Gemma Urgell
,
20/01/2015
Activa't

Astrid Barqué: “En l’esport, com en la vida, cal estar sa per tenir plenes facultats i assolir reptes”

De les seves passions, l'esport i la cuina, n'ha fet una professió

Foto: 

TONI GALITÓ
Astrid Barqué
L’Astrid Barqué és una apassionada de l’esport, especialment el de muntanya, i de la cuina saludable. Mestra de formació, va decidir deixar aquesta professió per inventar-se’n una altra que estigués vinculada en tot allò que li agrada. Ens citem a casa seva i, mentre conversem, els seus fills juguen a la vora i el seu marit feineja per la cuina. Explica que li encanta dedicar temps a la família. Potser per això, per la conjugació de l’esport, la muntanya i la família ha creat Vitam Pleni, una xarxa de professionals que desenvolupen projectes vinculats a la salut, l’activitat física i l’alimentació saludable.
"Per tenir èxit i ser gran en alguna cosa cal tenir inquietuds"

- Per què deixar una professió com la de mestra per dedicar-te a una altra cosa? 
- Treballar és el 80% del temps, i per tant, volia dedicar-me a alguna cosa que m’agradés. Les meves passions són l’esport i la cuina i vaig decidir fusionar-ho i convertir-ho en un projecte professional. Sempre he fet esport i em feia els meus propis complements alimentaris i els adaptava a les meves necessitats. Al veure com gent propera a mi em demanaven les receptes o com aplicar-ho al seu entrenament, vaig veure que, perquè no, dedicar-m’hi. I així neix Vitam Pleni: assessorem esportistes a què menjar abans i després d’una competició, entre d’altres coses.

- Però també oferiu tallers per a infants. 
- Més que a infants, a famílies. Intento transmetre que la millor manera de treballar hàbits alimentaris és cuinar amb la canalla. Sovint, a l’hora de fer el sopar, per les famílies és un moment estressant i acostumem a deixar els nens a la tele per cuinar tranquils i anar per feina. Però potser hauríem de dedicar més temps a cuinar en família i no només fer pastissos o galetes amb ells, sinó també fer el menjar de cada dia, ja sigui verdura, una truita o un caldo.

- Ara farà un any que vas iniciar el projecte. Algun consell per aquells que també vulguin emprendre? 
- El que em va costar més era que em trobava sola treballant aquí, a casa. Sempre he treballat en equip i tenia la sensació que em faltava una visió externa, punts de vista diferents per poder continuar el que estava fent. Per això, de bon principi he col·laborat amb altres professionals, fent xarxa amb osteòpates, nutricionistes, fisioterapeutes que és Vitam Pleni. Recomano això, crear xarxa amb professionals que tinguin objectius semblants al teu per així poder oferir serveis més amplis als clients i poder arribar a més gent.

- Ets present a Facebook, Twitter i Instagram, entre d’altres. Internet t’ha ajudat? 
- Moltíssim. Les xarxes socials són un aparador gratuït imprescindible per un autònom o una empresa petita. I amb poques inversions, a Google Adwords per exemple, pots tenir un retorn molt bo. De fet, puc afirmar que el 90% dels clients m’han arribat a través d’internet.

- Què té córrer i la muntanya que enganxa tant?
Per una banda, córrer és fàcil, tothom és capaç de fer-ho. A més, enganxa perquè després d’uns quants entrenaments es veu una gran millora i això genera autoestima. També hi ha l’efecte Kilian Jornet, que ha fet mediàtic córrer a la muntanya, i la crisi econòmica, ja que és econòmic, només cal temps i un parell de vambes. Però tot això també ha generat elements negatius: molta gent s’ha posat a fer esport i a participar en curses sense un assessorament no només a l’hora d’entrenar, sinó també en l’alimentació. M’he trobat gent amb anèmies, amb lesions considerables. I veurem més efectes d’aquí uns anys.

- I llavors, què aconselles? 
- Que siguin realistes i prudents, no marcar-nos objectius difícils d’assolir. I, evidentment, assessorament en entrenament esportiu i alimentació. I per llargues distàncies, cal també preparament psíquic. De fet, cada cop es té més en compte l’alimentació saludable. Abans es parlava d’alimentació com a rendiment esportiu, ara l’alimentació és el pal de paller de la salut. Cal estar sa per tenir plenes facultats per fer el que sigui a la vida. De fet, a Sport&Cook, un programa a You Yube on faig entrevistes sobre alimentació a esportistes d’èlit, aquests m’expliquen com el canvi en l’alimentació els va afectar en el seu rendiment físic.

Has estat a la vora de grans esportistes de la muntanya com Kilian Jornet, Jaume Leiva, Núria Picas, Emma Roca i Sebastian Chaigneau, entre d’altres. Què en destaques?
- He arribat a la conclusió que per ser grans esportistes cal ser grans persones. Ells són persones molt riques, cultivades, inquietes, amb moltes curiositats i amb una vida molt activa. Això em fa pensar que per tenir èxit i ser gran en alguna cosa cal tenir inquietuds.

També et pot interessar