrere (‘Heura’, 2003) i al llegir el primer poema, ja escoltava la seva música! Els poemes de la Carme són pura vida, parlen de l’embaràs, els fills, la mort, l’amor, la passió, vivències explicades d’una manera transcendental. En aquest cas, juntament amb un grup de músics, tenim gran part del seu repertori musicat, i estem a punt per gravar-lo.I la darrera poetessa que va arribar a mi va ser la Carme Romia, de Seròs. La vaig conèixer en una trobada poètico-musical. De seguida em va atrapar la seva poesia, perquè és molt musical. Li vaig proposar de musicar alguns dels seus escrits, poemes de ‘Blaus de Llunyania’ (2017) i poemes dispersos, i ella va estar encantada. Ella ara viu una època molt prolífica, està a punt de publicar un nou poemari, i tot el que escriu ho musico. La idea seria fer un disc també de tot aquest projecte.Es tracta de tres poetesses grandioses en la seva senzillesa, amb molt recorregut i una mirada molt particular de la vida, que poden ajudar-nos a enfocar des d’ una altra perspectiva i a veure una posta de sol d’una manera diferent.- Musiques poesia únicament en clau femenina.No pensis que estic en contra dels homes (riures)! Però sí que és veritat que m’identifico molt amb la mirada femenina de la poesia i fa molta falta donar-li llum. No vull fer cap menyspreu als homes que estan desperts, que escriuen, que fan coses molt interessants i que, qui sap, potser arribarà el dia que de la meva boca també surtin els seus versos. Sense anar més lluny, durant el Nadal he musicat dos poemes en castellà d’un home amic, i es dirà un d’ells 'Año nuevo, a ti te creo'.Però, certament, la dona ha estat molt callada, perquè no tenia veu pròpia i perquè no la deixaven parlar. També l’accés a formació per ella ha estat complicat, i per això ha estat més difícil poder-se expressar. Sortosament estan canviant les coses, i la veu de la dona cada vegada es pot escoltar més. El missatge femení és el valuós, el que no hem de perdre. No es tracta d’un clixé arrelat al passat, sinó d’una sensibilitat diferent que tenim molt més desperta que els homes. Crec que al nostre món li aniria molt bé un bon bany de mirada femenina. Calen noves maneres de fer! I per això cal temps, intenció i perseverança. I cada vegada som més les persones amb altres anhels, altres maneres d’actuar. És una feina de molts, de moltes petites formiguetes.- Per què musicar poesia contemporània?Perquè està molt bé musicar poesia escrita, i més encara de poetes que no han estat gaire valorats i formen part de la història el lloc; però crec que cal donar veu i ressò a la poesia actual, al que es cou avui en dia.- Parlant d’actualitat, com veus avui el món de la música?Doncs el veig molt ric! Hi ha una efervescència musical al país molt destacable, la qual en gran part té a veure amb la gran formació que tenen els joves a l’àmbit musical. Hi ha mil estils, mil gustos, mil veus. Valoro que hi ha gent que fa coses diferents, coses molt interessants, i resulten ser petites formiguetes que formen un gran exèrcit! La música té un gran camí per endavant! Però no cal descuidar el costat creatiu del cervell!- Fa poquet t’hem pogut escoltar a Rodautors.Els directes són tot un procés per a mi. Sóc molt nerviosa, i actuar en directe em posava molt nerviosa. Però, de mica en mica, vaig confiant més amb mi i, com que crec que el que he de dir val la pena, afronto aquest neguit amb determinació. A Rodautors vaig tenir la sort de coincidir amb molts companys i companyes músics, alguns amb moltes taules al darrere, i amb els quals aprens molt.- Quins plans tens en el futur immediat?M’encantaria fer més directes, en escenaris adequats, íntims, amb els quals pugui reflexionar amb el públic, i fins i tot que comptin amb projectors. Estic oberta a propostes (riures)!- Quin poeta o cantant tens ganes de musicar?Actualment estic entusiasmada amb la cantant i pintora canadenca Joni Mitchell. Estic fent petites versions de les seves peces traduïdes al català. El paisatge que ella dibuixa amb les seves cançons m’encanta i crec que cal difondre’l. És el meu quart treball entre mans, un procés a mig- llarg termini.- Envia un missatge als nostres lectors i lectores de Surtdecasa!M’agradaria que la gent donés una oportunitat a la poesia femenina musicada. Aquesta és una veu de dones vinculades al nostre territori que saben connectar amb l’univers i que tenen una gran projecció de país. El nostre país està fent un gran camí, i ha de seguir fent-lo amb la templança adequada, sense por i sense deixar de banda els nostres ideals de pau.
Web Sissa Viva
