Isaac Casanovas: “Els Casots permetrà saber com va respondre la flora i la fauna de fa milions d'anys a un canvi climàtic”

Les múltiples troballes al jaciment paleontològic d’Els Casots, a Subirats, fan que sigui considerat el més ric d'Europa del Miocè inferior

Goretti Martínez

06/08/2019

Activa't

Durant quinze dies, un equip internacional format per una vintena de paleontòlegs i liderat per l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha excavat al jaciment paleontològic d’Els Casots, a Subirats (Alt Penedès). Feia trenta anys que no s’hi excavava tot i ser el jaciment més ric d'Europa del Miocè inferior, una època que abasta des de fa aproximadament 23 a 16 milions d'anys. Aquesta recent campanya ha superat amb escreix les expectatives de l’equip: han recuperat uns 400 fòssils, incloent cranis, mandíbules i fins hi tot esquelets parcials. El jaciment d’Els Casots, a banda de lliurar nombrosos exemplars de vertebrats terrestres -entre els quals dues espècies noves per a la ciència: una mena de porc i un remugant que podria estar emparentat amb les girafes-, també està aportant informació sobre l’inici d’un període de canvi climàtic. Fa 16 milions d’anys, les temperatures van pujar 3 o 4 graus i aquell llunyà escenari ens pot ajudar a entendre el que vivim avui. El paleontòleg Isaac Casanovas ens parla de la importància d’aquest jaciment i les troballes que s’hi han fet i s’hi faran.

- Per què és important el jaciment d'Els Casots?
Els Casots és el jaciment més ric d'Europa del Miocè inferior, una època que abasta des de fa aproximadament 23 a 16 milions d'anys. Ha lliurat nombrosos exemplars, alguns molt complerts, de tot tipus de vertebrats terrestres a més de restes de vegetals i ens permetrà tenir una idea molt precisa de com era la fauna i els ecosistemes. A més, està datat en entorn els 16 milions d'anys, coincidint amb l'inici d'un període de canvi climàtic i escalfament global molt important. Durant aquest moment les temperatures pujaren fins a 3 o 4 graus i per tant es tractaria d'un escenari semblant al que ens espera si les pitjors previsions dels científics sobre l'escalfament global actual es compleixen. En poques paraules, no només ens permetrà saber com era la flora i la fauna fa milions d'anys sinó també com respon a un gran canvi climàtic.

Fragment de la reconstrucció d'Els Casots feta per Óscar Sanisidro | Cedida per l'Ajuntament de Subirats

- Com era aquest indret fa 16 milions d'anys?
Fa uns 16 milions d'anys el clima a l'actual Catalunya era pràcticament tropical, amb temperatures mitjanes anuals entorn als 19 graus. Als mars poc fons hi creixien esculls de corall i hi havia manglars resseguint parts de la costa. El jaciment dels Casots correspon a un o diversos petits llacs encaixats entre muntanyes on anaven a beure animals assedegats. Sabem que hi havia petits llacs pel tipus de roca que trobem al jaciment i també perquè hi són molt comuns els fòssils d'animals aquàtics, particularment els cocodrils. Entorn al llac hi creixia canyís i altres plantes aquàtiques, així com palmeres. Com que la temperatura era molt alta i la pluja estacional, segurament els llacs s'assecaven a algunes èpoques de l'any. Ara estem duent a terme nous estudis que ens permetran saber més detalls sobre la vegetació i el clima.

- Com ha anat aquesta campanya?
Ha superat de llarg les nostres expectatives. Hem recuperat entorn a 400 fòssils, incloent cranis, mandíbules i fins hi tot esquelets parcials. Això no passa gairebé mai. A més, hem confirmat que hi ha diversos nivells del jaciment rics en fòssils i estem enregistrant una sèrie de dades que ens permetran saber més coses sobre la formació del jaciment. A data d'avui encara no sabem per què hi ha tanta acumulació de fòssils en aquest indret.

- Com és que feia trenta anys que no s'hi excavava?
Bé, de fet es va fer una petita intervenció el 1998, però des de 1994 no hi havia hagut una excavació a gran escala. No és que es cregués que el jaciment s'havia esgotat, el problema fou el de sempre: manca de personal, de temps i de diners. A mitjans els anys 90 hi havia molt pocs paleontòlegs a Catalunya, que és un país molt ric a jaciments, i en organitzar-se noves excavacions als entorns de Sabadell i després els Hostalets de Pierola, els Casots va perdre protagonisme. Ara no és que siguem massa paleontòlegs més, però hem aconseguit reunir prou gent i diners per tornar a excavar-hi. L'equip que ha excavat amb nosaltres és internacional i inclou investigadors de diversos centres amb els que col·labora l'Institut Català de Paleontologia com la Universitat de Masaryk (Brno, República Txeca) o el Museu de Nacional de Ciències Naturals de Tòquio. En l'excavació i la difusió dels resultats hi han col·laborat la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Subirats, que ha fet un gran esforç per ajudar-nos.

