Jump to navigation
- Què significa per tu el paper?El món del paper és la meva vida i, a banda de ser la meva professió, també és la meva afició. Quan estudiava m'agradava guardar papers curiosos que tenien algun detall o algun defecte i papers que tenien marques a l'aigua. Els anava arxivant en una carpeta que es va anar engreixant amb el pas del temps, així que vaig començar a catalogar i a documentar la meva col·lecció. Després us l'ensenyaré una mica per sobre perquè, per fer-ho bé, hauríem d'estar un dia sencer.
- Ens pots descriure la teva col·lecció?Són papers que contenen filigranes o marques a l'aigua. Jo no vaig a buscar documents, sinó papers que a vegades són documents. Avui en dia tinc més de 5.000 filigranes, totes diferents. Es diu ràpidament, però com a col·lecció particular té un gran valor. Molt poques col·leccions particulars hi haurà a tot el món d'aquesta envergadura.
Marino Ayala durant l'entrevista | Foto: Toni Galitó - Per què són valuoses les filigranes i les marques a l'aigua?El paper ve de l'any 105 després de Crist, quan T´Sai Lun el va inventar a la Xina. Té vint segles d'història! Quan va arribar al Mediterrani es va estendre perquè allò era una autèntica autopista del coneixement i del comerç. A Espanya va arribar cap a l'any 1.100 portat pels àrabs. A Itàlia, els mestres italians, van incorporar al paper les filigranes. La filigrana és una figura (lletres, dibuixos, logotips...) que s'incorpora al paper mitjançant un fil que s'adossa a la malla de formació. Abans era obligatori que els papers portessin la seva filigrana perquè era una forma de seguir el traçat d'un paper i això és el que ara ens ajuda a documentar-los i datar-los. Avui en dia, el motiu principal pel qual es fa la filigrana -tot i que ha perdut molt- és per temes de seguretat. De fet, el paper moneda porta la seva filigrana: és un de la trentena d'elements de seguretat que porta.
- Com et vas anar especialitzant, tant en la teva carrera professional com en la teva afició?Sempre m'ha encantat el paper. De fet, un dia en vaig menjar, quan tenia cinc anys. Els meus germans tenien cura de mi, però es van posar a jugar i em van ficar dins d'una taula d'aquelles que s'aixecaven perquè no em mogués. A dins hi havia uns sobres de paper de color blau i me'ls vaig anar menjant. Quan la meva mare va veure que cagava de color blau... (Riu)En fi, tant el paper com les filigranes m'han interessat des que era un xaval. I la professió de paperer és molt àmplia i absorbent, té moltes intrigues. Sobre la col·lecció, a Catalunya hi havia bastants fàbriques que feien filigranes com Guarro Casas, de Gelida, que les feia precioses, i me n'anaven donant. I, quan vaig decidir de fer la col·lecció seriosament, em vaig començar a preocupar d'adquirir papers, sobretot als mercats. També me'n portaven amics paperers de les fàbriques o quan feien algun viatge. De fet, buscar una filigrana és una autèntica bogeria.
El Marino mostra una de les peces de la seva col·lecció | Foto: Toni Galitó - Ara deies que la professió de paperer és molt àmplia i té moltes intrigues. Per què?Sí perquè el procés de fer paper comença des que plantes l'arbre (abans es feia de draps, però des del 1860 que es fa de fusta). Però no tots els arbres van bé, han de ser espècies de creixement ràpid. Després tens tot el procés d'elaboració de pasta, pasta blanquejada, pasta crua. També hi ha tot el tema de la recuperació de lleixius. Per coure la fusta es fan servir lleixius que després s'han de recuperar i transformar en nous reactius per a la cocció. D'altra banda hi ha l'elaboració del paper i dins d'aquest àmbit tens centenars de qualitats: paper de fumar, d'impressió i escriptura, premsa, revistes, embalatge, tissú -que té multitud de varietats com per eixugar mans, facial, higiènic, de cuina...- Fixa't si té importància el paper que quan va començar fa un any la pandèmia, quina va ser la primera reacció de la gent? Comprar quantitats ingents de paper higiènic. Jo no sé quina noció tenia la gent d'una pandèmia... Va ser curiós que en aquells moments de preocupació generalitzada i incertesa, el paper va ser un refugi per a molta gent.
- Quin pes té la indústria paperera al Penedès?S'ha de dir que Catalunya ha estat sempre un referent paperer. Antigament, els molins estaven ubicats on hi havia aigua per dos motius: obtenir energia hidràulica i pel procés d'elaboració. El 95-98% del que fas servir en el procés de fer paper és aigua. A Capellades, des d'on està la bassa i fins a la desembocadura hi havia uns 14 molins, tots amb els seus noms i cognoms. Després hi havia la zona de La Riba, a Tarragona, que és preciosa, amb una seqüència de molins molt maca. Al Penedès hi havia -i parlo en passat- una zona concreta amb molta activitat paperera i molts molins que era la part de Mediona, Sant Quintí, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit i fins a Sant Sadurní. Hi havia infinitat de molins. Ara només queda Pere Valls, Filtros Anoia i una que fa cel·lulosa modelada per les oueres a Sant Sadurní. El mapa paperer ha canviat totalment. Cap al 1840 a Espanya es va introduir el procés de fabricació mecanitzat en continu. Allà va canviar totalment el panorama. Aquí a Catalunya es va intentar mantenir el procés manual mentre que al País Basc van apostar molt més pel paper mecanitzat. El País Basc va arribar a ser un focus de fabricació de paper important. Hi va haver un moment en què més del 60% de la producció de paper que es feia a Espanya venia del País Basc. Després es va anar repartint i la mecanització es va estendre per altres zones com Catalunya i el País Valencià.
- Creus que es valora prou el passat paperer del Penedès?Catalunya en general ha cuidat bastant i coneix prou bé la història del seu paper. València, una mica. Però això no es pot dir d'altres llocs d'Espanya. El País Basc havia estat molt paperer, però no li donen la importància històrica que ha tingut.A Tolosa, per exemple, hi va haver una fàbrica important, la del Galgo. Va ser derruïda i hi han edificat unes cases. Per què no hi posen una senyalització? No hi ha ni tan sols un panell explicatiu on digui: "Aquí hi va haver la primera fàbrica de paper, la va crear Martín de Olano l'any 1817. El paper es feia a mà de tal manera, etc." Ha de ser l'administració qui s'hi involucri, qui hi inverteixi, però sembla que la gent vol un altre tipus de cultura.
Un altre dels papers de la col·lecció | Foto: Toni Galitó - Ara que estàs jubilat t'has involucrat en diversos projectes al voltant del món del paper. Ens els expliques?He col·laborat en el llibre d'una exposició itinerant de la Fábrica Nacional de Moneda i Timbre que va començar fa tres anys. L'any passat, amb la pandèmia, el projecte va quedar parat, però és una iniciativa que continua viva. 'Mucain. El museo de la Carrera de Indias' és un projecte de Ricardo A. Fernández en el qual també m'hi he involucrat. Hi ha el llibre i ara volen fer una exposició virtual sobre el comerç amb les Amèriques. Una de les sales amb què comptarà aquest museu virtual estarà destinada al paper i les filigranes. D'altra banda, també faig, amb un altre senyor d'Alacant, la Revista Filigranas del Centre d'Estudis del Museu Valencià del Paper. És una publicació anual modesta i senzilla i ara n'estem preparant l'onzena edició. Hi ha qui em diu: "Escolta, i per què no la digitalitzes i m'envies un pdf?". Doncs no! L'esperit d'aquesta revista és que sigui en paper perquè estem parlant de paper i de la seva història.Un altre projecte que tinc entre mans és un encàrrec que ve de New York. El Nican Mopohua és el nom amb el qual es coneix el relat en nàhuatl de les aparicions de la Verge de Guadalupe al Tepeyac, al nord de l'actual Ciudad de México. És un document que està a la Biblioteca de New York i que data del 1600 aproximadament. És una còpia de l'original. Hi ha un senyor que vol fer una recopilació sobre aquest document i m'ha encarregat que reprodueixi el paper amb les seves filigranes. D'altra banda, hi ha aquest llibre que es diu 'Materiales', fet per la Universitat de Burgos, i ara es farà una exposició relacionada al Museo de la Evolución Humana de Burgos. Participaré en l'espai dedicat al paper.I, finalment, estic escrivint un llibre amb el meu amic Víctor Placencia Mendia sobre una fàbrica de paper que va existir a la vall de Larráun, a Navarra, entre els anys 1870 i 1896. Era una antiga ferreria que va caure en decadència. Epifanía Irazusta Arzadún, va agafar les regnes de la colònia i la va reconvertir en una fàbrica de paper. Estem investigant, hem conegut moltíssima gent i ens hem arribat a enamorar d'aquesta dona. Ara tenim el llibre pràcticament acabat i busquem el suport d'institucions per publicar-lo.
Web Galitó Fotografia