Paleontòlegs durant la darrera campanya | FOTO: Cedida

- Quines són les troballes més rellevants que s'hi han fet?
Les excavacions dels anys 90 van resultar en el descobriment de diverses noves espècies de mamífers, i nosaltres n'hem trobat més restes. Entre els fòssils més remarcables que hem trobat aquest any hi ha un esquelet desmembrat d'un gomfoteri, que era una mena de parent dels elefants rabassut i de cap allargassat rematat amb quatre ullals enlloc de dos. Es tracta d'un exemplar jove que encara té les dents de llet. També hem trobat fins a set cranis d'un petit carnívor de la família de les musteles, i dos cranis més d'un parent remot dels ossos. Fins hi tot hem trobat excrements fossilitzats! Però els estudis que estem fent en paral·lel són tan importants com aquestes troballes. Estem fent anàlisis, com l'estudi del pol·len fòssil, que ens permetran saber molts detalls sobre el clima i la vegetació. Per una altra banda també hem fet estudis que permetran precisar l'edat del jaciment i saber com es va formar. Encara queden molts interrogants per respondre i molts fòssils per descobrir, hi haurem de tornar cada estiu durant uns quants anys.

Un repte i una gran responsabilitat
Per a Pere Pons, alcalde de Subirats, el jaciment d’Els Casots és “un repte, però també una gran responsabilitat perquè és un jaciment de molt de valor, de molta importància”. Pons explica que “l’Ajuntament de Subirats té recursos però segurament no té els desitjables per fer possibles les moltes campanyes que calen per saber la magnitud del jaciment”. L’alcalde afirma que “ens agradaria fer-hi un centre d’interpretació perquè la gent es pogués fer una idea dels animals i el paisatge que hi havia; a veure si tenim sort i podem trobar altres recursos i que s’hi puguin fer noves campanyes”.

El castell de Subirats | FOTO: Maria Rosa Ferré

Pons també recorda que en aquest sector de Subirats hi ha tres peces d’un valor altíssim: el castell -amb 1.100 anys d’existència-, un poblat ibèric i el jaciment paleontològic. “Tant el poblat com el jaciment estan en uns terrenys de propietat municipal i el castell és propietat del Bisbat, amb qui tenim un conveni de col·laboració”, diu l’alcalde. “Aquests tres elements, situats en un cercle de reduïdes dimensions, ens permetrien una interpretació fàcil de tota la muntanya”, conclou.

Una mica d’història
El jaciment dels Casots va ser descobert l’any 1989 per Toni Adell, veí de Sant Sadurní d’Anoia, qui va trobar restes òssies fossilitzades a prop del Jaciment Arqueològic del Puig d’en Figueres. Adell va portar les restes fòssils al Museu de Geologia de Barcelona (Museu de Ciències Naturals de Barcelona) i, allà, els dos conservadors van determinar que les restes trobades corresponien a vertebrats fòssils. Els conservadors es van posar en contacte amb l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell (institució predecessora de l’actual Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) per valorar l’abast i la importància de les troballes. Pocs mesos després es va iniciar la primera campanya d’excavació paleontològica que va confirmar el jaciment com el més important de Catalunya i un jaciment de referència en l’àmbit europeu del Miocè inferior.

Les primeres troballes de mamífers fòssils al terme de Subirats es van produir abans de 1850 durant l’explotació de les mines de lignits de la Font Santa, prop d’Els Casots. Les restes fòssils de la Font Santa, conjuntament amb les lliurades a l’explotació de lignit de la partida de Gormaget a Alcoi constitueixen de les primeres restes de mamífers fòssils trobades a la península Ibèrica. Els fòssils descoberts a les mines de carbó de la Font Santa es van perdre gairebé tots durant la Guerra Civil. Es guardaven al Museu del Seminari Conciliar de Barcelona, que va ser assaltat per tropes anarquistes. Molts fòssils es van vendre o bé van ser destruïts.

Al jaciment subiratenc d’Els Casots s’hi han fet diverses campanyes d’excavacions paleontològiques. En la primera, feta poc després de la primera troballa, es van recollir unes 200 restes fòssils només a la superfície dels camps que defineixen el jaciment. Més endavant, entre 1991 i 1994 es va decidir excavar una superfície d'aproximadament uns 200 m² a la zona nord-est de l'actual jaciment. Gràcies a aquestes campanyes es van recuperar milers de restes corresponents majoritàriament a mamífers, i en menor proporció, a rèptils, peixos, aus i amfibis. L’estudi d’aquestes restes ha permès fins a l’actualitat reconèixer 35 espècies. D’aquestes, dues han estat noves per a la ciència: el porc Eurolistriodon adelli, dedicat al descobridor del jaciment, i l’Ampelomeryx ginsburgi. Aquest animal pertany a un grup de remugants que podria estar emparentat amb les girafes. L’Isaac ens explica que “és l'animal que surt en primer terme a la reconstrucció i que té múltiples banyes al cap, incloent una visera en forma de 'Y' al clatell: no hi ha res que se li assembli”. La importància del jaciment va fer que l’any 1995 fos declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.